Minorització lingüística: causes, etapes i substitució de llengües

La Realitat de les Llengües Minoritzades

Existeix un grup molt reduït de llengües amb un ús quantitatiu molt elevat. De les aproximadament 5.000 llengües que existeixen al món, només 15 són emprades de manera massiva. Una llengua minoritzada és aquella que ha esdevingut minoritària en un territori com a resultat d'un conflicte amb una altra llengua que hi esdevé dominant. Per exemple, el noruec, el danès, el suec i el català, amb més de 9 milions de parlants cadascuna, no són llengües minoritzades, sinó que s'utilitzen en tots els àmbits.

D'altra banda, hi ha llengües majoritàries que pateixen, en determinats llocs i circumstàncies, un procés de minorització. Aquest és el cas del castellà a Puerto Rico, del francès al Quebec, de l'alemany a Alsàcia o del galaicoportuguès a Galícia.

També trobem llengües minoritzades que esdevenen encara més minoritzades a causa d'un procés de retracció dels seus usos públics. És el cas del català, el basc i l'occità.

Causes Internes i Externes de la Desaparició Lingüística

La desaparició d'una llengua pot ser atribuïda a causes externes i internes, sovint relacionades amb la consciència lingüística dels parlants. Des del poder, es poden crear prejudicis que impliquen comportaments deslleials envers l'idioma propi d'una comunitat. La llengua recessiva sovint rep valoracions negatives, presentant-se a ella i als seus parlants com a "antiquats" o "poc útils", mentre que l'altra llengua és considerada "moderna" i "internacional".

El procés de minorització comporta la creació d'un sentiment negatiu d'estar en minoria. Això ho experimenten els gallecs, malgrat que el galaicoportuguès sigui parlat per 200 milions de persones. En canvi, aquest sentiment no l'experimenten els noruecs, orgullosos d'un idioma que parlen només 5 milions de persones.

El Conflicte Lingüístic i la Substitució

En situacions de llengües en contacte, és freqüent que es presenti el conflicte lingüístic. Aquest al·ludeix a la lluita entre dues o més llengües per conquerir àmbits d'ús o parlants, una pugna que no necessàriament ha de desembocar en un conflicte social. El conflicte lingüístic es caracteritza pel fet que una llengua va desplaçant-ne una altra, ocupant-li àmbits d'ús i restan-li parlants.

La llengua perdedora en aquest conflicte, denominada llengua subordinada, compta amb un estatus polític i social que la situa per sota de l'altra llengua amb què està en contacte.

Quan un conflicte lingüístic s'aguditza, històricament només s'ha resolt amb la substitució de la llengua subordinada en favor de la llengua dominant, llevat que s'aturi el procés iniciat i en aquella societat s'engegui un procés de normalització lingüística.

La Substitució Lingüística: Etapes Clau

El conflicte lingüístic és una situació dinàmica que avança cap a la substitució de la llengua dominada o minoritzada, tret que s'aturi aquest procés amb una decisiva intervenció social que condueixi a la normalització.

L'extinció d'una llengua implica un període previ de bilingüisme (o multilingüisme) i la substitució d'una llengua recessiva per una llengua dominant.

Etapes del Procés de Substitució:

• Etapa inicial: Una llengua penetra en un territori i comença a ocupar àmbits d'ús que fins aquell moment havien estat desenvolupats per la llengua territorial.
• Segona etapa: Procés de bilingüització. La bilingüització és un procés unilateral; és a dir, es bilingüitzen els parlants d'una llengua dominada, però rarament els de la llengua dominant. Els parlants de la llengua dominant (L2) no veuen la necessitat de ser també bilingües, ja que la seva llengua ha esdevingut necessària i suficient a la comunitat. La velocitat d'aquest procés, que pot durar segles, varia segons la classe social dels parlants, les zones geogràfiques, l'edat, etc.
• Tercera etapa: Monolingüització en la llengua dominant. Es produeix l'abandonament de la llengua pròpia (L1), que ja ha esdevingut innecessària i insuficient. Aquesta insuficiència de L1 s'utilitza com a argument per promoure la deserció, fent passar per causa el que són efectes: si L1 no té prou cabal científic no és perquè sigui una llengua "inferior", sinó perquè és víctima d'una minorització que li ha impedit d'arribar al grau de desenvolupament de L2. Com en el cas de la bilingüització, la monolingüització es consuma abans en les classes altes, a les ciutats i entre els joves.