Història d'Espanya: Del Desastre del 98 a la Dictadura

La crisi de la Restauració i el catalanisme

Molts interessos a Cuba, «Indians» amb molts beneficis i mercats exclusius. Suport burgès a la guerra contra els independentistes (Foment del Treball Nacional). Rebuig popular a la guerra a causa del servei militar obligatori i les quintes (federalistes com Pi i Margall en contra de la guerra disfressada de patriotisme).

El catalanisme, ja principalment conservador, recolzava la guerra tot i comprendre les reclamacions cubanes (autonomia com a exemple futur). La burgesia pagava per no anar a lluitar.

Economia post-98 i el Tancament de Caixes

Economia post-98: Fi d'exportacions però retorn de fortunes. L'endeutament de l'Estat va suposar més impostos. El Tancament de Caixes (1899), on les empreses catalanes es van negar a pagar impostos, va provocar repressió, fent créixer el rebuig a l'Estat i als partits dinàstics.

Les opcions catalanistes van créixer apostant per l'autonomia i la modernització d'Espanya. La burgesia catalana defensava que Espanya era un projecte decadent, però en cap moment volia la independència, només la reforma de l'Estat.

Partits polítics

• 1899 - Unió Regionalista: Elits econòmiques i intel·lectuals contràries a l'Estat (seguidors del regeneracionisme de Polavieja).
• 1900 - Centre Nacional Català: Gent de La Veu de Catalunya (Cambó, Prat de la Riba).
• 1901 - Lliga Regionalista: Fusió de grups catalanistes després de l'èxit de la Candidatura dels Quatre Presidents.

El Desastre del 98

Pèrdua de les colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines) en el conflicte bèl·lic contra els EUA.

El Pistolerisme i la Llei de Fugues

1920: En l'època del pistolerisme, es van formar escamots com els Sindicats Lliures (amb complicitat de la política i la Guàrdia Civil). La Llei de Fugues permetia disparar a matar si el detingut intentava escapar.

Figures clau

• Salvador Seguí: «El Noi del Sucre», líder de la CNT i l'anarcosindicalisme.
• Abd el-Krim: Líder del Rif que va proclamar la guerra santa.
• José Martí: Líder independentista cubà (Grito de Baire, 1895).
• José Rizal: Líder independentista filipí (1892).
• Polavieja: Militar i polític regeneracionista.
• Joaquín Costa: Representant del regeneracionisme; proposava un «cirurgià de ferro».
• Prat de la Riba: Polític i escriptor, líder del moviment unitari català (Solidaritat Catalana, 1906).

Espanya durant la I Guerra Mundial (1913-1918)

Espanya es va mantenir neutral, tot i la divisió entre aliadòfils i germanòfils. L'economia va rebre un estímul per l'explotació de matèries primeres, el tèxtil català i la siderúrgia basca.

La Crisi de 1917

El descontentament social per la disminució del nivell de vida va provocar la vaga de la CNT i la UGT. Dato va suspendre garanties constitucionals. La crisi es va accentuar a l'estiu:

• Social: Vaga general revolucionària a l'agost.
• Militar: Creació de les Juntes de Defensa.
• Política: Assemblea de Parlamentaris exigint un Govern Provisional i descentralització.

Descomposició de la Restauració (1917-1923)

El moviment obrer es va enfortir amb la creació de la CNT (1910). El 1919, la Vaga de la Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores. La patronal va respondre amb el lock-out i el pistolerisme. L'Informe Picasso, que investigava la corrupció militar al Marroc, va marcar el final de la Restauració.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 18 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'Estat amb el beneplàcit d'Alfons XIII. Es va suspendre la Constitució de 1876 per «regenerar» la política i acabar amb el caciquisme i la conflictivitat obrera.

Etapes de la dictadura

• Directori Militar (1923-1925): Prohibició de sindicats, repressió del catalanisme (clausura del Camp de Barça, prohibició de la llengua) i èxit a Alhucemas.
• Directori Civil (1925-1930): Intervencionisme estatal, política proteccionista i grans obres públiques. L'endeutament va portar a la crisi dels anys 30.

El règim va caure el 1930 per la manca de base social i l'oposició creixent.