Sòcol geografia

Era arcaica o precambrià:

 emergeix el massís precàmbric de les Aigües del mar, el qual estava situat a la zona de Galícia , format per pissarra i gneis i quarsites i granit. També van sorgir elevacions en alguns punts aillats del Sistema central i els munts de Toledo. Però aquest massís va ser arrassat per l'erosió i cobert quasi del tot per mars paleozoics.

Era primaria o paleozoic:

 orogènia herciniana, dels mars que cobrien gran part de la península  sorgiren serralades hercinianes formades per granit, pissarra i quarsites. A l'Oest s'alçà el massís hespèric , arrassat per l'erosió i convertit en sòcol inclinat cap al mediterrani.Al nordest s'alçaren els massissos d'Aquitania, Catalanobalear i de l'Ebre i al sudest el Betic-rifeny, tots ells arrassats per l'erosió i convertits en sòcols.

Era secundària o mesozoic:

 període de calma orogènica però amb predomini de l'¡erosió i las sedimentació. Gràcies a la inclinació de la Meseta cap al Mar mediterrani, el mar va poder penetrar depositant materials com la calcària  margues i arenes. Això també passà en les fosses marines de les zones pirenaiques i bètiques.

Era terciària o cenozoic:

es va produir l'orogènia alpina, aleshores s'alçaren les serralades alpines al plegar-se els materials de les fosses pirenaiques i bètiques a causa de la colisió de plaques. Sorgiran els Pirineus i la Serralada Bètica i depressions prealpines com la del guadalquivir. La meseta s'inclínà cap a l'atlàntic i amb això també els rius. A més se formaren també els relleus muntanyosos de la Meseta.

L'antic sòcol que agrupava gran part de la Meseta es fracturà en 2 parts, la part nord quedà més elevada que la sud i en les zones de trencament s'elevaren blocs del'antic sòcol, formant falles, depressions i horsts (estructura germànica).Resultat d'este moviment sistema central i munts de Toledo. Al nordest, els materials dipositats pel mar en el mesozoic es plegaren originant la s cantàbrica i el sistema ibèric. Al sud de la Meseta la pressió de les serralades bètiques va alçar Sierra Morena. 

Era quaternaria o holocè:

és el període geològic en què ens trobem actualment. és un període de calma orogènica però es poden destacar els següents fenòmens: erosió (glaciacions) i sedimentació. Els rius i els glaciars erosionaren els relleus alpins i això va formar les depressions de l'ebrre i del guadalquivir i amb els materials de l'erosió alpina es van replenar modestes depressions formant planes litorals.

Silici:

era precàmbrica o paleozoic, s cantàbrica central m de Toledo sierra morena s ibèric i s penibètica. Granit, quarsites, pissarra i esquistos. Sorres pardogroguenques, galayos , doms, caos de boles/granític roques oscil·lants, paisatge granític.

Calcari:

era secundària o mesozoic, pirineus mbasques s cantàbrica oriental s ibèric part de s catalana sbètica i subbètica, calcària arenisques i margues , lapiaz pòlies congosts o gorgues dolines uvala coves avencs paisatge càrstic.

Argiles: fin era terciàriai quaternaria, conques submesetes nord i sud depressions ebre i guadalquivir planes costaneres, guixos gres argiles margues i conglomerats, camps o planes suaument ondulades xaragalls (molts, badlags).

Volcànic: Era terciària , arxipélga canari camp d'Olot cap de Gata camp de calatrava, volcàniques basalt pedra tosca riolita dacita, cons volcànics calderes malpaises barrancs glacis, paisatge volcànic.

S central:

era terci`rari i Quaternari, quarsites i pissarres , fromes de relleu granític i petjades glaceres sorres pardogorguenques galayos roquissars caos de boles/granític roques oscil·lants , SO-NE al llarge de 400 km.

Munts de Toledo:

tot igual que s central , localització O-E a través de 350km.

Sòcol:

Era primaria, granits, quarsites i pissarres, paisatge granític ,peneplans monts illa goles dels rius , oest peninsular.

Conques submeseta nord i submeseta sud:

Era terciària , arenes guixos margues i calcàries, pàramós erms costes valls en U camps glacis, paisatge horitzontal, NO sub. Nord SE sub. Sud.

Massís galaic-lleonés:

era primaria i rejovenit en la terciària durant l'orogènia alpina, quarsites i pissarres, NO de la península barrera entre la costa i la meseta, formes de relleu graníric muntanyes altes doms caos de boles tors , paisatge granític

s cantàbrica: era terciària , calcàries, O-E al llarg de 400km separa la meseta del cantàbric, formes de relleu càrstic lapiaz pòlies congosts dolines coves avencs , paisatge granític i càrstic.