A una hermosa dama de cabell negre: comentari del sonet de Rector de Vallfogona

Francesc Vicent García:

Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, va nèixer a Tortosa, l'any 1579, i va morir a Vallfogona de Riucorb, l'any 1623. Va ser un poeta i eclesiàstic.

Va escriure prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant, com el sonet “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.Des del primer moment la seva extensa obra poètica tingué una gran popularitat, i d’una manera especial la de caire humorístic i escatològic, que, imitada per molts autors catalans del s. XVII, donà lloc al fenòmen que es coneix com a “vallfogonisme”.Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple d’ironia i de tòpics literaris (en aquest aspecte sovint se l’ha comparat amb Quevedo).

Context històric:

durant els segles XVI, XVII i XVIII, la producció literària va disminuir. Ens trobem en un període de decadència de la literatura catalana pel que fa al tractament culte d’aquesta.

Poema:

Aquest poema és el cant a una bella dama que el té enlluernat. Es basa en un dels trets més característics de l’estètica barroca, el contrast, el color blanc expressat pel marfil, la pura neu (amb el color de la pell de la dama) i l’oposat, el negre del color de l’atzabeja dels cabells. L’acció se situa en un terrat i el poeta contempla com la dama es pentina amb una pinta de marfil, amb l’esperança que ella també s’enamori d’ell.Observació i admiració de l'autor a una hermosa dama que es pentina els cabells, de la qual està bojament enamorat.

Hi ha un paral·lelisme que està entre el cor alterat per tanta belllesa. L’observador queda molt enlluarnat com es pentina els cabells amb aquell color negre carbó i el seu contrast amb la seva pell, que és molt blanca.

En el primer quartet veiem que la bella Flora, la dama, es pentiina els cabells negres com l’azabeja amb una pinta de marfil. Presenta un desordre en l’estructura sintètica, per tant, estem parlant d’un hipèrbaton que ocupa tota l’estrofa. Per dir-nos que els cabells d’or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres (atzabeja) utilitza una personificació, ja que els cabells no poden tenir enveja, i que els cabells siguin d’atzabeja és una metàfora.

Segona estrofa podem observar un contrasatentre el color blanc i el color negre. El color blanc està representat a través del coll, les mans i el marfil de la pinta, en canvi, el color negre està representat pels cabells de la dama. Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. Un altre exemple de metàfora seria “Entre ells la pura neu se descobria”, on l’adjectiu “pura” davant de “neu” forma un epítet, ja que sempre s’ha atribuït que la neu és pura.

Al primer tercet apareix el "Jo poètic", ens mostra que a partir d’ara parlarà d’ell i dels seus sentiments: l’autor queda sorprès, meravellat mentre contempla el dolç combat que tenen la pinta amb els cabells. Pel que fa al dolç combat, es tracta de la figura retòrica anomenada oxímoron, ja que un combat no pot ser dolç.

A l’últim tercet del poema, el poeta mostra l’angoixa: “que lo cor, enamorat, se m’alterava” que sent al contemplar el combat i vol parar-lo “I, témerós de alguna gran desgràcia de prendre’ls tregües ganes venien”.

Estructura externa: Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un sonet: dividit en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.

Estructura interna: Els dos primers quartets ens fa una descripció de la dama i en els dos últims tercets hi veiem el jo poètic.

Parlant del tema podem dir que és un poema de tema amorós. Observació i admiració de l’autor a una hermosa dama que es pentina els cabells, de la qual està bojament enamorat.

Figures retòriques: Primer quartet: Atzabeja= metàfora, hi ha un hiperbàton (desordre del subjecte), “A qui los de or més fi tenen enveja”= Personificació i metàfora, “En un terrat, la bella Flora, un dia;”= Alteració.

Segon quartet: Pura neu= Epíteton, Hipèrbaton (tota la estrofa).

Primer tercet: “dolç combat”= personificació i metàfora.

Segon tercet: Hiperbole, Hiperbaton.

Conclusió: Trenca els cànons de la bellesa. Ús tòpic Descriptio puellae. Contrast entre blanc i negre.