Crisi de la Restauració i Segona República Espanyola: Anàlisi i Cronologia

La Crisi de la Restauració (1902-1923)

1902: Alfons XIII arriba a la majoria d'edat i intenta mantenir el torn pacífic i regenerar la vida política.

1902-1909: Govern conservador (Silvela, Polavieja i Antoni Maura) amb reformes a l'hisenda i descentralització. La llei electoral de 1907 no va eliminar el caciquisme ni la corrupció.

Grups d'oposició:

• Nacionalistes catalans: Solidaritat Catalana amb triomfs electorals.
• Republicans: Unió Republicana i Partit Radical (Lerroux).
• PSOE i UGT (Pablo Iglesias).
• Anarquistes: Sector radical, terroristes i CNT (anarcosindicalistes).

1909: Setmana Tràgica a Barcelona per la política colonial al Marroc, amb dura repressió i destitució d'Antoni Maura.

1910-1912: Govern liberal (Moret i Canalejas) amb democratització, reforçament del poder civil i concessions descentralitzadores (Mancomunitat de Catalunya).

Grups d'oposició: Dreta conservadora, divisió interna del partit liberal i radicalització del moviment obrer.

1912: Assassinat de Canalejas per anarquistes, inestabilitat.

1913: Conservadors al poder, corts tancades i govern per decret-llei.

1917: Crisi per la guerra mundial (pujada de preus i baixada de salaris) i la revolució soviètica. Vaga general revolucionària de CNT i UGT.

Radicalització del moviment obrer:

• Conjuntura de la 1a Guerra Mundial (1914-1919) i Revolució Bolxevic (1917).
• Organitzacions sindicals fortes: UGT (211.000 afiliats) i CNT (700.000 afiliats).
• Objectiu: canvi revolucionari del sistema social, econòmic i polític.

Conseqüències:

• Camp: Vagues de jornalers i ocupació de terres.
• Ciutats industrials: Vaga de l'empresa d'electricitat a Barcelona, violència i pistolerisme.

1921: Batalla d'Annual (Guerra del Marroc), amb més de 12.000 morts. L'expedient Picasso assenyala els alts comandaments militars i el rei.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

1923: Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera (capità general de Catalunya) amb suport del rei, patronals i grups de dretes. Dictadura militar amb influències del feixisme italià.

Mesures:

• Supressió de la Constitució.
• Censura de premsa.
• Prohibició de partits polítics i sindicats.
• Destitució de càrrecs electes.
• Supressió de la Mancomunitat de Catalunya.
• Repressió sobre intel·lectuals, professors i organitzacions d'esquerra.

1929: Crisi econòmica internacional (crack del 29). El rei i l'exèrcit abandonen Primo de Rivera, que dimiteix el 1930.

La Segona República (1931-1936)

12 d'abril de 1931: Eleccions municipals. Triomf republicanosocialista a les grans capitals i zones industrials. Exili d'Alfons XIII.

14 d'abril de 1931: Proclamació de la Segona República amb govern provisional (republicans, socialistes i nacionalistes d'esquerra).

Reformes:

• Amnistia per a presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
• Lleis socials per a jornalers (8 hores) i llei de jurats mixtos.
• Creació de la Generalitat de Catalunya.

Problemes: Crema de convents.

Juny 1931: Eleccions de cort constituent, guanya la majoria republicanosocialista.

Desembre 1931: Promulgació de la Constitució de 1931:

• Sufragi universal masculí i femení.
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Declaració de drets individuals i llibertats públiques.
• Dret a la propietat privada amb facultat d'expropiar per utilitat pública.
• Divisió de poders: legislatiu (Corts), executiu (Consell de Ministres i President) i judicial (Tribunals).
• Possibilitat de governs autònoms.

Primer president: Niceto Alcalá Zamora. Primer president de govern: Manuel Azaña.

Etapes de la Segona República

1931-1933: Bienni Reformista

• Reforma militar: llei de retirs i sotmetiment de l'exèrcit al poder civil.
• Reforma religiosa i educativa: separació Església-Estat, abolició de pressupostos de culte i promoció de l'educació laica.
• Reforma territorial: descentralització de l'Estat (Estatut d'Autonomia de Catalunya 1932 i del País Basc 1936).
• Reforma agrària: llei de 1932 declarant expropiades les grans finques no conreades.

Oposició:

• Conservadorisme: Grans propietaris, jerarquia eclesiàstica, part de l'exèrcit i classes altes i mitjanes. Cop d'estat del general Sanjurjo (1932). CEDA (José María Gil Robles), FE (José Antonio Primo de Rivera), monàrquics (José Calvo Sotelo) i carlins.
• Obrerisme: Jornalers i obrers que volien més canvis. UGT i FAI (insurrecció armada a Casas Viejas, 1933).

Novembre 1933: Eleccions, guanyen dreta (40%) i centre (21%). Alejandro Lerroux (Partit Radical) president. Desmantellament de les reformes del bienni anterior.

1934-1936: Bienni Conservador (Bienni Negre)
1934: Remodelació del govern amb 3 ministres de la CEDA. Revoltes a Astúries i Catalunya.

• Astúries: Anarquistes, socialistes i comunistes ocupen la conca minera i proclamen la revolució social. Dura repressió.
• Catalunya: Lluís Companys proclama l'Estat català dins la República Espanyola. Repressió, dissolució de la Generalitat i suspensió de l'Estatut d'Autonomia.

1936: Deçavinences entre els partits de govern. Eleccions al febrer de 1936.

• Front Popular: Esquerra agrupada per recuperar les reformes del primer bienni i amnistia per als represaliats de 1934.
• Bloc Nacional: Calvo Sotelo, CEDA i FE.

Victòria del Front Popular: Manuel Azaña, president de la República i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.

Reformes: Restauració de la Generalitat de Catalunya i procés autonòmic del País Basc i Galícia.

Divisió entre dretes (cop d'estat) i esquerres (revolució liberal). Violència social. Assassinat de Carlos Sotelo (17 de juliol de 1936).