Quadern de greuges revolució francesa

El liberalisme:

és una ideologia política i econòmica basada en la raó demanant la llibertat individual en França, Angalterra i Holanda que eres les més desenvolupades al Segle XVII. Les causes polítiques, anaven en contra de tot el antic règim. La majoria dels lliberals eren la burgessia ja que ells tenien diners i coneixements però no privilegis. Els lliberals demanaven igualtat política, volien una sobirania nacional amb sufragi(censitari o universal), volien també una divisió del poders: legislatiu, judicial, executiu, i per últim demanaven una constitució amb els drets i deures del ciutadà. Les causes econòmiques es basava en un sistema econòmic fet per a guanyar diners amb dos idees principals: eliminar els gremis i eliminar els monopoli i el sistema feudal.

El depotisme il·lustrat:

pot ser dues coses, el nom d'una época o en aquest cas un sistema polític el qual és una ideologia que es viu a Europa en el Segle XVIII. Les causes varen ser que els reis volien que la societat evolucionaria sen se ells perdre poders, aleshores varen agarrar les idees econòmiques dels lliberals. Les conseqüències foren molt limitades i això va causar que foren insuficients.

La revolució francesa:

és un canvi en el que el poble es va alçar en contra de l'antic règim, que va pasar en 1789 en un moment de crisis a frança. Les causes varen ser l'hegemonia perquè aparentment tenia el poder absolut i frança seguia tenint una societat estamental i això va acarrear crisis ja que frança estava en uns moments de pasar fam per el defícit ja que es varen involucrar en una guerra junt Amèrica i com a solució de la pobressa varen pujar els impostos i com tan sols pagava el tercer estat la crisis es va posar pitjor. També havia una crisis política ja que el rei fou incapaç de sabentar els poblemes i mentres els habitants pasaven fam ells i la seua dona portaven una vida de malvaratament i vida luxosa.

Estats generals:

1789 / Lluís XVII / Quadern greugues i l'assamblea.

Assamblea:

1789-1791 / Lluís XVII i la assamblea / Declaració dels homens i els ciutadans, constitució, reforma de la justícia i la administració, divisió de frança en departaments, Guerra Civil i internacional.

Convenció:

1792-1794 / Jacobins i Roberspiere / Entusiasme desbordant i es proclama la república, volien vore mort al rei, l'época de major terror i més radical, una guerra molt més potent.

Directori:

1795-1799 / Girondins / Deixen la revolució sen se acabar per a disfrutar del seu sufragi.

Napoleonica:

1799-1815 / Napoleó / Va crear un régim dictatorial. França estava pasant-ho malament amb tantes guerres i Napoleó al arribar frenà la revolució de Vendemiari. Aquesta actuació el va fer molt popular i tement que la seua influència creixquera el manden a Itàlia on va donar el colp d'estat del 18 de Brumari.

La restauració:

és una época antiliberal on les potències van intentar crear un sistema que impedira més revolucions a Europa que dura entre el 1815 fins al 1848, tenint dues etapes més al 1820 i al 1830. Les característiques son la Santa Aliança quan Prússia, Rússia, Àustria i França volien posar-se en una postura antiliberal per a defendre l'absolutisme i entre ells s'ajudaven. Però en la restauració també habia enemics, uns eren els liberals els quals varen fer tres revoltes una al 1820, altra al 1830 i l'última al 1848 la qual varen guanyar i varen imposar un sufragi censitari.

Nacionalisme:

és una ideologia política i cultural que pasa a Europa en el 1815, per el congrés de Viena. Els nacionalistes demanaven llibertat per a la seua nació i anaven en contra dels emperador de la restauració. Els nacionalistes estaven implicats en les revoltes lliberals del 1820-1830-1848. En aquesta época hi havia tres conceptes de nació: medieval que eren tots aquells que eren súbdits del mateix rei, francesos eren tots aquells que estaven baix les mateixes lleis, alemans tenien la seua propia forma de vore-lo: llengua=cultura=raça=estat. Quan els nacionalistes es fan amb el poder comencen a influènciar a tots els habitants el orgull de la seua nació i varen crear tres formes de fer-ho: creant cada estat la seua bandera, inventar himnes nacionals per a cada estat i sobre tot l'escola fou el que més va influènciar, les assignatures més importants eres història ja que no hi havia una assignatura més influènciable que aquesta, llegua imposen una llengua nacional per a cada estat i per última geografia ja que cada estat tan sols parlava de ell mateix.