El Pas del Mite al Logos: Origen de la Filosofia i la Raó

El Pas del Mite al Logos: Definició i Context

El Mite (Mythos): Història i Narració

La paraula Mite ve del grec mythos: història o narració. És una història transmesa de generació en generació, en la qual es relaten esdeveniments ocorreguts en un temps anterior als humans, i en què uns éssers sobrenaturals actuen de forma que donen forma a l'univers, al món i a les coses tal com les coneixem ara.

Són narracions que expliquen i donen resposta a preguntes dels antecedents que no tenien respostes científiques o racionals, a través d'uns éssers sobrenaturals que deixen el món així com està. En els mites s'inventen déus; tot depèn d'ells. Per tant, la gent comença a fer ofrenes i a respectar els déus perquè aquests no els castiguin.

Els mites són l'origen del pensament arcaic (creença: confiar en alguna cosa encara que sàpigues que no és certa).

El Logos: Ciència i Explicacions Racionals

El Logos significa ciència, explicacions racionals i lògiques. El pas del mite al logos comporta el naixement de la filosofia. Perquè això passés, es van donar unes condicions:

Condicions per al Naixement de la Filosofia

• Socioeconòmiques: Monedes i lleis escrites de les ciutats. Això afavoreix l'evolució del pensament abstracte.
• Sociopolítiques (Ciutat-Estat): Els ciutadans lliures no treballaven i tenien molt de temps lliure.
• Religió Grega: No hi havia ortodòxia doctrinal, la qual cosa implicava llibertat religiosa.
• Confluència de diferents cultures: Intercanvi d'elements científics i religiosos.

El mite es racionalitza i va adquirint caràcters racionals; no és un salt del mite al logos del dia a la nit.

Característiques del Mite en Comparació amb la Filosofia

• Totalitat

  Els mites eren un intent d'explicar la totalitat de l'univers (Exemple: Com es va crear el món? Quan? Per què?). Això és similar als orígens de la filosofia, que també vol explicar la totalitat de l'univers.

• Antropomorfisme i Etnocentrisme

  • Antropomorfisme: Home + forma. Donar als déus una forma i caràcters humans. Els déus grecs representen les forces de la natura i s'intenten humanitzar.
  • Etnocentrisme: Pensament que la teva ètnia és la millor i les altres són estranyes i inferiors. Afronta la diversitat cultural de forma negativa. Els déus no són universals (cada cultura té els seus mites i els seus déus), contrari a la filosofia que cerca explicacions racionals universalment vàlides.

• Emotivisme

  Els mites donen més valor a l'emocional, fantàstic i sobrenatural que al racional, contrari a la filosofia.

• Voluntarisme (Caprici Diví)

  En els mites, tot és per la voluntat dels déus. La gent, per guanyar-se la voluntat dels déus, crea temples i fa ofrenes. Tots els fenòmens són imprevisibles i miraculosos. Exemple: Avui plou perquè un déu està enfadat (contrari a les explicacions racionals).

• Fatalisme (Destí)

  Als mites, tot està predeterminat per una força sobrenatural i superior (el destí), contrari a la filosofia, que cerca el perquè de les coses i vol saber lleis per preveure el que passarà i poder defensar-se. Exemple: Si plou, agafa el paraigua.

• Instrument Sociopolític

  Serveixen per controlar el poble, perquè la societat segueixi amb el model teocràtic i les classes dominants continuïn governant. Justifiquen el poder del déu i indiquen les prohibicions religioses en el camp de la moral. Els personatges mitològics són un model de comportament, contrari a la filosofia, que és una actitud que fa que no ens conformem amb el que ens donen.

• Consol Psicològic

  Els mites alleugen el sofriment. És un consol subjectivament satisfactori, però utilitàriament inútil.

Característiques del Logos i els Filòsofs Presocràtics

Els primers filòsofs presocràtics eren filòsofs de la natura i cercaven l'ordre establert. Les dues idees principals dels presocràtics eren distingir entre allò que és permanent a les coses i allò que canvia:

• Essència: Allò que no canvia (l'estat).
• Aparença: Allò que fa que les coses siguin tal com són.

Tot el que hi ha a la naturalesa està format per un o pocs elements:

• Unitat: Tot està format per un o pocs elements.
• Multiplicitat: Al món hi ha moltes coses.

La vida és una unitat formada per una substància; els animals, les plantes, etc., són varietats o estats distints d'una mateixa substància. L'univers es redueix en darrer terme a uns pocs elements. L'Arkhé és el principi de tot, l'essència de tot (allò que no canvia).