La Punibilitat en el Dret Penal: Excuses Absolutòries i Condicions

La Punibilitat: Quarta Categoria Dogmàtica del Delicte

A més de la tipicitat, l'antijuridicitat i la culpabilitat, cal parlar de la punibilitat com a quarta categoria dogmàtica. La punibilitat amalgama el conjunt de circumstàncies que permeten que un fet típic, antijurídic i culpable pugui ser punit.

La punibilitat és el compliment d’una sèrie de pressupòsits determinats perquè l’injust culpable pugui ser castigat. En el nostre Ordenament Jurídic (OJ) hi ha casos específics en els quals, si l’autor és culpable, pot ser considerat punible. No hi ha una clàusula oberta.

Tradicionalment, s’ha inclòs dins d’aquest conjunt d’excepcions que permeten que la persona sigui culpable, però que exclouen o redueixen la pena. Cal parlar de tres grans figures:

• Excuses Absolutòries
• Condicions Objectives de Punibilitat
• Condicions de Perseguibilitat o de Procedibilitat

Excuses Absolutòries: Excepcions a la Punició

Són excepcions a la punició d’un determinat comportament basades en criteris previstos en preceptes concrets del Codi Penal (CP). Normalment, els motius que duen a la impunitat en aquests casos tenen a veure amb consideracions de caràcter polític-criminal (per exemple, col·laboració amb la justícia per a capturar altres delinqüents, reduint-los la pena que se'ls aplicarà o fins i tot arribant a excusar l'individu de responsabilitat).

Exemples d'excuses absolutòries:

• Causes de penediment contemplades a l’article 376 per al tràfic de drogues o 579.3 per al terrorisme.
• Clàusules de regulació fiscal (article 305.4 del CP).
• L’eficàcia absolutòria que es dona al parentiu en determinats delictes (per exemple, delictes contra el patrimoni que no s’hagin realitzat amb violència o intimidació, article 268 del CP; o els parents en el cas d’encobriment, article 454 del CP).

Es tracta de la concurrència d’alguna cosa que bé resideix en l’autor (parentiu) o en alguna cosa que l’autor fa (abandonar voluntàriament l’activitat i donar informació) que comporta una exclusió o reducció de la punibilitat. Són motius que el legislador considera que han de dur a la reducció o exclusió de la culpabilitat, però que no són causes d’exclusió ni de la tipicitat, ni de l’antijuridicitat ni de la culpabilitat. Hi ha qui creu que el desistiment és una excusa absolutòria.

Dins de les excuses absolutòries, distingim entre:

• Excuses completes: Exclouen completament la culpabilitat.
• Semiexcuses absolutòries: Redueixen la culpabilitat, però no l’exclouen.

Condicions Objectives de Punibilitat (COP)

Les COP suposen que la imposició o l’agreujament de la responsabilitat criminal depenen d’un succés aliè a la voluntat de l’autor, motiu pel qual l'autor no cal que les vulgui o prevegi (no són elements del tipus que l’autor ha de realitzar i voler).

Aquest succés s’ha de produir objectivament per tal que el delicte es pugui punir o per aplicar una pena qualificada, però no ha de ser controlat per l’autor. Si no concorren, no s’aplicarà la pena.

Exemple: Fals Testimoni

Un exemple és la necessitat de condemna en el cas del Fals Testimoni (article 458 i següents del CP). Quan es tracta de fals testimoni en causa criminal en contra del reu, l’autor que falta a la veritat serà condemnat per condició objectiva de punibilitat.

• Perquè s’apliqui un tipus qualificat de fals testimoni, cal una sentència condemnatòria.
• Objectivament ha de recaure sentència condemnatòria, encara que no tingui res a veure amb aquesta condició objectiva de punibilitat.

A les excuses absolutòries hi ha alguna cosa que l’autor fa o és que serveix per excloure la punibilitat, mentre que en les condicions objectives de punibilitat cal que es produeixi un fet deslligat i objectiu perquè el fet sigui punible.

Hi ha vegades que determinats elements continguts en el tipus, sobre els quals un sector minoritari de la doctrina considera una condició objectiva de la punibilitat (per exemple, prendre una cosa aliena superior a 400€), es confonen amb el resultat d’un delicte.

Condicions de Perseguibilitat o Procedibilitat

Són limitacions que es posen per delimitar la perseguibilitat de determinats delictes. Alguns delictes no són perseguibles d’ofici, sinó que cal algun tipus d’actuació per part del perjudicat o per part del Ministeri Fiscal. El jutge no pot imputar directament quan té notícies del fet; cal algun tipus d’actuació.

Els delictes que no són perseguits d’ofici són:

• Delictes semipúblics o semiprivats: El legislador vol salvaguardar la intimitat de la víctima, que decideix si vol denunciar o no. Cal que s’interposi denúncia. Si no s'ha formulat denúncia, el jutge no pot procedir, per molt que conegui l’acció (per exemple, la violació).
• Delictes privats: Cal que es formuli querella, que hi hagi una part que esdevingui part acusadora del plet penal (per exemple, els delictes contra l’honor).

La major part dels delictes del Codi Penal són perseguibles d’ofici.