Vent d'aram de Joan Vinyoli: anàlisi de l'obra i dels seus temes

Vent d'aram: Anàlisi de l'obra de Joan Vinyoli

Estructura i Temes

El llibre Vent d'aram es divideix en tres parts, precedides per un poema que fa de pròleg a tot el conjunt («Amb ronca veu»), en el qual el poeta es compara amb un gall salvatge. A cada una de les parts hi predomina un tema diferent:

• A la primera part, el pas del temps, el record, el coneixement i la natura provoquen imatges suggestives. El poeta explora el seu interior a través de la natura i utilitza elements simbòlics. Sovint, aquesta part es situa en el context de l'autor i té una càrrega sensorial important: olors, sensacions i colors (cromatisme).
• A la segona part, l'amor es presenta com a via de salvació i de transcendència, però també com a element efímer.
• Finalment, a la tercera part, la mort i el pas del temps es mostren com a destí indefugible.

Significat del títol i relació amb els temes

El vent d'aram

El títol «Vent d'aram» és una metàfora que designa el vent a l'hora de la posta (el sol és de color vermellós, com l'aram, i el color es trasllada al vent). Pot recordar el primer vers del poema «El graner morat» («El vent d'aram tremola sobre les muntanyes»). L'aram és el "Coure treballat en forma de xapa o de fil", i el "coure" és un "metall de color vermellós".

Per a l'autor, l'hora de la posta s'associa a la tardor, l'estació de l'any més present en els poemes. L'hora i l'estació tardoral s'associen a la vellesa del poeta, i per això els temes dominants del llibre són el pas del temps, la importància dels records, l'amor i la mort. Aquests temes s'expressen sobretot amb imatges extretes de la naturalesa que evoquen el pas del temps (rius, fonts, vent, fulles seques) o la permanència (gorgs, boscos, mar).

Estructura i temes per parts

Els poemes de Vent d'aram estan agrupats en tres parts sense títol, precedides pel poema «Amb ronca veu», que fa de pròleg. La divisió en parts correspon al predomini d'uns temes determinats:

• El tema dominant de la primera part és la consciència del pas del temps, la vellesa i el record de la joventut, expressat sobretot a través del paisatge.
• La segona part agrupa poemes de caràcter amorós, que oscil·len entre la consciència de la pèrdua i l'exaltació de l'instant en la relació eròtica.
• La tercera part gira a l'entorn del pas del temps i la presència de la mort com a element indestriable de la vida.

L'autor recorre en tot el llibre a imatges extretes de la natura, sobretot els boscos, les muntanyes, els gorgs, etc., en part relacionades amb el passat. Moltes d'aquestes imatges evoquen de manera molt precisa les últimes hores del dia i l'estació de la tardor, com a correlat de l'experiència vital del poeta. La metàfora que dona títol al llibre prové d'un vers d'un poema del llibre («El graner morat») i designa el vent de l'hora de la posta, de color d'aram, per tal de subratllar la idea de la tardor de la vida.

Anàlisi de poemes

Amb veu ronca

Joan Vinyoli pertany a la generació del 36, ja que la seva obra principalment es produirà durant la postguerra. La seva obra representa un plantejament poètic molt personal en el panorama de la poesia contemporània, bastida a partir del mestratge de Carles Riba, però també amb la influència de Gabriel Ferreter i Salvador Espriu. Les dues influències més importants del poeta van ser Rilke i Shakespeare, i sempre es va sentir molt atret per obres artístiques que tractaven el tema de la mort, especialment les que lligaven la mort a l'amor.

«Amb veu ronca» és el poema que fa de pròleg a Vent d'aram. Està dedicat a J.V. Foix en motiu del seu 80è aniversari. No té rima ni una mètrica definida, i hi predominen els versos decasíl·labs. El poema es divideix en dues parts:

• La primera part, de cinc versos, comporta una reflexió i meditació existencial mitjançant un llenguatge vinculat a una realitat de desolació i neguit.
• La segona estrofa la formen nou versos. Hi apareixen dues imatges de la natura: un arbre que tremola en la nit (la por) i un gall fer (que converteix la insatisfacció i la por en un cant esperançat).

En conclusió, cal relacionar el títol del poema amb la identificació del poeta amb els atributs del gall i amb la incapacitat de fer la seva tasca (la veu esdevé ronca). També mostra com els desitjos del poeta, que no són satisfets, esdevenen el motor de la seva vida i la seva poesia.

Silenci dels morts

Aquest poema pertany a la tercera part de Vent d'aram. La tercera part del llibre es concentra sobretot en la reflexió sobre el pas inexorable del temps i la presència de la mort.

En aquest poema, Vinyoli assumeix que la mort forma part de la vida i ens exhorta a conviure amb els morts. Utilitza estrofes amb versos lliures i una disposició de versos trencats en alguns casos.

Vinyoli se sentia en concordança amb la concepció de vida de l'existencialisme. Vinyoli també mantenia una "forta convivència amb els morts", els podia sentir vius i podia "convocar" els seus fantasmes. On exposa de manera més contundent aquesta idea és en aquest poema: "El silenci dels morts".

El poeta, en aquesta obra, ens ofereix les fórmules per dur una vida coherent, íntegra, pura, com ho és la seva poesia, i en aquest cas, a conviure amb la mort.