Racionalisme vs Empirisme: Diferències en el Coneixement

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,85 KB

El procés del coneixement

El procés mental complex en el qual intervenen els elements següents:

  • Objecte: Part de la realitat susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. (Objectiu)
  • Subjecte: Individu que pretén conèixer. Posseix unes estructures cognitives que limiten i configuren les possibilitats de conèixer: llindars sensorials, estructura de la memòria, possibilitats de la imaginació, pensament i llenguatge. (Subjectiu)
  • Coneixement: Resultat del procés d’aprehensió intel·lectual de l’objecte que fa el subjecte. Representació mental de la realitat. (Gnoseològic/cognitiu)

Racionalisme

  1. Origen en la raó: La informació dels sentits no és fiable.
  2. Existència d’idees innates: Primeres veritats que són el fonament lògic de la resta de coneixements:
    • Plató: Idees conegudes en una existència anterior.
    • Descartes: Idees inserides per Déu en cada persona.
  3. Mètode deductiu (lògica): De les idees innates que captem per la raó, deduïm tot el que es pot saber de la realitat.
  4. Veritats indubtables: Són universals i necessàries; pensar el contrari és lògicament impossible.
  5. Veritat de raó: No necessiten recórrer a l’experiència per establir-se (ex: “El tot és més gran que les parts”).
  6. Representants:
    • Antiguitat: Parmènides, Plató.
    • Edat Moderna: Descartes, Spinoza, Leibniz.
    • Edat Contemporània: Hegel.

Empirisme

  1. Origen en l’experiència sensible: La raó ha de partir de les dades de l’experiència.
  2. Negació d’idees innates: La ment en néixer és com una tabula rasa. Filosofia moderna: atomisme cognoscitiu (percepcions, idees simples, idees complexes). Principi de la còpia: per saber si una idea és vàlida, hem de buscar la percepció de la qual prové.
  3. Mètode inductiu: Observar la repetició d’un fenomen (regularitat), generalitzar i proposar una llei universal mitjançant el principi d’inducció.
  4. Contrastació: Podem confirmar les afirmacions contrastant-les amb la informació dels sentits.
  5. Coneixement probable: Mai és universal ni necessari; queda reduït a una creença basada en l’experiència d’haver-ho observat sempre així.
  6. Representants:
    • Antiguitat: Aristòtil (“No pot haver-hi res a l’enteniment que no hagi passat abans pels sentits”).
    • Edat Moderna: Locke, Berkeley, Hume.
    • Edat Contemporània: Comte (positivisme) i els neopositivistes del s. XX.