El Bienni Conservador (1933-1936): Crisi i Revolució

El Bienni Conservador (1933-1936)

La dreta al poder

Durant el bienni reformador, la dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar-se. S'hi distingien dos grups:

• Oposició al règim republicà: Integrat pels monàrquics, els carlins i els grupuscles feixistes (les JONS o la Falange Espanyola).
• Acceptació de la República: Amb l'objectiu de transformar-la en sentit dretà, sense pronunciar-se obertament sobre la forma de l'Estat (monarquia o república). L'integrava la CEDA.

Durant la campanya electoral, es va tornar a evidenciar la divisió profunda de la societat espanyola. Els socialistes anunciaven una revolució social en cas que guanyés la dreta. El resultat de les eleccions del 1933 va ser favorable a les candidatures de dreta i centre, i va suposar una derrota per a l'esquerra. A Catalunya, va guanyar la Lliga. El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical.

La Revolució d'octubre de 1934

Després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada d'una vaga general, una iniciativa de Largo Caballero, el líder més radical dels socialistes. La insurrecció armada només va triomfar durant dues setmanes a Astúries. La revolució asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel general Francisco Franco. La insurrecció va fracassar i els principals dirigents obrers van ser detinguts o es van haver d'exiliar.

Les eleccions del 1936

Arran de la crisi d'octubre de 1934, els governs de centre-dreta van quedar relativament erosionats des del punt de vista polític. La repressió, amb més de 30.000 persones empresonades, els judicis i les prohibicions de la premsa socialista i comunista, va despertar les simpaties de la població pels presos i els perseguits polítics.

El setembre de 1935, el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir com a conseqüència de l'escàndol de corrupció de l'estraperlo. Davant aquesta situació política, el president de la República va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.