Immortalitat de l'Ànima i la Justícia en Plató: Arguments i Conceptes Clau

Immortalitat de l'Ànima: 2 arguments a favor: 1. Si l’ànima pot recordar, és que ja ha existit abans. 2. L’ànima és principi de llibertat; nosaltres escollim i podem encertar o equivocar-nos.

El coneixement: anamnesi, reminiscència/record. "Coneixer és recordar"; per tant, el coneixement està dins nostre (innatisme de Sòcrates). El coneixement és un procés que comença amb l’admiració i acaba amb el coneixement de la idea de les idees, la idea del bé. Les diferents sensacions fan que es desperti en l’ànima un pàl·lid record de les idees. Això fa que l’ànima desitgi recordar.

L'Amor: és el desig, les ganes de continuar el difícil i costós procés del coneixement. Diferents graus: físic, a les ànimes, a la justícia, a les lleis, a les ciències pures, al coneixement del bé.

Dialèctica: mètode d’adquisició gradual del coneixement que consisteix a recórrer l’ordre jerarquitzat de les idees.

• Ascendent: elevar-se d’idea en idea fins a arribar a la idea del bé.
• Descendent: a partir de la idea del bé, establir relacions/lligams entre les idees.

Per a Plató, l’objectiu final del coneixement no és només una millora intel·lectual sinó també una millora moral i personal.

Graus del coneixement: en relació amb els graus de la realitat.

La Virtut i l'Estat: La virtut és el contrari del vici. Fer ben fet allò que ens toca fer (disposició habitual a obrar bé). 3 conceptes de virtut en Plató que no són excloents:

• Virtut com a saviesa: coneixement de les supremes realitats (bé, justícia i bellesa).
• Virtut com a purificació: les persones virtuoses purifiquen la seva ànima de les passions del cos.
• Virtut com a harmonia: consisteix en l’acord de les 3 parts de l’ànima (predominança de la part racional sobre la resta).

Però! Una persona aïllada no pot ser ni sàvia ni virtuosa; necessitem de la comunitat, de l’estat.

L'Estat: l'objectiu és crear un estat on sigui impossible una injustícia com la que va patir Sòcrates. Plató proposa un estat just i perfecte, governat per persones justes i perfectes. Només els filòsofs seran incorruptibles. Plató fa un paral·lelisme entre l’ànima i la societat; a cadascú de nosaltres ens predomina una part de l’ànima i això fa que ens correspongui una classe social o una altra.

La Justícia: per a Plató no consisteix en tractar tothom per igual, sinó en tractar cadascú d’acord amb la seva naturalesa. Plató proposa un estat molt jerarquitzat i totalitari:

• Abolició de la propietat privada per alliberar-nos de les ambicions personals i l’abús del poder.
• Abolició de la família per evitar enveges, gelosies i preferències.

Tant les persones justes com les societats justes són aquelles que reprodueixen el món de les idees en el món sensible, és a dir, que estan jerarquitzades (cada element al lloc que li correspon).

Necessitat de l'Educació: idèntica per a homes i dones.

1. Educació dels governants: - Fins als 20 anys, la mateixa educació que els guerrers (EF). - Dels 20-30 anys estudien matemàtiques. - Dels 30-50 anys estudien filosofia. - Als 50 anys ja estaven preparats per a governar.
2. Educació dels guardians: educació física i música perquè també tinguin sensibilitat.
3. Educació dels productors: aprendre a fer bé el seu ofici.

Encara que Plató és d’Atenes, el model d’estat que intenta instaurar és més similar al d’Esparta.

Societat injusta: societat en la qual alguna de les parts/classe no fa el que li pertoca, la societat passa a ser injusta i passa per 4 fases:

• Timocràcia: govern dels guerrers. Govern violent (tracten de governar com si fos un quartell militar).
• Oligarquia: govern dels rics. Govern egoista que porta a una revolta popular.
• Democràcia: govern del poble. Govern desordenat on hi ha poc respecte per les lleis; tothom té el mateix dret, val el mateix el vot de l'ignorant que el del savi, --> cop d'estat.
• Tirania: govern d'una sola persona. Pitjor de les formes de govern segons Plató, que acaba amb un cop d'estat dels militars que imposen una timocràcia. Retorn al principi del cicle.

(Segons Plató, una societat injusta es troba en un cicle que només es pot trencar instaurat el sistema polític: L'Aristocràcia, govern dels "aristos" = millor.) El model de Plató pot ser classificat com una utopia (model desitjable, proposta massa bonica per a poder ser certa) o, per la majoria, com una distopia (proposta "lletja" però possible).