La Llibertat Religiosa a Espanya: Del Franquisme als Acords Actuals

L'Època Franquista i la Confessionalitat

• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Legislació concordant amb l'Església i la Santa Seu.
• Establiment de certa tolerància cap a les altres confessions religioses (al final de l'època).

Principis del Règim Franquista

El Fuero de los Españoles (Art. 6)

S'estableix la confessionalitat formal (Art. 6). Es va modificar l'any 1967. Franco tenia una profunda fe catòlica i es va negar a implantar la llibertat religiosa, anant en contra de la Santa Seu. Després de 5 anys, s'aconsegueix que aprovi la declaració Dignitatis Humanae (1962) del Concili Vaticà II, per regular la llibertat religiosa.

El Concordat de 1953

El Concordat de 27 d'agost de 1953 (substitueix el Concordat de 1851, signat entre la Santa Seu i la Reina Isabel II) regula nombroses matèries, com ara:

• La confessionalitat de l'Estat.
• El seu finançament.
• Nomenament de càrrecs.
• Efectes civils del matrimoni (de forma canònica).
• Educació.

El concordat no va aportar moltes novetats a la pràctica, ja que l'Estat espanyol ja havia establert unilateralment totes aquestes mesures (Franco ja ho feia des de 1940). El concordat va ser lloat a nivell internacional, però en els últims anys del franquisme va rebre crítiques per la falta de sintonia amb la doctrina del Concili Vaticà II i perquè la societat espanyola havia evolucionat cap a una altra confessió.

Altres Normes i la Transició

• Conveni amb la Santa Seu (1962): Sobre el reconeixement d'efectes civils, ciències no eclesiàstiques. Sense aquest conveni, els títols universitaris no serien reconeguts per l'Estat.
• Llei de 1967: Llei sobre llibertat religiosa, aplicada només a altres confessions, ja que per a la religió catòlica s'aplicava la norma del Concordat.

La Transició Política

En l'última etapa del franquisme (que mor el 1975) hi ha un procés de reforma política. Joan Carles I presta jurament 3 anys abans de l'aprovació de la Constitució i s'aprova una llei molt important el 4 de gener de 1977 (no fa referència a qüestions religioses, però asseu les bases cap a on es dirigirà). L'Art. 1 estableix que els drets fonamentals són inviolables i vinculen tots els òrgans de l'Estat. En aquest mateix període, el 1976, se signa la renúncia a "escollir el fur" (dels determinats càrrecs eclesiàstics).

Convenis Internacionals i Drets Fonamentals

Són conseqüència del que s'estableix a l'Art. 10.2 de la Constitució Espanyola (CE) en relació amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

Fonts Principals a Nivell Internacional

1. Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (Roma, 4 de novembre de 1950).
2. Convenció sobre la Lluita contra la Discriminació en el Camp de l'Ensenyament (UNESCO, París, 14 de desembre de 1960).
3. Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ONU, Nova York, 16 de desembre de 1969).

Acords amb les Confessions Religioses

Aquests acords desenvolupen allò que s'estableix a l'Art. 16 de la CE.

Acords Signats amb l'Església Catòlica

La Santa Seu, com a cap de l'Església Catòlica, ha signat al llarg dels anys multitud d'acords solemnes amb les autoritats civils dels diferents estats per intentar regular matèries d'interès comú. La Santa Seu s'ha considerat com l'únic interlocutor per representar l'Església Catòlica. Així, podem veure que des del segle VIII la Santa Seu no s'ha sotmès mai als poders polítics, sinó que va ser titular dels Estats Pontificis fins al 1870. Avui dia, trobem la seva continuïtat en el Vaticà, del qual es van assentar les bases l'any 1829 amb els Pactes del Laterà (Santa Seu + Regne d'Itàlia).

Conseqüències de la Relació Peculiar amb la Santa Seu

1. El Papa no ha estat mai súbdit de cap Estat.
2. L'Església Catòlica té reconeguda personalitat jurídica (cap altra confessió al món la té).

