Noucentisme i Avantguardes: moviments culturals catalans (1906-1923)

Noucentisme: Definició i Context Històric

Noucentisme és una paraula que va popularitzar l’intel·lectual Eugeni d’Ors des dels articles que va publicar a “La Veu de Catalunya” en una secció que va titular Glosari. És el moviment que, entre el 1906 i el 1923, neix del pacte entre els intel·lectuals i la burgesia, per aconseguir que la cultura en català fos assumida i protegida per les institucions públiques.

L’any 1906 es considera l’inici del Noucentisme per tres fets clau:

1. La Lliga Regionalista guanya les eleccions.
2. Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de Catalunya”.
3. Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.

La data de fi del Noucentisme és el 1923, després del cop d’Estat del general Primo de Rivera. A més, amb la mort de Prat de la Riba, la Lliga comença a decaure.

Característiques del Noucentisme

• Imperialisme: Era un vehicle de reconstrucció nacional. La poesia era espontaneista i tractava temes com el conflicte individual amb la societat.
• Arbitrarisme: Trencament de l’espontaneïtat i el romanticisme modernista.
• Classicisme: Substitueix una tradició i un llenguatge propis com a punt de referència.
• Civilisme: Literatura idealitzada en la vida ciutadana. No apareixia el camp.
• Racionalisme: Raó per sobre dels sentiments.
• Renovació del país a través del paper dels intel·lectuals.
• Defensa de Catalunya.
• Rebuig de l’espontaneïtat.
• Llenguatge literari precís i ric.

Etapes del Noucentisme

Els primers anys del segle XX, la Lliga Regionalista aconsegueix pes polític per gestionar la política catalana i influeix en l'Estat espanyol. Però el 1906 es considera l’inici formal del Noucentisme.

Etapa combativa (1906-1913)

• Eugeni d’Ors dissenya el pensament noucentista en les Gloses.
• Josep Carner publica “Els fruits saborosos”.
• Pompeu Fabra triomfa amb les propostes reformistes.
• Prat de la Riba és president de la Diputació de Barcelona.

Etapa establerta (1914-1923)

• El Govern de Madrid aprova la Mancomunitat (infraestructura cultural amb què els noucentistes desenvolupen el seu projecte cultural).
• El català, tot i estar prohibit en certs àmbits, és llengua de gestió administrativa de la Mancomunitat i les seves institucions culturals.
• Publicació de la Gramàtica Catalana (IEC).
• La Dictadura de Primo de Rivera deroga la Mancomunitat, fet que provoca la fi del Noucentisme (1923).

Les Avantguardes: Ruptura i Modernitat

La fi de la Revolució Industrial a Europa al segle XX i l'esclat de la Primera Guerra Mundial van generar una crisi que va afectar tots els àmbits socials.

Moviment Artístic i Cultural

Les Avantguardes són un moviment artístic i cultural que trenca amb les formes de la cultura tradicional i cerca la modernitat. La poesia es centra en les experiències del poeta. L'entrada de les Avantguardes va significar una ruptura amb els models artístics vigents a l’època i amb la concepció de l'art del món clàssic, donant lloc a una nova concepció que va afectar les formes de creació artística. Les Avantguardes cercaven la subjectivitat, l'originalitat i la impressió, rebutjant la racionalitat.

Principals Moviments Avantguardistes

Tots els moviments partien de la premissa que l'art havia de canviar perquè la societat havia canviat. Volien fer un art nou que trenqués amb el passat i incorporés els avenços tècnics.

• Cubisme (1907)

  Iniciat per Pablo Picasso. Es va desenvolupar sobretot en la pintura (geometrització) i la poesia (cal·ligrames). L'espectador ha de reconstruir mentalment l'objecte. Evita la mètrica, la rima i l'estrofisme.

• Futurisme (1909)

  Iniciat per Marinetti. La font d'inspiració artística és l'heroisme, la guerra, la velocitat i la màquina. Rebutja el sentimentalisme i la sintaxi tradicional.

• Dadaisme (1916)

  Iniciat per Tristan Tzara. Prové del Futurisme, però va més enllà. Sorgeix com a resposta a la Primera Guerra Mundial. Són moviments caòtics i violents. Es rebel·len contra el sentit comú i l'estètica anterior. Defensaven l'expressió totalment espontània i exigien la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals.

• Surrealisme (1924)

  Iniciat per André Bretón. Literatura alliberada de la lògica. Davant del poema, el lector no comprèn racionalment, però percep emocions i estats d’ànim. El poema s'ha de sentir, no entendre. Pretén alliberar el poder creador de l'home. Creen poesia sense el dictat de la raó, amb pensament lliure i sense límits d'expressió.

Joan Salvat-Papasseit: Figura Clau

Nascut a Barcelona el 1894. Poeta autodidacte i el representant més significatiu de l'avantguarda a Catalunya. Va iniciar la seva carrera amb articles d'opinió sobre política, art i literatura. La seva poesia tracta temes com l'amor, l'ambient marítim i els elements de la ciutat moderna. La seva primera obra va ser Un enemic del poble.

La seva obra es divideix en dues etapes:

• Avantguarda: Poemes en ondes hertzianes (temes futuristes) i L’irradiador del port i les gavines (evolució cap a una poètica vitalista).
• De consolidació: La influència avantguardista disminueix i els elements tradicionals augmenten, centrant-se en la poesia lírica. Obres destacades: Les conspiracions, La gesta dels estels i Óssa menor.