Trastorns del llenguatge: Tipus, causes i característiques

Trastorns del llenguatge

Els trastorns del llenguatge es poden classificar en:

Alteracions del sistema nerviós

• Afàsia: Incapacitat d'utilitzar el llenguatge a causa d'una lesió cerebral.
  • Afàsia motora o de Broca: Implica la incapacitat de parlar encara que s'entengui el llenguatge.
  • Afàsia sensorial o de Wernicke: Suposa la incapacitat de comprendre el significat de les paraules.
• Alèxia: O ceguesa verbal; el pacient llegeix però no comprèn, perquè les paraules no tenen significat.
• Disàrtria: Dificultat de la parla a causa de trastorns del to i dels moviments dels músculs de la parla. És propi de la malaltia de Parkinson i en intoxicacions alcohòliques.

Alteracions funcionals

• Dislèxia: Es caracteritza per la confusió sonora o gràfica d'una consonant per una altra i la inversió de síl·labes i paraules, de manera que l'individu és incapaç de reconèixer les paraules i el seu significat.
• Dislàlia: Significa parlar malament o amb dificultat; implica l'articulació errònia de fonemes, síl·labes o paraules (per exemple, en lloc de dir "xocolata", dir "coxolata").
• Disfèmia: O tartamudesa; implica l'alteració en la fluïdesa i el ritme de la parla, en bloquejar el discurs en el seu inici o en repetir síl·labes al principi de la paraula. De vegades, l'expressió empitjora en situacions d'ansietat, per exemple, en parlar en públic.

Altres causes

• Autisme: Algunes característiques del llenguatge autista són el mutisme, l'escassetat de vocabulari o l'ecolàlia (repetició de paraules o frases pronunciades per una altra persona en presència de l'autista).
• Aïllament social: Alguns nens creixen en condicions extremes d'aïllament emocional i social, la qual cosa provoca un retard definitiu en el desenvolupament del llenguatge.
• La recerca de la identitat: Pot provocar:
  • La necessitat de fer front a papers socials més exigents, com la recerca d'una professió, la complexitat de les relacions socials o la sexualitat.
  • L'estatus ambigu de l'adolescència a la societat: molts cops els adults exigeixen l'obediència d'un nen, però també volen la responsabilitat d'un adult.
  • En les societats tradicionals, la comunitat definia els valors i límits socials. En l'actualitat, cadascú ha de trobar el seu lloc a la societat, en les seves relacions i en els valors que el defineixen.