Portolà: tipus de mapes medievals i altres termes geogràfics

Portolà

Tipus de mapes medievals que representaven el perfil de la costa i els rius navegables amb gran precisió, s’indicaven instruccions, tenien un notable valor estètic. Gran avanç en la representació cartogràfica. Aportació de l’escola cartogràfica mallorquina. El mes famós fou l’Atles Català.

Província

Divisió administrativa territorial d’un estat o país. A Espanya estan sota les comunitats autònomes. N’hi ha 50.

Planes litorals

Costa baixa i sorrenca suaument inclinada cap a la mar, formada per sediments al·luvials o marins. Golf de Lleó i Golf de València.

Recursos hídrics

Quantitat d'aigua que disposem procedent de rius, llacs, llacunes, aqüífers i aiguamolls. La sequera i el creixement en el consum, ha fet minvar els recursos hídrics espanyols.

Relleu volcànic

Formacions de roques magmàtiques que surten a l’exterior. (Illes Canàries, cap de Gata, Camp de Calatrava…) Durant l’era terciària, l’orogènia alpina va rompre el fons de l’atlàntic i a través de les seves escletxes va donar lloc a les Illes Canàries.

Regim fluvial

Són les variacions que presenta el cabal d'un riu, i pot variar segons el tram i les condicions climàtiques. Regim fluvial pluvial, aquell que l'aigua d'un riu depèn de les precipitacions. El cabal augmenta o disminueix segons l'estacionalitat de les pluges. Predomina en rius que neixen sota dels 1000 m d'alçada.

Regim fluvial nival

Aquell en que l'aigua d'un riu, depèn del desglaç de la neu, com en rius que neixen prop o damunt dels 2000m.

Regim fluvial pluvionival

Aquell en que l'aigua d'un riu depèn de les precipitacions i del desglaç. Com rius que neixen entre 1600 i 1800 m d'alçada.

Revinguda

Crescuda d'un riu, que es pot desbordar i provocar desastres.

Estat de les autonomies

Forma d’organització político-administrativa de l’Estat Espanyol que permet la constitució de territoris amb capacitat legislativa i executiva pròpia. Forma de descentralització que no arriba a tractar-se d’un federalisme. 17 comunitats autònomes.

Endorreisme

Es produeix quan els cursos d'aigua no arriben a la mar sinó que van a llacs o llacunes o es perden per evaporació o per filtració.

Equador

Plànol perpendicular a l’eix de rotació de la Terra que passa per seu centre. Divideix la terra en dos hemisferis: nord i sud. La península ibèrica es troba al hemisferi nord.

Estiateg

Disminució del cabal d'aigua d'un riu. Es produeix a l'estiu com els rius mediterranis, els rius d'altamuntanya acostumen a tenir l'estiateg a l'hivern.

Escala cartogràfica

Relació que hi ha entre la distancia que separa dos punts en un mapa i en la superfície terrestre. Es pot expressar: -En forma de proporció (1:50.000) que significa que una unitat de mesura al mapa son 50000 en la superfície. -Amb una escala gràfica: segment recte en el que es marquen les distancies, en unitats de longitud.

Exorreisme

Vessament dels corrents d'aigua a la mar o a l'oceà.

Geografia física

Branca que estudia la superfície terrestre considera en el seu conjunt, i l’espai natural. El relleu.

Geografia humana

Branca que estudia la relació entre l’home i el medi, inclou l’ús que fa l’esser humà del medi físic. Sector Primari.

Isolínia

Corba que uneix en un mapa punts en que la funció te un mateix valor. Ex: Isòbara uneix la mateixa pressió atmosfèrica, Isohieta la mateixa quantitat de precipitació, Isoterma punts amb una temperatura constant, Isohipsa punts que estan a una mateixa alçada damunt el nivell de la mar.

Iberia argilosa

La formen materials sedimentaris poc resistents (argila, guixos) dipositats cap a la fi de l’era terciària i dins la quaternària. Correspon a les depressions de submesetes Nord i Sud, l’Ebre i Guadalquivir. A les zones on no hi ha vegetació, l'erosió es profunda, formant badlands. Pla de Mallorca.

Iberia calcària

La formen materials sedimentaris de l’era secundaria, principalment pedra calcària, plegats per l'orogènesi alpina. Forma una ‘Z’ invertida, s'estén per la Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pre-Pirineus, Sistema Ibèric, Serralada Litoral Catalana i la serralada Sub-betica. Serres de Mallorca.

Iberia silícia

Formada per roques de l’Era primària (granit), es troba a la zona Oest peninsular, amb ramificacions a serralades de l’est. Serralada Litoral Catalana i Menorca.