Classificació i Tipologies de la Discapacitat: CIDDM, Visual, Auditiva i Física

Conceptes relacionats amb la discapacitat

La Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM)

Deficiència

És tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, física o anatòmica. Pot ser d'origen innat o adquirit, així com permanent o temporal (exemples: deficiència visual, auditiva, motriu, intel·lectual, etc.).

Discapacitat

S'entén com tota restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta pèrdua de capacitat pot ser temporal o permanent, reversible o irreversible i progressiva o regressiva.

Minusvalidesa

Es considera aquella situació desavantatjosa per a un individu determinat, conseqüència d'un dèficit o una discapacitat que limita o impedeix l'acompliment d'una funció que és normal en el seu cas.

Persones amb discapacitat sensorial

Discapacitat visual

Factors que la condicionen

Hi ha tres factors principals:

• El sistema visual de la persona: Format pel conjunt d'estructures i òrgans que fan possible la visió. Inclou els ulls, les estructures cerebrals que processen la informació i les vies nervioses que connecten tots dos elements.
• Variables de l'individu: Són les pròpies de la persona, tals com el nivell de desenvolupament cognitiu, la fatiga, la motivació, la distracció, etc.
• Variables ambientals: També importants per a la visió, com les condicions d'il·luminació, contrast, color, etc.

La deficiència visual

És una disminució evident en la capacitat de la visió.

Causes de la deficiència visual

• Malalties visuals d'origen hereditari: Són aquelles transmeses de pares a fills a través dels gens.
• Malalties oculars d'origen congènit: Són aquelles malalties específiques del sistema visual que poden aparèixer en qualsevol fase del cicle vital, per exemple, les cataractes o el despreniment de la retina.
• Altres malalties alienes al sistema visual: Però que tenen efectes sobre ell. La més important és la diabetis, que s'ha convertit en la primera causa de ceguesa en els països desenvolupats.

Tipologies de la discapacitat visual

Una de les classificacions estableix les següents categories:

• Persona cega: No té visió total.
• Persona cega parcialment: Manté possibilitats tals com la percepció de la llum, de volums i contorns, i alguns matisos de color.
• Persona amb baixa visió: Manté restes visuals que li permeten veure objectes a curta distància.
• Persones amb limitacions en la visió: Precisen de la il·luminació o presentació dels objectes més adequats.

Discapacitat auditiva

L'audició

Igual que en la visió, la capacitat auditiva depèn d'una sèrie de variables que influeixen en el procés auditiu.

Causes de la deficiència auditiva

• Hipoacúsies hereditàries: Semblen estar lligades a una anomalia continguda en un gen de la persona. Constitueixen menys del 50% dels casos.
• Hipoacúsies adquirides: En funció del moment en què apareixen, podem distingir tres tipus:
  • Prenatals: Són aquelles que la mare pot transmetre durant l'embaràs.
  • Neonatals: Són les que es deriven del moment del naixement i les hores següents.
  • Postnatals: Són les que es produeixen després del naixement. Les més comunes són l'otitis, les fractures de l'oïda, les afeccions de l'oïda interna i del nervi auditiu.

Classificació segons la pèrdua auditiva

La classificació es pot fer segons el grau de pèrdua o el moment en què es produeix:

• Segons el grau de pèrdua:
  • Hipoacúsia lleugera: Pèrdua d'entre 20 i 40 dB.
  • Hipoacúsia moderada: Pèrdua d'entre 40 i 70 dB.
  • Hipoacúsia severa: Pèrdua entre 70 i 90 dB.
  • Hipoacúsia profunda: Pèrdua major de 90 dB.
  • Cofosi: Pèrdua absoluta, més enllà del llindar del dolor, superior a 100 dB. És molt infreqüent.
• Segons el moment en què es produeix:
  • Prelocutives: Són les que es presenten abans de l'adquisició del llenguatge.
  • Postlocutives: Són les que es produeixen quan el llenguatge ja s'ha adquirit.

Persones amb discapacitat psíquica

El retard mental

És una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i la conducta adaptativa, tal com s'ha manifestat en habilitats pràctiques, socials i conceptuals. Aquesta discapacitat comença abans dels 18 anys.

Graus de retard mental

• Profund: Constitueix l'1-2% de la població afectada (CI inferior a 25).
• Greu: El 3-4% de la població afectada (CI de 25 a 35).
• Moderat: El 10% de la població afectada (CI de 36 a 51).
• Lleu: El 85% de la població afectada (CI de 52 a 70).
• Límit o borderline: (CI de 70 a 83). Presenta defectes notables en la parla i l'escriptura.

Persones amb discapacitat física

Principals trastorns que provoquen la discapacitat física

• Lesions del sistema nerviós: El dany es produeix en els centres nerviosos del control motor. Les més importants són la paràlisi cerebral, la malaltia de Parkinson, l'espina bífida, etc.
• Lesions de l'aparell locomotor: Pot ser d'origen osseoarticular, com l'artritis, o d'origen muscular, com la distròfia muscular.
• Lesió d'origen vascular: Com l'accident vascular cerebral.
• Amputació o falta d'alguna extremitat: Per exemple, a conseqüència d'un accident de trànsit.

La paràlisi cerebral

És un trastorn del sistema nerviós central en desenvolupament que afecta fonamentalment les àrees neuromotores i té com a conseqüència la dificultat per controlar i coordinar el cos. Aquesta malaltia és permanent, encara que no és progressiva.

Manifestacions de la paràlisi cerebral

• Espasticitat: Es correspon amb un increment marcat del to muscular que pot afectar tot el cos o part d'ell.
• Atetosi: Consisteix en l'existència de dificultats per a controlar i coordinar els moviments voluntaris.
• Atàxia: Consisteix en l'alteració de l'equilibri i la precisió dels moviments.
• Mixta: Pot presentar de manera combinada els efectes anteriors.

La malaltia de Parkinson

És una malaltia neurològica degenerativa pròpia de les edats avançades, que afecta el control del moviment, així com el manteniment del to muscular i la postura, sense trastorns sensorials ni d'esfínters.