Proximitat de la mort de Josep Carner

Josep Carner

Vida (1884-1970)

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884 en una família petitburgesa.

Quan tenia dotze anys va publicar el seu primer poema a la revista «L'Aureneta», i a catorze ja va obtenir un guardó literari als Jocs Florals de Barcelona.

Es va llicenciar en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904) a la Universitat de Barcelona mentre va anar participant amb diversos poemes a tots els jocs florals que va poder.

L'any 1921 va entrar a formar part de la diplomàcia, es va haver d'allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític català.

Després de la Guerra Civil Carner es va exiliar a Mèxic, l'any 1939, i hi va viure fins al 1945 exercint de professor. Quan va tornar a Europa es va instal·lar a Bèlgica, i va ser professor de llengua i de literatura a la Universitat Lliure de Brussel·les.

Josep Carner va fer una estada breu a Barcelona durant l'Abril del 1970 i va morir a Brussel·les el juny de 1970.

2. Obra

Carner i el Modernisme

Cronològicament, quan Carner va publicar; a dotze anys, el seu primer poema a la revista “L'Aureneta”, el moviment modernista vivia una etapa de plenitud. En aquesta època va participar amb freqüència als Jocs Florals de Barcelona i hi va obtenir algun premi, i encara abans de vuit anys va estrenar alguna obra de teatre (Al vapor, 1901) i va publicar diversos llibres narratius (L'idil·li dels nyanyos, 1903).

«Llibre dels poetes»

El seu primer llibre de poemes, Llibre dels poetes (1904) un recull de peces escrites caracteritzades amb la insinuació, això sí, d'unes propostes i unes actituds que ja començaven a ser diferents del Modernisme. En aquest llibre hi destaca la presència de la lírica popular i el que serà un dels elements essencials de l'obra carneriana: la ironia.

«Elsfruits saborosos»
A la seva manera a Llibre dels poetes jahavia insinuat una certa inclinació per l'idil·lisme sobre els fets quotidians, però va ser el 1906, l'any del Noucentisme per excel·lència, que va portar fins a l'extrem aquest idil·lisme, quan va publicar Els fruits saborosos, un grup de divuit poemes a través dels quals Carner dibuixa els éssers humans a partir de la seva evolució al llarg dels anys i en estreta relació amb els fruits i les estacions de l'any, com un paral·lelisme.

.3 Els nous camins de la poesia carneriana

Quan l'any 1921 Carner abandona Catalunya, abandona, amb una mena d'antologia de tota la seva obra anterior, La inútil ofrena (1924), els postulats arbitraris del noucentisme i s'inclina progressivament vers una poesia més «humana».

2.3.1 «El cor quiet» (1925)

El record í l'enyorament provocats per l'allunyament físic de Catalunya el porten a escriure una poesia més profunda i humanitzada, més sentimental, podríem dir, lluny de l'objectivació noucentista.Carner enceta a El cor quiet una reflexió metafísica que el mena a qüestionar-se 1a pròpia identitat i a plantejar-se els misteris de l'univers a través del sentiment de frustració i de solitud.

2.3.2 «Nabí» i la poesia metafísica

L'any 1941 va publicar una de les obres més ambicioses d'aquesta època: Nabí, un llarg poema narratiu de versos polimètrics. D'una gran riquesa de recursos formals i d'imatgeria poètica, estructurat en Déu capítols que exposen la història bíblica de Jonàs. El Març bíblic actua com a pretext per presentar l'home a la recerca del seu propi Jo, una meditació metafísica profunda de Carner.

2.4La darrera etapa
L'any 1957 Carner va recollir en un primer volum d'Obres completes, uns quants poemes poc coneguts però sovint molt més densos i profunds que els de les obres anteriors.

La vellesa, l'exili la solitud, el fracàs deis seus sormis de joventut, el record de la terra enyorada.

Prosa

Els tres reculls que Josep Carner va escriure en prosa, Les planetes de Verdum (1909). La Creació d'Eva (1922) i Les bonhomies (1925), divagacions literàries sobre un motiu casual de la vida quotidiana.

3. Temàtica i estil

Si resseguim l'obra de Carner, hi observem uns temes recurrents i constants:

- La visió del paisatge,

- Les manifestacions de la vida quotidiana.

- L'enyor de la terra, les angoixes de l'home sol que medita sobre la col·lectivitat i el pas del temps

Carner confereix flexibilitat a la llengua, l'enriqueix incorporant a la seva obra una gran varietat de registres lingüístics populars i cultes i dóna solidesa a la poesia catalana amb l'adopció de nombroses formes mètriques i estròfiques. Els seus poemes, elaborats i rigorosos, elegants i musicals, universalitzen sensacions i experiències a través d'una forma delicada i perfecta.