Racionalisme vs. Empirisme: La Filosofia de David Hume

Racionalisme vs. Empirisme: Diferències i Coincidències

Encara que ambdós corrents filosòfics giren entorn del problema del coneixement humà, les seves possibilitats, la seva fonamentació i la definició de l'objecte de coneixement (les idees), presenten diferències clau:

• Geografia: L'Empirisme és un corrent principalment britànic, mentre que el Racionalisme és continental.
• Fonamentació de la ciència: El Racionalisme intenta basar la ciència en una metafísica com a marc de tot saber. En canvi, l'Empirisme se centra en l'anàlisi del coneixement i la seva gènesi a partir de l'experiència.
• Aspecte destacat de la ciència: El Racionalisme subratlla l'aspecte formal, deductiu i matemàtic. Per la seva banda, l'Empirisme emfatitza l'aspecte observacional i l'experiència.

La Concepció de les Idees: Hume vs. Plató

Plató i el Món de les Idees

Per a Plató, existien les idees innates. Aquestes, però, es trobaven separades de l'ésser humà, en un món a part: el món de les idees. Aquestes idees són immutables i les persones hi accedeixen a través de la teoria de la reminiscència, és a dir, recordant les idees que la nostra ànima coneixia en una vida anterior.

Hume i l'Origen Empíric de les Idees

Per a Hume, com a empirista, les idees innates no existeixen. Les idees són simples records de les impressions, que es reben a través dels sentits. Són els sentits els que ens proporcionen les impressions, les quals es transformen posteriorment en idees (el record de la impressió).

El Problema de la Causalitat en David Hume

La relació causa-efecte no es limita a ser una llei que associa idees en la nostra ment. És una relació que atribuïm als esdeveniments del món i que fonamenta moltes de les nostres explicacions i comportaments. Hume, desconfiant de les posicions dogmàtiques, va voler examinar la legitimitat d'aquesta idea aplicant el seu principi empirista: per a tota idea o creença, cal comprovar de quina impressió és còpia. Si no es troba l'original, la idea s'ha de rebutjar com a il·legítima.

Què és la Relació Causal?

Si analitzem una qüestió de fet com "el foc escalfa l'aigua", pensem que entre el foc (causa) i l'escalfament de l'aigua (efecte) hi ha una connexió necessària. És a dir, creiem que els dos fenòmens estan units de manera inevitable, de manera que l'aparició d'un implica necessàriament l'aparició de l'altre.

L'Experiència no Mostra Cap Connexió

Hume recorre a l'experiència per validar aquest suposat coneixement i no troba cap impressió de "necessitat" entre el fenomen A (causa) i el fenomen B (efecte). L'única cosa que observem és que un fet (acostar l'aigua al foc) va seguit d'un altre (escalfament), però no percebem cap connexió necessària entre tots dos.

El Paper del Costum i l'Hàbit

Després d'aquesta anàlisi, Hume conclou que la idea de connexió necessària és fruit de la nostra imaginació. Després d'observar innombrables vegades com un fenomen va seguit d'un altre, el nostre enteniment, per costum o hàbit, considera que sempre succeirà així. Aquesta projecció del passat cap al futur resulta molt útil per a viure, ja que, sense ella, el món es tornaria caòtic i imprevisible. Malgrat la seva utilitat, Hume deixa clar que un costum només pot proporcionar creences, però mai un coneixement universal i necessari.

Vocabulari Clau de la Filosofia de Hume

Causalitat

Relació que vincula dues idees a través d'una connexió suposadament necessària.

Connexió necessària

És la contigüitat repetida en la memòria de dues impressions.

Qüestions de fet

Un dels dos tipus de proposicions amb sentit. Es refereixen a les accions de la vida diària i es caracteritzen perquè la seva veritat és merament probable i només pot determinar-se a posteriori. El predomini de les qüestions de fet en la vida diària fonamenta l'escepticisme.

Coneixement

En sentit estricte, hi ha coneixement quan posseïm seguretat després d'una comparació entre idees.

Contigüitat

Un dels tres principis d'associació que vincula les idees segons la proximitat temporal o espacial de les connexions corresponents.

Costum (o Hàbit)

Tendència o propensió de la ment que la condueix a associar dues idees per una relació de necessitat sota la influència de la conjunció constant de les impressions corresponents. És una manera d'actuar similar a com ho hem fet regularment en el passat.

Creença

Idea viva vinculada o associada a una impressió present.

Existència

L'existència és una creença, és a dir, una possibilitat, però no de tipus demostratiu.

Idea

Una idea simple és una còpia d'una impressió.

Impressió

Percepció primària, sempre simple i singular.

Relacions d'idees

En Hume, tot el pensament és sempre relacional. Les relacions d'idees (semblança, contigüitat o causalitat) són les que s'estableixen en el món logicomatemàtic, on el contrari a una veritat A ha de ser necessàriament No-A (fals). Són a priori, universals i necessàries.

Semblança

Un dels tres principis de l'associació que vincula les idees particulars sense relacionar-les a un principi d'unitat. Hi ha semblança entre impressions i idees, però la identitat és una ficció de la ment.

Composició d'idees

Associació d'idees que realitza la ment amb el material procedent de les percepcions (impressions i idees).