Regió fisiogràfica

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el 29 de Noviembre de 2016 en catalán con un tamaño de 6,31 KB

LES REGIONS FISIOGRÀFIQUES:

La combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dóna lloc a les dues grans regions fisiogràfiques de Catalunya, separades per la línia que assenyala 700 mm de precipitació anual: la Catalunya seca i la Catalunya humida.
Dins de cadascuna d'aquestes regions es poden identificar diverses subregions fisiogràfiques.

La Catalunya seca es caracteritza per l'escassetat de pluges, ja que no se superen els 700 mm de precipitació annual. Els estius són secs i calorosos i els hiverns, secs i temperats. L'aridesa d'aquesta regió augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior. La vegetació dominant és típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L'alzinar n'és el bosc més representatiu. Es poden distingir cinc regions que comparteixen el fet d'abastar territoris d'altitud mitjana i baixa i totes tenen un clima sec i un aspecte molt mediterrani, però alhora presenten contrastos importants:

La regió de la tramuntana comprèn la regió del nord de Catalunya que s'estén a banda i banda del Pirineu, des de les Alberes fins a les Gavarres. Es caracteritza per la presència de dues grans planes litorals, els Rosselló i l'Empordà, separades per la serra de les Alberes, que assoleix els 900 m d'altitud. El tret climàtic més característic d'aquesta regió és la tramuntana, un vent del nord, fred i sec, que pot arribar bufar amb violència. La vegetació és típicament mediterrània, amb domini de boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. Els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes i a la costa.
La regió litoral comprèn les serralades i les depressions del Sistema Mediterrani, des de les Gavarres fins al riu de la Sénia. Dominen la regió les muntanyes mitjanes (400-800m) i els rius d'escàs recorregut i règim torrencial. El clima és més calorós i sec cap al sud. La vegetació és típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i boscos mixtos d'alzina i pi. Els nuclis de població i les indústries es concentren a les depressions i a les petites planes litorals. És la regió més poblada de Catalunya.
L'altiplà central comprèn el sector de la Depressió Central situat entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El paisatge està dominat pel relleu de formes tubulars (planes) i les costes. La major part de la regió presenta unes altituds mitjanes (400-1000 m). Els rius conques d'erosió on s'han concentrat la població i les activitats humanes. El clima presenta una major oscil·lació tèrmica que a la regió litoral i una ploviositat més migrada. La vegetació caracterísitca són les pinedes de pi blanc i el matollar. Els nuclis de població importants i les indústries es localitzen a les vores dels rius. La densitat de població és mitjana.
El Prepirineu comprèn el conjunt de serres al sud del Pirineu axial, estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Les altes muntanyes (1700-2700m) i les valls encaixades dominen el paisatge. El clima, caracteritzat per temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu, oscil·la entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana o baixa. La vegetació dels vessants assolellats presenta boscos de pi blanc, roures i alzines, mentre que els vessants humits hi ha boscos de roure, faig i pi negre. Els importants de població es localitzen a les riberes i al fons de les valls més ben comunicades.
La regió continental comprèn les terres més interiors i planeres de Catalunya, formades per l'acumulació dels sediments aportats pels rius pirinencs i situades a poca altitud (200-400m). Com que la influència de la Mediterrània hi arriba molt atenuada per l'efecte pantalla de les serralades del Sistema Mediterrani, el clima és extremat, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb força gelades i dies de boira a causa de l'encalmament de l'aire fred. Les pluges són molt escasses (de 300 a 450 mm de precipitació anual). És l'única regió fisiogràfica el país que presenta vegetació estepària. Els principals nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

La Catalunya humida situada per sobre els 700 mm de precipitació es caracteritza per una freqüència de pluges més alta. A causa del seu règim climàtic pluvial i nival, el territori de la Catalunya humida concentra les principals reserves d'aigua del país. La vegetació mediterrània dóna pas a la vegetació caducifòlia ( com ara les rouredes i les fagedes) i als boscos coníferes de muntanya ( com ara les avetoses o els boscos de pi negre) :

Regió oriental comprèn les terres de la Serralada Transversal, estesa entre el Pirineu i la Serralada Litoral. Presenta una fesomia muntanyosa i unes altituds notables ( 400-1700m). Aquesta regió és coneguda també com a la dorsal pluviomètrica de Catalunya, a causa de la importància de les seves precipitacions, al voltant dels 800-1800 mm anuals. EL clima de la regió és mediterrani d'alta muntanya. Des del punt de vista de la vegetació, és la regió forestal més important del país, amb boscos densos i extensos (alzinars, rouredes, fagedes, castanyers..)
L'Alt Pirineu comprèn les terres de L'Alt Pirineu, formades pels masissos més elevats d'aquesta serralada, amb una proporció important de grans altituds (2000-3000 m). Presenta un paisatge de tipus alpí o subalpí, dominat per les formes esveltes de les muntanyes i per les valls encaixades i ombrívoles. El clima de la regió és mediterrani d'alta muntanya, fred i humit, amb precipitacions importants, al voltant dels 1000-2000 mm anuals. La vegetació alterna boscos caducifolis ( rouredes i fagedes) amb vegetació perennifòlia (pinedes de pi negre i avetoses) i els prats. És una regió molt poc poblada que en els darrers anys ha viscut l'auge dels esports de neu i de muntanya.