Plató: cos, ànima: racional, irascible, concupiscible

Antropologia:

L’home• Dualisme antropològic: ànima i cos• Característiques contraposades cos-ànima. Funcions de l’ànima.• Jo: la meva ànima. Menyspreu del cos i d’allò material• Preexistència de l’ànima en la vida anterior. El cos com a presó de
l’ànima• Funcions i característiques de l’ànima. Teoria tripartida de l’ànima:explicació dels conflictes interns de ser humà. Virtuts de l’ànima• Distintes naturaleses o tipus d’ànimes: mite dels metalls El mite del carro alat

El mite compara l’ànima humana a un carro alat o “ força en la qual van units un auriga i una parella de cavalls alats”. La auriga la condueix una parella de cavalls un dels quals és blanc, bell i bo; l’altre, negre, lleig i dolent. El cavall blanc simbolitza les tendències positives de l’home, les passions nobles com el coratge o valor, la ira, l’esperança; s’acostuma a anomenar part irascible de l’anima i està localitzada en el pit. El cavall negre simbolitza les tendències negatives de l’home, els desitjos més baixos, l’instint de conservació, la sexualitat; s’acostuma a anomenar part concupiscible de l’anima i es situa al ventre.

L’auriga simbolitza la capacitat intel·lectual de l’home o pensament, s’anomena part racional i es situa al cap.L’anima viu i es mou en el món de les idees.Si l’auriga controla la parella de cavalls li serà possible enlairar-se i gaudir de la contemplació de les idees. La manca de domini de la parella de cavalls fa perdre l’equilibri i l’anima cau al món de les coses; llavors, l’anhel de l’anima és retornar al món original. L’amor és qui permet aquest retorn de l’ànima al seu món.

Ànima tripartida i virtuts ètiques

Se’ns mostra l’ànima com una entitat dinàmica que integra 3 parts
: la racional, la irascible i la concupiscible. L’ètica platònica parla de 3 virtuts en basa a aquesta divisió tripartida de l’ànima. Una ànima té la virtut de la saviesa quan la part racional desenvolupa excel·lentment la seva funció. Una ànima té la virtut de la fortalesa quan la seva part irascible dóna valor a l’ànima i la capacita per afrontar totes les situacions. Una ànima és temperada quan la seva part concupiscible està controlada i no pertorba l’home.Si cada part fa amb virtut allò que li es adequat hi ha harmonia en l’ànima, que és el que Plató anomena justícia
.

El dualisme antropològic ànima i cos

Plató diu que l’home és la seva ànima. Però l’ànima està unida accidentalment i incòmoda al cos. Ànima i cos conviuen i l’ànima domina al cos. Aquesta és una visió dualista, en la qual l’ànima és altrament valorada i el cos, infravalorat.

El cos pertany al món de les coses, per tant, és físic, mortal, sensible, imperfecte.. L’ànima pertany al món de les idees, per tant, és immortal, intel·ligible, perfecta...

Aquest dualisme i el noble origen de l’ànima és precisament el que fa possible el coneixement de les idees.

Cosmologia:

El cosmos, el món sensible• Mite del Demiürg• Un model perfecte: les Idees. La matèria com a causa d’imperfecció• El món sensible apunta a un ordre transcendent, perfecte, ideal.

El mite del Demiürg

El mite refereix que en l’origen hi havia el món de les idees, el Demiürg (suprem Artésà o faedor) i una massa caòtica i informe. El Demiürg, prenent el món de les idees com a model va anar introduint a la massa caòtica ordre i harmonia pròpies d’allò que és intel·ligible de manera que va anar generant el que anomenem el món sensible
.

El Demiürg platònica introdueix en les coses una finalitat que les porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé.

Política i etica:

La felicitat, la virtut• S’ocupa del màxim bé de la humanitat: la felicitat unida a la virtut• Relació amb la política: el governant ha de ser el millor, no només
en el coneixement, sinó també en la virtut.• Coneixement de la Idea de Bé i de les altres Idees• Les virtuts de l’ànima: la justícia com a harmonia entre les parts de
l‘ànima (justícia individual)

Una societat estructurada en classes socials

La societat és el conjunt d’individus organitzats i jerarquitzats en classes. L’home es realitza en comunitat.Plató parla de la convivència de tres classes socials: treballadors (han d’oferir a la polis els recursos indispensables i suficients), militars ( han de protegir i defensar la ciutat) i governants (exerceixen el poder polític).Aquesta estructura tripartida de l’Estat és paral·lela a l’estructura tripartida de l’ànima. En la polis hi ha justícia quan cada classe realitza allò que li correspon en funció de la seva pròpia naturalesa. Només aleshores hi haurà a la polis ordre i harmonia. La justícia està directament relacionada amb l’harmonia i equilibri de cadascuna de les parts que componen l’individu i la societat.

Educació i selecció dels millors

Plató reivindica l’educació com un dels element bàsics per a fomentar una societat millor. Com educar els futurs guardians de la polis? La seva selectiva educació exigeix el control de lectures i de cants, la pràctica de la gimnàstica i la música. Els millores estudiaran matemàtiques i astronomia. Els guardians gaudiran d’una educació llarga i especial i el seu règim de vida estarà controlada per l’Estat. L’absència de propietat privada, vida comunitària, matrimonis concertats... Seran necessaris per a garantir l’honestedat i incorruptibilitat els governants.

Jerarquia de règims polítics

L’estat perfecte que Plató suggereix és un Estat utòpic. Es tracta d’un estat aristocràtic

.Parla d’altres règims polítics que són 4 possibles malalties de l’Estat o degeneracions de l’Estat perfecte o aristocràcia:

Timocràcia (ambició de la classe militar que no mira pel bé i la felicitat comuns, sinó per la prosperitat personal), Oligocràcia (cobdícia de la classe dirigent que només busca el propi enriquiment), Democràcia (llibertat i igualtat, però tothom ha i diu el que vol) i Tirania (degeneració política extrema. Un governant omnipotent, que corromp i atemoreix els altres).