Acords amb la Santa Seu a Espanya

Acord de 28 de Juliol de 1976

Renúncia a la presentació de bisbes i als privilegis del fur (fuero).

Acords de 3 de Gener de 1979

Aquests assumptes jurídics es van aprovar individualment a les Corts (sense unanimitat). La doctrina considera que si un deixés d'estar en vigor, es podrien donar per acabats la resta.

1. Acord sobre ensenyament i assumptes culturals, històrics, ensenyaments catòlics, etc.
2. Acord sobre l'assistència religiosa a les Forces Armades i el servei militar dels capellans i catòlics.
3. Assumptes econòmics (finançament de l'Església Catòlica).

Acords amb Altres Confessions

Són conseqüència del que estableixen, per una banda, l'Art. 16 de la CE i l'Art. 7 de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa (LOLR) de 1980.

Acords de Cooperació de 10 de Novembre de 1992 (Vigents)

1. Cooperació amb l'Estat i la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya (Jueus).
2. Cooperació de l'Estat espanyol amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques (Protestants).
3. Cooperació amb la Comissió Islàmica d'Espanya (Comunitat Islàmica, incloent marroquins).

Regulació i Negociació dels Acords

D'acord amb l'Art. 7 de la LOLR, els acords són lleis estatals internes amb una negociació prèvia. Respecte al contingut, s'estableixen les qüestions que afectin els seguidors d'aquella confessió concreta i que l'Estat vulgui regular.

L'Estat és el competent per negociar un acord nacional, i hi intervé el Ministre de Justícia (concretament la Direcció General de Desenvolupament d'Assumptes Religiosos i d'Objecció de Consciència).

La negociació es fa amb un grup específic:

• Israelites: Tenen un interlocutor que representa la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya.
• Evangelistes (Protestants): Tenen la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques amb un representant.
• Confessió Islàmica: És més complex, ja que no tenen un únic interlocutor, però està representada per una federació d'entitats islàmiques i també per la Unió de Comunitats Islàmiques, que es fusionen en la Comissió Islàmica d'Espanya.

Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa (LOLR)

Font Unilateral del Dret

La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, aprovada el 5 de juliol de 1980, va desenvolupar els Arts. 15 i 16 de la CE. És una llei breu que consta de 8 articles, 1 disposició final, 1 derogatòria i 2 transitòries.

Normes de Desenvolupament de la LOLR

1. Reial Decret de 9 de gener de 1981 sobre l'organització i funcionament del Registre d'Entitats Religioses.
2. Reial Decret de 9 de juny de 1981 sobre la constitució de la Comissió Assessora de la Llibertat Religiosa del Ministeri de Justícia.
3. Ordre Ministerial de 31 d'octubre de 1983 sobre l'organització i competència de l'òrgan assessor de la llibertat religiosa.

Contingut i Protecció de la Llibertat Religiosa

El contingut de la llei pretén procurar la llibertat religiosa. D'acord amb l'Art. 3.2 d'aquesta Llei Orgànica, queda fora de la llei tot allò en relació amb la llibertat ideològica o la difusió de valors humanístics i espirituals.

La llibertat religiosa gaudeix de protecció jurídica segons l'Art. 4 de la LOLR. A més, el dret de llibertat religiosa té protecció en l'Art. 53 de la CE (recurs d'empara, màxima tutela jurídica).

Subjectes i Límits

Els subjectes d'aquesta LOLR són les persones i les comunitats religioses com a òrgans actius, i com a òrgan passiu hi ha l'Estat.

Els límits es troben a l'Art. 16 de la CE pel que fa al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei, i l'altra limitació és el respecte als drets aliens (dels altres) més l'ordre públic, concretat a l'Art. 3.1 de la LOLR, que intenta definir què s'entén per ordre públic.