Presocràtics: escoles, arjé i tesis clau de la filosofia grega

Els presocràtics: introducció

Els presocràtics són els filòsofs anteriors a Sòcrates que busquen l'arjé (principi) del món i intenten explicar la realitat de manera racional. Es van organitzar en diverses escoles i corrents: milesis (monistes), pitagòrics, pluralistes, atomistes i altres pensadors rellevants com Heràclit i Parmènides.

Milesis (monistes)

Els milesis sostenien que existeix un únic principi fonamental (arjé) que origina la realitat.

Talès

• Arjé: l'aigua.
• Filòsof procedent de Milet.
• Classificava les substàncies: sòlid = terra, líquid = aigua, gas = núvols.

Anaximandre

• Arjé: l'apeiró (allò il·limitat o infinit).
• Per causa del seu moviment apareixen els contraris (calor-sec: astres, fred-humitat: terra).
• L'ésser viu prové dels peixos, segons la seva hipòtesi d'origen.

Anaxímenes

• Arjé: l'aire.
• L'aire és una substància sense límits; mitjançant la condensació i la rarefacció es formen els altres elements.

Pitagòrics

Pitagòrics: consideraven que l'arjé és el nombre. Per a ells la matemàtica és una eina per conèixer el món i per descriure la seva estructura.

• Associaven formes geomètriques als elements: aire = octaedre, foc = tetraedre, terra = hexaedre, cosmos = icosaedre.
• Teoria de l'ànima: l'ànima transmigra a altres cossos després de la mort.
• Teoria matemàtica: el cosmos té una estructura matemàtica.

Pluralistes

Els pluralistes negaven un sol arjé i defensaven la coexistència de diversos principis o elements.

Empèdocles

• Arjé: els quatre elements (terra, aigua, aire, foc).
• Les combinacions d'aquests elements donen lloc als éssers; aquestes combinacions estan regides per l'amor (uneix) i l'odi (divideix).

Anaxàgores

• Hi ha un nombre infinit de llavors o partícules amb diferents qualitats.
• Nós (ment) de la natura: una intel·ligència ordenadora que mou i estructura l'univers.

Atomistes

Demòcrit

• Arjé: els àtoms.
• Els àtoms es combinen i s'organitzen per formar coses.
• Cosmologia demòcrita: els àtoms, en girar en remolí, s'acumulen i formen una escorça; quan alguns àtoms d'aigua queden separats formen fang; si el moviment continua diferents graus d'humitat i fricció poden produir foc. (Descripció segons el text tradicional.)

Heràclit i Parmènides

Heràclit

Heràclit defensa el procés continu de canvi: «Tot flueix»; la realitat és canvi i devenir constant.

Parmènides

Parmènides afirma que l'ésser és i el no-és no és; segons ell no existeix el canvi real i tot és estàtic.

Els sofistes

Els sofistes van ser els primers a cobrar per ensenyar. S'interessaven per l'home i la societat, i dominaven la discussió i el diàleg pràctic per a l'art de viure i governar.

• Són els primers en cobrar per ensenyar.
• Arjé: l'home i la societat (nomos).
• Ocupaven-se de la pràctica: l'art de viure i de governar.
• Contraposició: llei (nomos) vs. natura (physis).

Tesis dels sofistes

• Nihilisme de l'ésser: no existeix una cosa que persisteixi després del canvi.
• Fenomenisme: l'únic que existeix és l'aparença.
• Sensisme: l'experiència és l'única font de coneixement.
• Subjectivisme: l'home és l'únic criteri de veritat en els judicis.
• Relativisme: tot és opinable.
• Escepticisme: no existeix veritat universal; tot pot ser veritable i fals segons la perspectiva.
• Convencionalisme: la societat és el resultat d'un pacte.
• Positivisme: les lleis són dictades pels homes.

Resum dels sofistes

• Sofistes: via de l'opinió.
• Només hi ha creences, no sabers certs.
• El llenguatge i la retòrica són fonamentals.
• Gòrgies i Protàgores són sofistes destacats.
• Sòcrates i Plató els rebutgen.

Sòcrates

Sòcrates: «Només sé que no sé res.»

Mètode socràtic

• Diàleg: dialoga amb qui vol conèixer la veritat perquè aquesta pugui ser descoberta per la pròpia persona.
• Ironia: fer veure a l'altre que defensa idees absurdes o contradictòries.
• Maièutica: ajudar a fer el pas d'opinions vulgars a coneixement més genuí.

Principis ètics i epistemològics

• Intel·lectualisme moral: qui fa el mal no té coneixement veritable; l'home bo és savi. Saber implica actuar bé i, en conseqüència, ser feliç.
• Docta ignorància: reconèixer la pròpia ignorància és el primer pas cap a la saviesa.
• Universalisme ètic: rebuig del relativisme dels sofistes: per a Sòcrates és millor ser just que injust, millor bo que dolent.

Semblances i diferències entre Sòcrates i els sofistes

• Semblances: interès per l'home, pel llenguatge i recerca d'influència social i moral (en Sòcrates) i política (en els sofistes).
• Diferències: per a Sòcrates la paraula és un instrument per assolir la felicitat; per als sofistes la paraula serveix per aconseguir poder. L'ideal socràtic és la felicitat fonamentada en el coneixement del bé; per als sofistes això és impossible o irrellevant.