Principals corrents filosòfics sobre el coneixement i la realitat

Metafísica i teoria del coneixement

-Metafísica: disciplina filosòfica que respon a què és la realitat i tracta de determinar les seves característiques generals d'allò que existeix.

-Idealisme: parteix de la constatació que l'únic que tenim per certesa és que tenim idees a la ment.

-Metafísica dual: admet l'existència de realitats materials o immaterials, separades o connectades. Platò (2 realitats separades: matèria i immaterial). Aristòtil: la realitat de tot allò que existeix és el resultat de la combinació de matèria i una forma immaterial. Descartes: la realitat es constitueix en 3 substàncies: infinita, espiritual i material.

-Racionalisme: mètode de coneixement que diu que té el seu origen en la raó i que la informació que donen els sentits no és fiable. Filòsofs racionalistes parteixen de les idees innates.

-Empirisme: sosté que el coneixement té el seu origen en l'experiència sensible i només és vàlid quan prové de la informació que proporcionen els sentits. Atorga un paper important a la raó, però cal evitar abstraccions i especulacions.

-Veritat formal: una proposició és veritable si deriva de principis correctes mitjançant un raonament correcte. Condicions: raonament correcte (és correcte si les premisses són veritables i és impossible que la conclusió sigui falsa; s'aplica el principi de no contradicció) i derivació de principis certs. L'element fonamental són els axiomes (afirmacions que estableixen una realitat amb el raonament). És veritat si la relació amb la resta és lògica.

Origen i constitució del coneixement

1. Que coneix (quina finalitat té).
2. Pressupòsits gnoseològics: idees, creences i teories que hi donen suport.
3. Mètode: passos per obtenir un coneixement vàlid.
4. Justificació de la seva postura: com a argument i motiu, la seva manera d'entendre el coneixement és la correcta.

-Escepticisme: actitud que afirma que no es pot saber si existeix la veritat absoluta; i que, si existís, no hi hauria manera de saber quina és.

-Relativisme: afirma que no hi ha veritats objectives, universals ni absolutes.

-Dogmatisme: afirma que el coneixement humà no té límits i pot arribar a conèixer la realitat tal com és.

-Determinisme: tot fet té una causa; l'ordre determinat no comprèn totes les esdeveniments.

-Coneixement: resultat d'un procés d'aprehensió intel·lectual d'un objecte que fa de subjecte. a) El que es constitueix en l'objecte només és part de la realitat: hi ha aspectes que no perceben els nostres òrgans. b) Constructivisme del coneixement: recollir informació a través de les sensacions i interpretar-la per mitjà de la percepció, conservar-la en la memòria i reelaborar-la a través de la imaginació. c) Dimensió social del conèixer: el coneixement dona context històric, social i cultural, i a vegades és determinant, mogut per necessitats de caràcter pràctic que condicionen la labor del subjecte.