Estratègia de l'empresa individual i competència entre empreses: costos, ingressos i beneficis

Estratègia de l'empresa individual i competència entre empreses

Conceptes bàsics en relació al procés de producció d'una empresa: costos, ingressos i beneficis

• Costos: venen determinats per les condicions tècniques de producció i pels preus dels mitjans de producció i els salaris.
• Distinció entre costos fixos i costos variables.
• Costos a curt termini i costos a llarg termini.
• Costos totals, mitjos (o unitaris) i marginals.

• Cost total: és la suma de tots els costos, fixos i variables.
• Cost mig o unitari: indica quin és el cost de producció de cada unitat produïda. Es calcula dividint els costos totals entre el nombre d'unitats produïdes.
• Cost marginal: indica quin és el cost de produir una unitat addicional d'output. Si tots els costos fossin variables, seria el mateix cost produir la primera unitat, la segona o l'enèsima. Però, si hi ha costos fixos, els costos marginals varien.
• Representació gràfica, segons l'anàlisi neoclàssica, de les corbes de costos mitjos i costos marginals.
• Crítica a l'explicació neoclàssica de les decisions de producció.

Ingressos

• Venen determinats per la quantitat venuda i pel preu unitari de venda. Depenen en bona part de la demanda.
• Ingressos totals, mitjos (o unitaris) i marginals.
• Ingrés total: és la suma de tots els ingressos i es calcula multiplicant el nombre d'unitats venudes pel seu preu.
• Ingrés mig o unitari (IM): es calcula dividint l'ingrés total entre el nombre d'unitats venudes.
• Ingrés marginal (IMg): indica quin és l'ingrés addicional generat per la venda d'una unitat més.
• Representació gràfica de les corbes d'ingressos mitjos i marginals.
• Ingressos davant d'una corba de demanda horitzontal (mercat de competència perfecta): P = IM = IMg.
• Ingressos davant d'una corba de demanda amb pendent negativa (mercat monopolista): P = IM > IMg.
• Beneficis: diferència entre ingressos totals i costos totals, tenint en compte que el marge considerat «normal» de beneficis ja es comptabilitza dins dels costos.
• Els beneficis són màxims en el punt on es creuen les corbes d'ingressos marginals amb la de costos marginals: CMg = IMg.

Anàlisi del comportament dels agents en un mercat de competència perfecta

• Característiques del mercat: atomització; homogeneïtat del producte; absència de barreres al bon funcionament del mercat; informació perfecta i gratuïta.
• Supòsits relacionats amb el comportament dels agents: individualisme, comportament racional, conducta egoista, estratègia maximitzadora.
• Estratègia de les empreses: pel que fa als ingressos, una empresa en condicions de competència perfecta és preu-acceptant. Els ingressos totals seran el resultat de multiplicar la quantitat venuda pel seu preu.
• Com determinar la quantitat que s'ofereix al mercat (el nivell de producció): l'empresari voldrà produir fins al punt en què s'aconsegueixin els màxims beneficis: CMg = IMg (que és igual al preu si aquest és una dada per a l'empresari).
• Reacció de la resta d'empresaris davant de beneficis extraordinaris, fins que s'aconsegueixen beneficis normals: això passa quan el preu s'iguala amb el cost mig i amb el cost marginal (òptim tècnic i màxim benestar social).
• Crítica a l'aproximació neoclàssica: les condicions de la competència perfecta no es donen a la realitat; les decisions dels empresaris no s'ajusten, a la pràctica, al model de comportament descrit.
• El que preocupa als empresaris és conèixer quin és el nivell de producció a partir del qual comencen a obtenir beneficis, perquè els ingressos per vendes permeten cobrir els costos de producció («punt crític» o break-even point; veure document al segon fitxer).
• Els costos marginals i mitjos només són creixents a partir del moment en què s'utilitzi tota la capacitat de producció.

Anàlisi del comportament del monopolista

Característiques del mercat

• Únic ofertant del producte.

Supòsits relacionats amb el comportament dels agents

• Individualisme, comportament racional, conducta egoista, estratègia maximitzadora.

Estratègia del monopoli

• Pel que fa als ingressos, una empresa en condicions de monopoli pot fixar els preus. Els ingressos totals seran el resultat de multiplicar la quantitat venuda pel seu preu.
• Com determinar la quantitat que s'ofereix al mercat (el nivell de producció): l'empresari voldrà produir fins al punt en què s'aconsegueixin els màxims beneficis: CMg = IMg.
• En aquest cas, el preu que necessàriament correspon a l'ingrés mig no és igual a l'ingrés marginal.
• En ser l'ingrés marginal inferior a l'ingrés mig, el punt d'equilibri se situa on la corba de cost marginal (CMg) talla la corba de l'ingrés marginal en un punt que està, per definició, per sota de la corba d'ingrés mig (punt de Cournot), i és el punt d'equilibri del monopolista. Aquest punt determina un preu Pm superior al preu de competència Pc, i una quantitat inferior Qm a la quantitat que es vendria en el cas de competència Qc.
• El monopoli natural es produeix en els casos en què les corbes de cost mig i marginal són decreixents en el camp de variació factible de la demanda.

8.3. La interdependència dels mercats

L'anàlisi neoclàssica suposa que la interdependència dels mercats és garantia de la utilització òptima dels recursos en el doble sentit de la satisfacció de les necessitats humanes i rendiments de la producció en el mercat de béns i serveis, i de la remuneració ajustada a la seva aportació a la producció en el mercat de factors.

• Interdependència dels mercats: el funcionament dels mercats de béns i serveis depèn dels mercats de factors.
• Mercat de treball: les remuneracions dels treballadors representen un component fonamental de la demanda de béns i serveis. Aquestes mateixes remuneracions són un component essencial dels costos de l'empresa.
• Mercat de capitals: els estalvis dels agents que obtenen rendes superiors al seu consum es canalitzen cap a la inversió i donen lloc a la demanda de béns d'equipament.
• Imperfeccions dels mercats: a més de les imperfeccions dels mercats de béns i serveis que comporta la manca de competència, els mercats de factors es veuen afectats per problemes específics: el mercat de treball es veu afectat per la insuficiència de la demanda que genera atur; el mercat de capitals depèn del sistema monetari i es veu afectat per les previsions sobre l'evolució del tipus d'interès.
• Els límits del mercat: les imperfeccions en el funcionament dels mercats de béns i serveis i dels mercats de factors posen en qüestió que el procés de regulació espontània de l'activitat econòmica pels mercats sigui òptim i obrin pas a la intervenció de l'Estat.

Crítiques a la teoria marginalista

• Racionalitat i òptim econòmic: els agents econòmics, tant consumidors com empresaris, no actuen exclusivament amb criteris utilitaristes. Els consumidors es veuen afectats en les seves preferències per la publicitat dels productors, i els empresaris no actuen sempre necessàriament en funció del màxim benefici. Les imperfeccions dels mercats de factors afecten també la distribució i impedeixen que sigui la millor possible.
• Racionalitat i òptim econòmic (continuació): no és possible derivar normes col·lectives a partir de les preferències individuals. Són necessaris pronunciaments globals que s'han d'obtenir al marge del mercat.
• Asimetries en la informació: les diferències en la informació que disposen els diferents agents en el mercat impedeixen moltes vegades que s'avaluïn de manera adequada les alternatives de mercat.

Els límits del mercat. La intervenció de l'Estat, que en principi representava un element aliè als mercats, esdevé necessària per complementar i corregir les disfuncions dels mercats.