Els Estats i Potències Mundials al Segle XIX

1. Els Estats liberal-democràtics europeus

El sistema liberal-democràtic es caracteritza per un règim constitucional amb:

• Separació de poders
• Sufragi més o menys ampli
• Garantia dels drets fonamentals
• Existència de partits polítics

Els principals estats liberal-democràtics van ser Gran Bretanya, França i Alemanya.

2. Gran Bretanya

Característiques:

• Monarquia liberal: Era victoriana, sota el regnat de Victòria I (1837-1901).
• Sistema polític: Aliança entre Tories (conservadors) i Whigs (liberals), que posteriorment passarien a anomenar-se Laboristes.
• Democratització: Política d'ampliació del dret de vot (sufragi universal, tot i que els servents, les dones i els indigents n'estaven exclosos). A partir de l'any 1911, es produeixen avenços significatius.
• Aspecte social: Ensenyament obligatori i gratuït (de 6 a 13 anys), reducció de la jornada laboral fins a les 8 hores, eliminació del treball infantil i aparició de les assegurances mèdiques i d'atur.
• Època d'esplendor: El creixement industrial i comercial, sumat a la formació de l'imperi colonial, va convertir Gran Bretanya en la primera potència mundial fins a la Primera Guerra Mundial.

3. França: del Segon Imperi a la Tercera República

Després de la revolució del 1848, s'instaura la Segona República amb Lluís Napoleó Bonaparte com a president. Més tard, realitza un cop d'Estat i proclama el Segon Imperi, amb el suport de l'aristocràcia, l'exèrcit i el gran capital.

El Segon Imperi va mancar de liberalisme polític, però va experimentar un gran creixement econòmic i l'aparició de lleis de protecció dels treballadors. Després de la derrota en la Guerra Francoprussiana (1870), es proclama la Tercera República (1870-1940).

Característiques de la Tercera República:

• Democratització: Dues cambres legislatives (Assemblea i Senat), Constitució, sufragi universal masculí i llibertats públiques.
• Partits polítics: Republicans moderats, republicans radicals i socialistes (a partir de 1905).
• Política internacional: Tensió amb Alemanya per Alsàcia i Lorena.
• Reformes socials: Separació de l'Església i l'Estat (laïcització) i escola obligatòria, laica i gratuïta.

4. L'Alemanya de Bismarck

Amb la unificació de 1870 s'estableix el Segon Reich (1871-1918), amb Guillem I com a emperador i Bismarck com a canceller fins al 1890. Alemanya esdevé la segona potència industrial.

Característiques del Segon Reich:

• Constitució de 1871: El monarca controla el poder executiu. Sistema bicameral: el Reichstag (sufragi universal masculí) i el Bundesrat (sufragi censatari).
• Partits polítics: Predomini dels conservadors i augment del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD).
• Reformes socials: Assegurances d'atur, malaltia, regulació del treball infantil i jornada laboral de 8 hores.

El Segon Reich es divideix en dues etapes: 1871-1888 (Guillem I i Bismarck) i 1888-1918 (Guillem II, amb una política expansiva i armamentista). El 1890, Bismarck és destituït. El 1891 sorgeix el Pangermanisme.

5. Àustria-Hongria: un imperi autoritari

L'any 1867, l'emperador reconeix Hongria com a regne independent sota la seva corona: la monarquia dual. Francesc Josep I (1848-1916) va exercir una monarquia autoritària.

• Àustria: Constitució amb llibertats públiques, parlament per sufragi censatari i executiu controlat per l'emperador.
• Hongria: Poders legislatiu i executiu controlats per la noblesa.
• Problemes plurinacionals: Mosaic de pobles (txecs, polonesos, eslovacs, etc.) que generen moviments nacionalistes.
• Zona dels Balcans: Tensió constant entre l'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Turc. El 1878, Àustria ocupa Bòsnia, generant conflicte amb Sèrbia.

6. La Rússia Tsarista

Territori immens i desequilibrat, amb una economia rural i arcaica. El Tsar exercia un poder autocràtic sostingut per la burocràcia, l'exèrcit, la policia i l'Església ortodoxa.

Societat tradicional: Persistència de la servitud fins a les reformes d'Alexandre II (1861), que va abolir la servitud al camp. La industrialització va ser impulsada per inversió estrangera (França, Gran Bretanya, Alemanya), fet que va facilitar l'entrada de l'anarquisme i el marxisme. Alexandre II va ser assassinat el 1881.

7. Potències extraeuropees: EUA i Japó

Estats Units d'Amèrica: Expansió cap a l'oest i Guerra de Secessió (1861-1865) entre el Nord industrial i el Sud agrari. El triomf del Nord va suposar la fi de l'esclavitud i l'auge del capitalisme. Sistema polític basat en el sufragi universal masculí i el bipartidisme (republicans i demòcrates).

Japó: Imperi feudal i tancat fins a la Revolució Meiji (1868). Amb l'emperador Mutsuhito, el país es modernitza ràpidament amb una industrialització dirigida per l'Estat (tèxtil, metal·lúrgia, ferrocarril), convertint-se en una potència imperialista a Àsia.