Psicologia cognitiva: sensació, percepció, atenció, memòria, pensament i llenguatge

1. Respostes de l'autoavaluació

1.a 2.b 3.d 4.b 5.sentit cinestèsic (informa de la posició del cos, com són els tendons) i sentit vestibular (informa de l'equilibri i l'orientació, com ho fa l'oïda) 6.d 7.paridolia (il·lusions fantàstiques que donen una estructura formal a alguna cosa que no ho té, com per exemple els núvols) 8.la intensitat de l'estímul (com més intens més atenció en prenem), el contrast (com per exemple un so alt i un so baix), l'estímul esperat i previst, l'estímul nou i imprevist, la situació espacial (com més pròxims siguin a la vista més atenció hi posarem) 9.labilitat atencional (incapacitat per mantenir l'atenció sobre un mateix objecte molt de temps), amnèsia (amnèsia totalitària de l'atenció)

10. Processos de la memòria i factors de la percepció

a) adquisició, emmagatzematge, recuperació.

b) recuperació (és l'accionament de les informacions emmagatzemades), i es fa de dues maneres: reconeixement (identificació d'un objecte o situació quan està davant) i evocació (recuperació d'alguna cosa que no està present quan no està davant).

Factors influents en la percepció:

• Externs: intensitat (més fort que fluix), repetició (anuncis), tamany (més gran que petit), novetat (ens atrau més el que no és habitual).
• Subjectius: atenció (només som conscients d'alguns estímuls), motius (la nostra percepció és selectiva), interessos (més atents a allò que més ens interessa), caràcter observador (percepció influïda pels sentiments), cultura (condicionament per com ens han ensenyat).

Il·lusions òptiques: les coses no són com apareixen realment, són percepcions distorsionades. La característica és que el cervell és incapaç de corregir les distorsions i les continuem percebent enganyadament.

Trastorns perceptius

• Agnòsia: incapacitat de percebre o identificar estímuls d'una modalitat sensorial (visual, tàctil...) particular, per exemple no reconèixer un bolígraf fins que el toca.
• Il·lusions catatímiques: deformacions d'objectes influenciades per les emocions.
• Al·lucinacions: percepcions sense objectes, poden ser acústiques, visuals, gustatives, olfactives o tàctils; també poden ser a causa d'intoxicacions, substàncies psicodèliques, la psicosi, etc.

Fenomen de defensa perceptiva: identificació més ràpida dels estímuls agradables que dels desagradables.

A. Treisman: la informació a què no s'ha prestat atenció no desapareix, sinó que queda atenuada. Això és el model d'atenuació: quan estem tan concentrats, els altres estímuls s'atenuen.

Tipus d'atenció

• Sostinguda: capacitat de mantenir l'atenció en una tasca sense fer errors durant un temps elevat.
• Selectiva: estat que permet diversificar l'atenció a diferents tasques.
• Voluntària: atenció fixada depenent dels nostres interessos.
• Involuntària: atenció que posem sense proposar-nos-ho.

Alteracions de l'atenció

• Excés: ensimismament, concentració excessiva en un mateix objecte, hipnosi profunda.
• Disminució: confusió mental, alcoholisme, fatiga, hipoactivitat.

Tipus de memòria

• Memòria sensorial: capta la informació que arriba de l'exterior, dura entre 1 i 2 segons, i es basa en els mateixos sentits.
• Memòria a curt termini: rep la informació de la memòria sensorial, dura uns 20-30 segons, té la informació necessària per a cada moment. També s'anomena memòria operativa, utilitza la informació de la memòria sensorial i de la memòria a llarg termini, i el repàs ajuda a retenir-la.
• Memòria a llarg termini: la informació creix constantment, té capacitat il·limitada, però l'accés a la informació mal organitzada és problemàtic. Té tres tipus:
  • Memòria episòdica: emmagatzema imatges i fets passats.
  • Memòria semàntica: és la informació general, com el vocabulari.
  • Memòria procedimental: conté la informació d'habilitats motrius adquirides per repetició.

Factors que afecten els records

• Primacia i recència: recordem més el primer i l'últim après.
• Singularitat: recordem les coses estranyes.
• Significativitat emocional: recordem allò que associem amb estats emocionals.
• Estat d'ànim: ens fa evocar situacions similars.
• Completem buits: omplim espais buits amb records i triem conclusions.
• El context: recordem millor si ens trobem en la situació on ho vam aprendre.

Teories sobre l'oblit

• Ebbinghaus: oblidem més ràpid al principi i després l'oblit és més lent.
• L'oblit motivat: oblidem aquelles coses que no ens agraden inconscientment.
• L'esvaïment de la petjada de memòria: quan la informació que no utilitzem desapareix directament.
• Interferències: proactiva: la informació apresa anteriorment intervé en el record de la informació nova; retroactiva: allò après posteriorment dificulta el record d'allò anterior.

Alteracions de la memòria

• Síndrome amnèsic: dèficit permanent que afecta els records però manté les habilitats adquirides abans de la lesió. Té dos tipus: amnèsia retrògrada (no recordar el passat) i amnèsia anterògrada (incapacitat per retenir fets).
• Demència: trastorn degeneratiu del cervell.

Pensament i llenguatge

Elements del pensament: imatges (representacions mentals), símbols i conceptes (representacions mentals concretes, abstractes, naturals o artificials).

Formació de conceptes:

• Categorització: procés per ordenar i conservar a la memòria els conceptes.
• Objectes supraordinats: inclouen molts conceptes (animals).
• Objectes de nivell bàsic: objectes de la nostra experiència (gats, gossos).
• Objectes subordinats: elements específics (races de gats, gossos).

Raonament: el raonament és pensament a partir de regles deductives per obtenir conclusions, per exemple: tots els catalans són europeus.

Tipus de raonament

• Inductiu: a partir de l'observació de casos intentem obtenir una llei general, que no té validesa absoluta.
• Deductiu: raonament extret de premisses considerades vertaderes.

Lògica: raonament com a producte o resultat de l'activitat.

El llenguatge

• Piaget: centrat en la construcció del pensament d'un nen. El llenguatge ajuda al desenvolupament cognitiu, però no és suficient per explicar la intel·ligència, tot i que sigui necessari.
• Vygotski: el desenvolupament humà és gràcies al llenguatge, ja que és una eina essencial del pensament, i té tres moments: funció comunicativa (1-3 anys, llenguatge manifestat en les relacions socials); llenguatge egocèntric (3-7 anys, el llenguatge ajuda a pensar i planificar per trobar solució a problemes); llenguatge interioritzat (més de 7 anys).
• Conductisme: Watson diu que les interpretacions s'han de fer sobre fets observables; el llenguatge fa dues funcions: representació i comunicació. Skinner considera que l'aprenentatge del llenguatge es dona per imitació.
• Chomsky: la raó per la qual el nen adquireix el llenguatge és la LAD (dispositiu d'adquisició del llenguatge), exclusiva de la ment humana, amb una sèrie d'universals que permeten que cada infant desenvolupi la pròpia llengua.