Història de la Restauració: Política, Societat i Economia

L’inici de la Restauració (1875-1931)

El període de la Restauració es divideix en dues fases principals: la primera, de 1875 a 1898, amb l'arribada d'Alfons XII; i la segona, de 1898 a 1931, que finalitza amb la Segona República. El regnat d'Alfons XII va durar de 1875 a 1885, seguit per la regència de Maria Cristina (1885-1902) i, finalment, la regència i regnat d'Alfons XIII.

Etapes de la primera fase (1875-1898)

• Etapa 1 (1874-1876): El 1874, el general Martínez Campos fa un cop d'estat. Cánovas del Castillo prepara el retorn dels Borbons amb Alfons XII, educat a l'acadèmia militar de Sandhurst. El rei, considerat liberal, publica el Manifest de Sandhurst, on es declara rei de tots i es compromet a respectar les Corts.
• Etapa 2: S'estableix l'alternança entre el Partit Conservador i el Partit Liberal per neutralitzar crisis colonials i l'auge de l'obrerisme (creació del PSOE).
• Etapa 3 (1898-1923): Aquest sistema finalitza amb el cop d'estat de Primo de Rivera (1923).

La guerra carlina va acabar gràcies a l'amnistia oferta pel rei. El general Cabrera va acceptar la pau, tot i que el carlisme a Catalunya es va transformar en catalanisme catòlic conservador.

El sistema bipartidista

Cánovas va instaurar l'alternança de poder:

• Partit Conservador: Liderat per Cánovas, defensava l'Església, l'ordre social i tenia el suport de la burgesia i les classes altes.
• Partit Liberal: Liderat per Mateo Sagasta, defensava canvis socials, el sufragi universal masculí (1890) i tenia el suport de sectors liberals i militars.

Ambdós partits coincidien en la defensa de la monarquia, la Constitució i la propietat privada.

La Constitució de 1876

Aquesta constitució, vigent fins al 1931, establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts, el sufragi censatari (inicialment) i la confessionalitat de l'Estat. El Pacte del Pardo va institucionalitzar el bipartidisme per garantir l'estabilitat.

Caciquisme i societat

El sistema es mantenia mitjançant el caciquisme i les tupinades (frau electoral), especialment en zones de latifundis. La demografia espanyola era endarrerida respecte a Europa, amb un creixement lent marcat per guerres i epidèmies, tot i que l'èxode rural cap a Madrid i Barcelona va començar a transformar les ciutats.

Economia i industrialització

L'agricultura va patir per la manca d'inversió i la mala distribució de la terra. Les desamortitzacions (Mendizábal i Madoz) no van aconseguir democratitzar la propietat. A Catalunya i el País Basc, la industrialització (tèxtil i siderúrgica) va ser el motor econòmic, protegida per aranzels. Es van crear colònies industrials i es va expandir la xarxa ferroviària.

Moviments obrers i anarquisme

El 1879 es funda el PSOE per Pablo Iglesias, i el 1888 la UGT. Paral·lelament, l'anarquisme va tenir gran força a Catalunya, derivant en episodis de violència i atemptats (Liceu, Corpus, magnicidi de Cánovas el 1897).

El Desastre del 98

La guerra contra els EUA, detonada pel cas del vaixell Maine, va suposar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Això va provocar una crisi moral i ideològica, el sorgiment del regeneracionisme i la consolidació del catalanisme polític.