La Filosofia i la Ciència: Actualitat, Coneixement i Mètode Científic

1.2.3. Actualitat de la Filosofia

Hi ha dues postures sobre l'actualitat de la filosofia:

1a postura: La filosofia ha perdut importància.

• Desplaçada per la ciència, que explica millor la realitat i transforma el món.
• Ha passat de ser universalista a residual, ocupant-se només de qüestions que la ciència no aborda.
• Manca d'acord entre filòsofs sobre el mètode i les doctrines.

2a postura: La filosofia és actual i vigent.

• La filosofia i la ciència són disciplines diferents amb punts de vista diferents.
• La filosofia va més enllà de la ciència, buscant l'arrel de les coses (ex: física estudia el moviment, filosofia es pregunta què és).
• La filosofia utilitza diversos mètodes (diàleg, intuïció, empirisme) a diferència de la ciència (mètode empíric).
• La filosofia és universalista i interdisciplinària, relacionant informació de diverses ciències.
• Té una dimensió pràctica: ens ajuda a viure i a orientar-nos en moments de desorientació.

1.3. Coneixement Ordinari

Coneixements construïts a partir de les dades dels sentits i l'opinió comuna. Tracten qüestions variades de la vida.

Es basa en:

• Experiència personal viscuda.
• Observació directa de l'entorn natural i social.
• Generalitzacions a partir de fets observats.
• Testimonis fiables (pares, avis, familiars, etc.).
• Tradicions.
• Dades científiques divulgades pels mitjans de comunicació.

Característiques:

1. Grau de racionalitat variable: no sempre expliquen les causes dels fets de manera completa i comprovada (ex: viure prop de pantans).
2. Asistemàtics: no es complementen i poden ser contradictoris (ex: refranys).
3. Acrítics: no es revisen ni es critiquen, s'accepten encara que siguin falsos (ex: dutxar-se amb febre).
4. Caràcter pràctic: ens orienten en la vida i ens indiquen com actuar.

1.4. La Ciència

És el tipus de coneixement més fiable. Ofereix una explicació racional, sistemàtica i crítica del món.

Característiques específiques:

1. Objectiva o imparcial: el resultat no depèn de l'investigador.
2. Metòdica: segueix els passos del mètode científic.
3. Rigorosa: conseqüència d'aplicar el mètode científic.
4. Empírica: estudia fenòmens observats.
5. Replicable: altres investigadors han d'obtenir els mateixos resultats.
6. Pública: les teories es publiquen en revistes i congressos.

1.4.1. Classificació de les Ciències

Es classifiquen en dos grans grups:

1. Ciències formals: lògica i matemàtica pura.

   Característiques:

   • No parlen de fets del món, sinó d'idees i símbols (ex: 2+2=4).
   • Es basen en la coherència interna del sistema, no en l'observació o experimentació.
2. Ciències empíriques:
   • Naturals: física, química, biologia, geologia.
   • Socials: història, economia, psicologia, sociologia, ciències polítiques, dret.

   Característiques:

   • Tracten sobre fets del món i les seves relacions.
   • Es basen en l'observació i l'experimentació.

1.4.2. El Mètode Científic

Conjunt de passos que orienten una investigació científica.

Mètodes:

1. Deductiu: ciències formals.

   Conclusió particular a partir d'informació universal (ex: Tots els homes són mortals; Sòcrates és home; Sòcrates és mortal). La conclusió ja està implícita en les dades inicials.

2. Inductiu: ciències empíriques (rebutjat per no ser fiable).

   Conclusió universal a partir d'informació particular (ex: L'Aina té 16 anys...; Tots els alumnes de 1B tenen 16 anys). No fiable perquè la conclusió no ha estat comprovada del tot.

   Avantatges: permet obtenir principis i lleis universals.

   Inconvenients: no és fiable perquè la conclusió general no està totalment comprovada.

3. Hipoteticodeductiu: ciències empíriques actuals.

   Passos:

   1. Observació i formulació del problema (ex: obesitat i salut).
   2. Formulació d'hipòtesi (ex: hormona X evita l'obesitat).
   3. Comprovació d'hipòtesi:
      • Verificació: experiments a favor de la hipòtesi (ex: rates no engreixen amb hormona X).
      • Falsació: experiments en contra de la hipòtesi. Si no es troba res en contra, la hipòtesi es confirma.
   4. Formulació de la llei: hipòtesi confirmada (ex: influència de l'hormona X sobre l'obesitat).

1.4.3. Consideracions sobre l'Avanç de la Ciència

Dues posicions sobre si la ciència progressa:

1a Posició: Progrés continu: les teories falsades són substituïdes per teories millors que s'acosten més a la veritat.

2a Posició: La ciència canvia, no progressa: les teories falsades són substituïdes per altres diferents, però no necessàriament millors. Cada model té avantatges i inconvenients.

Paradigma Científic: model establert amb anomalies. Les revolucions científiques substitueixen el paradigma, però no impliquen millora (ex: geocentrisme a heliocentrisme, física newtoniana a einsteniana).