Quim Monzó i la Poesia Catalana: Anàlisi Literària

(5)En Quina mesura la narrativa de Quim Monzó reflecteix la societat Contemporània i amb quins recursos literaris ho fa?
Q.M. Va nàixer l’any
1952 a Barc. Va escriure diferents contes i una de Les millors va ser Vuitanta-sis contes (1999). Va ser dissenyador Gràfic, dibuixant de còmics, autor de lletres de cançons, Guionista de ràdio i de telev., trad. I escrip.Els seus contes Ocorren a ciutats desc., els personatges son anònims, els temes són L’humor i la ironia i utilitza elements absurds i fantàstics. Sorprenen molt a la gent i utilitza paraules insubstituïbles i un Altre tema és l’amor. La majoria dels seus contes no tenen un arg. Amb plantejament, nuc i desenllaç. La narració es construeix sobre Una idea bàsica que s’amplia fins un final sorprenent i Humorístic. Q. M. Delimita i analitza les imatges que ens fem de la Ciutat i del país, de les relac. De parella i de nosaltres mateixa. La temàtica central són els tòpics i les mentides que envolten Tots els aspectes de la vida quotidiana.(6

)Tendències Més rellevants de la poesia entre la postguerra i finals dels any 70

:

El 1936, la poesia catalana va aconseguir uns nivells notables de Qualitat literària. Els poetes més coneguts eren Josep Carner, Carles Riba i J. V. Foix. La poesia de la postg. Va seguir les línies Bàsiques de la lírica anterior a la guerra: POESIA D’INFLUÈNCIA SIMBOLISTA(postulava l’ús sistemàtic del ritme de les paraules i Dels símbols, perquè remeten a les seues connotacions, ja que el Poeta havia de suggerir la realitat. La poesia estava caracteritzada Per la clandestinitat i l’exili. Durant aquests anys s’empraven Tècniques simbolistes, però la temàtica s’expandí més a L’exterior, a les preocupacions del moment. Autors com: Carles Riba O Joan Fuster)POESIA DE TENDÈNCIA AVANTGUARDISTA(alguns autors que Abans de la guerra seguien models avantguardistes, continuaren Publicant en aquesta línia. Es produeix la combinació de tradició I modernitat.),POESIA DE TENDÈNCIA REALISTA(seguien l’estètica Del Realisme històric i defenien el compromís dels intel·lect. Amb El seu temps i amb la col·lectivitat. S’utilitzava una llengua més Directa i col·loquial, una forma més narrativa i el vers lliure. La Temàtica era la reflexió moral i metafísica, la denúncia social i Política, la temàtica satírica i la quotidianitat. Autors: Vicent Andrés Estellés, Pere Quart.)