Producció, Costos i Rendibilitat Empresarial

Funció productiva. Els costos de l’empresa

1. Departament de producció

Funció productiva: Totes les activitats que permeten fabricar un bé o prestar un servei utilitzant: -matèries primeres, -maquinària i instal·lacions, -mà d’obra.

Funcions de departament de producció: -Fer el producte (fabricació), -Aprovisionament (proporcionar els materials, seleccionar els proveïdors), -Emmagatzematge, -Control de qualitat.

2. La producció

-Producte: bé o servei. -Amb combinació d’uns factors productius: matèries primeres, treball (mà d’obra), maquinària i instal·lacions, capital. –On s’afegeix un valor a les coses, passen a tenir una utilitat, adquireixen un valor afegit. –Sectors de producció: Primari, secundari, terciari.

2.1 La tecnologia

És una manera de combinar els factors de producció per tenir un producte. Cada producte té una tecnologia específica i, a més, un mateix producte també es pot fer amb diferents tecnologies. Les empreses destinen una part dels recursos a millorar les tecnologies productives: inversió en R+D+I (recerca + desenvolupament + innovació)

3. Funció de producció

L: treball (treballadors)          F: Productivitat o rendiment

K: Capital (maquinària)          Q: Producció (quantitat de producte que aconseguim)

Rendiment o productivitat: és la relació entre la qualitat produïda i la quantitat de factors productius necessaris utilitzats.Quantitat produïda/Quantitat de factors productius utilitzats

 Productivitat del treball: Producció/Unitats de treballadors (nº de treballadors) FL=Q/L

Productivitat de capital: Producció/ Unitats de maquinàries (nº de màquines) FK=Q/K

Productivitat total: Valor de la producció (Els euros que guanyem amb les vendes del producte) /Cost de la producció (Els euros que hem gastat en treball i maquinària per produir-lo)FT=QT/CT                                                  

Eficiència de la producció: Si un producte es pot produir amb diferents tecnologies, diem que hi ha una eficiència de producció quan amb una tecnologia A produïm la mateixa quantitat de producte, però utilitzem menys factors productius que amb una tecnologia B, o bé si fem més productes amb iguals factors produïts. Per tant, hem de seleccionar la tecnologia que ens permeti produir amb menys cost.

Exemple:

• Tecnologia A:
  • Treball: 8
  • Capital: 4
  • Producció: 750
• Tecnologia B:
  • Treball: 4
  • Capital: 8
  • Producció: 750

Depèn del cost unitari de treball i del capital: cost unitari de treball: 60,10€/dia. Cost unitari de capital: 48,08€/dia. (La tecnologia B és més eficient que la A)

5. Costos de l'empresa

Costos fixes: independents del nivell de producció (lloguer, costos, instal·lacions).                                    Costos variables: depenen del nivell de producció (matèries primeres, treball...)

Costos totals de l'empresa: CT=CF+CV

Costos mitjans (costos unitaris de cada producte): CM=CT/Q. (La Q significa la producció).

6. Costos directes i indirectes

C. directes: associats a la producció de cada producte (matèria primera, salari dels treballadors que participen directament en la producció del producte, energies)

C. indirectes: afecten el productiu, en general no es pot assignar a cap producte concret (lloguer, local, comercials, manteniment, seguretat...)

7. Tècniques per calcular els costos

Full-costing: costos directes + % de costos indirectes imputables a aquells producte.                   Exemple: A costos de mà d'obra: 2.404,05 i cost de matèries primeres: 1803,04. B: costos de mà d'obra: 3.055,06 i costos de matèries primeres: 4.207,08

Costos de despeses generals: 5.409,11--A el 60% i B el 40%.

Cost de producció A: 2.404,05+1803,04+60%x 5409,11/40000=0,18€/cada producte.

Cost de producció B: 4207,08+3005,06+40%x5409,11/60000=0,15 unitats de producció. 

Sistema Direct-costing: El cost de producció només és el cost directe aplicable al producte. El cost indirecte (despeses generals de l’empresa) no s’assigna a cap producte, es consideren a part de la producció. S’aplica per estudiar la rendibilitat del producte.

Exemple-> (mateixos exemples [nombres] que full costing)                                                                        Cost unitari A = 1803,04+2404,05/40.000= 0,10€ / unitat de A                                                                           Cost unitari B = 4207,08+3005,06/60.000= 0,12€/unitat de B

9. Decisió de produir o comprar

Quan es produeix un producte pot ser que la matèria primera s'hagi de comprar o es pugui produir a la mateixa empresa. Segons el criteri “minimitzar el cost”

9.1 Llindar de producció

És la producció mínima d’un producte que fa que resulti més barat produir-lo que comprar-lo.

Càlcul->

• CV= costos variables
• CF= costos fixes
• PD= Preu de compra
• Q= nivell de necessitat d’aquest producte.
• Q*= Quantitat mínima necessària perquè ens resulti més barat produir-lo Q* < Q
• Q*p= CF/PC-CV <Q

Exemple:

• CF de producció d’un element = 1500.000 €
• CV de producció d’un element = 50€ /unitat
• PC = 70€ /unitat

Calcular el llindar de producció:

Qp= CF/p-Cv = 1500000/70-50= 75000 unitats. Si són necessàries més de 75000 unitats, és més barat produir-lo; si en necessitem menys, és més barat comprar-lo.  

9.2 Llindar de rendibilitat (punt mort)

És la quantitat de producció venuda (quantitat de productes que he de vendre) a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis.

• CF= costos fixes
• CV= costos variables
• PV= Preu de venda del producte
• Bf= beneficis= ingressos totals (el que guanyem) -> Cost que ens costa produir-lo
• Q*R = CF/ PV-CV (per obtenir beneficis, la producció ha de ser més gran que la Q*R del punt mort).

Exemple: Una empresa produeix un producte A i vol saber quina quantitat n’ha de vendre per tenir beneficis.

• Costos fixes= 750000€
• CV= 220€ /unitat.
• PV= 270€/unitat

Q*R= CF/Pv-Cv = 750000/270-220 = 15000 unitats

Per tant, a partir de vendre 15000 unitats, obtenim beneficis.