Plató: Filosofia Política, Govern dels Filòsofs i Societat Justa

Desigualtat Natural segons Plató

Les conseqüències sociopolítiques que el filòsof extreu de les tesis que defensa no són gaire difícils i són fàcils de resumir: ha de manar qui en sap. Plató acaba dient que un cop han entrat en un cos, no totes les ànimes tenen la mateixa qualitat. L'estructura de l'ànima és tripartida. En la major part dels individus, la puresa originària de l'ànima es veu dominada per la concupiscència, per l'arrelament a la terra. Alguns, més selectes, destacaran pel seu coratge i predisposició a la lluita. El grup menys nombrós i més excels, malgrat la corporeïtat i la presència de la concupiscència i del coratge, gaudiran d'un predomini de la racionalitat: tan sols aquestes naturaleses excepcionals tindran la possibilitat d'emergir de les profunditats i assolir el coneixement necessari per governar. Segons Plató, hi ha entre els éssers humans una desigualtat originària que, necessàriament, s'ha de traduir en una organització de la societat desigual i jerarquitzada.

El Govern dels Filòsofs i les Classes Socials

La ciutat necessita de bons productors, de bons guardians i de bons governants. Tres eren precisament les facultats de l'ànima i en unes predominava més l'arrelament a la terra, en unes altres el coratge i en una minoria la racionalitat. L'estructura social reprodueix i amplifica, de manera natural, les peculiaritats de l'ànima humana. La feina de governar és la més compromesa i, segons Plató, no és a l'abast de tothom.

Plató compara la societat justa amb l'individu just. Una persona justa és aquella en què s'harmonitzen les diferents parts de l'ànima sota el control de la raó; anàlogament, la societat justa és aquella en què s'harmonitzen les tres classes socials de l'Estat, aquella en què cadascú compleix amb la funció que li és pròpia i en què es deixa el govern a les mans dels savis.

El Compromís del Savi amb la Ciutat

Els savis han de governar la ciutat, i aquest compromís no és tan sols un consell. Plató el considera una exigència. Les naturaleses més ben dotades que han arribat a comprendre l'ordre de la realitat han de ser obligades a posar el seu coneixement al servei de la ciutat. No tothom pot dirigir la societat. Plató ja anunciava la disconformitat que produiria aquesta idea, i ens recordava amb el mite de la caverna que aquesta reacció podia conduir fins i tot a la mort del millor dels homes. Tanmateix, Plató valora per sobre de tot la veritat, per més dura i exigent que pugui ser. El problema és que on hi ha una veritat no n'hi caben dues. Tractant de combatre el relativisme sofístic, Plató peca de dogmàtic, però ell mateix ens planteja aquest repte, que encara és ben actual.