El procés de creació d'un guió cinematogràfic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,58 KB
El procés de creació d'un guió
El guió és un document escrit en format de text. Els passos del procés de creació d’un guió són els següents:
- Storyline: un paràgraf breu (4 línies) on s'expressa la idea de la història que es vol explicar. Hi ha temps, espai i personatges.
- Sinopsi: l’storyline desenvolupat en unes tres pàgines. Quan un productor s’interessa per un storyline, demana llegir la sinopsi de la història.
- Tractament: sinopsi desenvolupada en unes 30 pàgines.
- Escaleta: escenes en què s’estructurarà la pel·lícula. Serveix al director per saber què passa en cada moment i què es necessita.
- Guió final: tots els diàlegs entre els personatges i les indicacions d’acció amb les característiques completes. Està dividit en escenes numerades i situades en temps i espai.
El gènere cinematogràfic
El gènere és un conjunt de convencions narratives codificades sobre el tema, l'estructura i el tractament narratiu. Aquestes convencions estan acceptades per la producció i el públic. Identifiquem el gènere per les convencions narratives que afecten:
- Tema: el contingut, el que passa.
- Estructura narrativa: com està organitzat l’argument, l’ordre.
- Tractament: en quin to està explicada la història (diferència entre explicar-la d’una forma dramàtica o còmica).
La indústria crea pel·lícules i les etiqueta amb un gènere determinat perquè sap que l’espectador serà capaç d’identificar-lo i interpretar-lo. Els gèneres es retroalimenten i són històrics.
Estructura narrativa clàssica
Característiques principals:
- Causal: estructura que es mou per causalitat (una acció provoca la següent). Tot està motivat, de manera que a l’espectador se li fa veure que allò que se li està explicant segueix una lògica; les coses no passen per atzar.
- Linealitat: hi ha una única línia narrativa important. En aquesta línia l’acció succeeix per causa i efecte.
- Clausura: hi ha un final clar, que tanca el relat.
- Motivacions externes dels personatges: són més fàcils d’explicar.
- Narració omniscient: l’espectador té una gran quantitat d’informació d’allò que se li explica.