Filosofia Clàssica: Sofistes i Sòcrates, Relativisme i Intel·lectualisme Moral

ELS SOFISTES I SÒCRATES: PENSAMENT I MÈTODES

Els Sofistes: Context, Funció i Teories

Context històric i social

Els Sofistes van ser un nombrós grup d'intel·lectuals que van viure a l'Atenes del segle V a. de C. La seva aparició va estar lligada a la de la democràcia. En la democràcia atenesa, l'Assemblea, formada per tots els ciutadans lliures, era el màxim òrgan de govern; s'hi discutien i decidien els assumptes més importants de la pòlis. El domini de la paraula i l'art del discurs es van convertir en la clau per a tenir poder i influència social i política.

Funció principal: Educadors i professionals de l'ensenyament

La funció principal dels sofistes va ser la d'educadors. Alguns, a més, van elaborar teories filosòfiques molt interessants.

• Com a educadors, ensenyaven matèries com l'oratòria, la retòrica i l'erística. Molts sofistes van ser famosos oradors i experts en l'art de la paraula.
• Van ser els primers professionals de l'ensenyament, ja que van fer-ne un mitjà de vida.

Teories filosòfiques fonamentals

Com a filòsofs, van desenvolupar teories originals i polèmiques, gairebé sempre oposades als punts de vista de Plató, Aristòtil i Sòcrates. Algunes d'aquestes teories són:

El Relativisme

El Relativisme afirma que no hi ha veritats absolutes, objectives i universalment vàlides; que tota veritat és relativa. Contràriament a Plató, per als sofistes no hi havia diferència entre la veritat i el que sembla veritat i, per tant, qualsevol opinió és vertadera si a qui la defensa li sembla vertadera. Van estendre el relativisme també al terreny de la moral: el bo i el més just són sempre relatius.

L'Escepticisme

L'Escepticisme afirma que mai podem estar certs de res i que, encara que hi hagués veritats objectives, seria impossible conèixer-les i comunicar-les. Van considerar que la raó humana és incapaç d'aconseguir un coneixement objectiu i universal de la realitat i d'expressar-ho per mitjà del llenguatge. Les paraules, pensaven, no eren un reflex vertader de la realitat i només servien per a persuadir i convèncer els altres.

El Convencionalisme (Nomos vs. Physis)

Els sofistes van defensar el Convencionalisme, que afirma que les lleis polítiques i els costums morals no tenien ni un origen sobrenatural ni natural, sinó que són el resultat d'acords entre humans. Per tant, eren artificials i no naturals; són així, però res impedeix que puguin ser d'una altra manera. Per als sofistes, les lleis i la moral eren nomos, que significa "norma o llei", però aquí comprèn els costums morals, les creences i les institucions polítiques, entenent que totes aquestes coses, a diferència de la physis (natura), són canviants i distintes per a cada cultura o societat humana.

Sòcrates: Rebuig al Sofisme i Recerca de la Veritat

Teoria del coneixement

Sòcrates va rebutjar el relativisme i el subjectivisme dels sofistes. Va considerar que hi ha veritats objectives que la raó humana pot conèixer per mitjà de la indagació i la reflexió filosòfica, i que la veritat i la virtut moral no són el mateix que l'aparença de veritat i l'aparença de virtut moral.

Objectiu de l'educació

Respecte a l'educació, Sòcrates va considerar que la meta d'aquesta no ha de ser simplement facilitar a l'alumne l'èxit social i polític, sinó ajudar-lo perquè assoleixi l'excel·lència moral i la felicitat. La clau per aconseguir-les és el coneixement i la reflexió.

El mètode socràtic: La Dialèctica

El mètode d'ensenyament s'anomena Dialèctica, que significa literalment "a través del logos" (raó/paraula) i té dues fases:

1. Fase 1: La Ironia

   Consisteix a "acorralar" el deixeble amb preguntes fins a portar-lo a contradiccions i fer-li adonar que no sap allò que creia saber. El deixeble reconeix que no sap i ja està en disposició d'aprendre i de passar a la segona fase.

2. Fase 2: La Maièutica

   Consisteix a ajudar el deixeble a "donar a llum" la veritat. El mestre, amb aquest objectiu, ha de guiar el seu raonament per mitjà de les preguntes adequades, de manera que descobreixi per si mateix la veritat sobre allò que s'indaga.

La dialèctica socràtica és, doncs, un mètode educatiu i un mètode de recerca conjunta del coneixement basat en el diàleg entre mestre i deixeble.

La recerca de les definicions essencials

Sòcrates pensava que hi ha una característica comuna a totes les coses que anomenem justes, que és la seva essència permanent i universal. La definició essencial del concepte de justícia havia de recollir i expressar aquesta essència comuna de les coses que anomenem justes. El seu coneixement hauria d'orientar i condicionar les nostres accions i les nostres vides, de manera que, una vegada haguéssim conegut el que és la justícia, no poguéssim obrar injustament i aconseguir la virtut.

L'Intel·lectualisme Moral Socràtic

L'ètica de Sòcrates pot denominar-se Intel·lectualisme Moral, i es resumeix en la idea que no hi ha virtut moral sense coneixement i que el vici no és més que ignorància del bé. Tres idees fonamentals de l'intel·lectualisme moral de Sòcrates són:

• No hi ha virtut moral sense coneixement. Per a ser just i bo cal conèixer abans les essències de la justícia i de la bondat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de la reflexió.
• El vici és ignorància.
• Ningú obra malament voluntàriament.