Vessants hidrogràfiques i serralades de la Península Ibèrica

Vessants hidrogràfiques

Cantàbrica

Cantàbrica: rius curts (neixen a Cantàbria), que discorren per forts pendents amb gran força erosiva. Són rius cabalosos i presenten un règim relativament regular.

Atlàntica

Atlàntica: rius llargs amb escassa força erosiva perquè discorren per zones planes però amb desnivells (barrancs). Tenen cabal abundant gràcies als afluents però règim irregular (estiatge estival i crescudes hivernals). A la resta, el règim és irregular, com els rius gallecs.

Mediterrània

Mediterrània: excepte l'Ebre, són rius curts amb forta erosió i poca vegetació. Cabal escàs i molt irregular, amb estiatge molt llarg i crescudes a la primavera i a la tardor. S'han construït embassaments per regular el cabal i proveir a la població. També hi ha torrents que només porten aigües quan plou (sèquies).

Serralades exteriors

Serralades exteriors: es van formar a l'era terciària per l'efecte de l'orogènia alpina, plegant els materials acumulats en les fosses oceàniques bètiques i pirenaiques, situades entre antics massissos que van actuar com a topalls.

Pirineus

Pirineus: aquesta serralada uneix la península Ibèrica amb el continent europeu. Segueix una adreça Oest–Est, des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, amb pocs passos transversals.

Estructura dividida en 3 blocs:

Pirineu axial

Pirineu axial: centre de la serralada. Es compon de materials paleozoics de l'antic Massís d'Aquitània, alçats durant l'orogènia primària, arrassats i coberts pel mar en l'era secundària. Rejovenit en l'era terciària i afectat per l'erosió glacial. Relleu abrupte i jove, composé per cims elevats com l'Aneto, el Puigmal i el Mont Perdut.

Prepirineu

Prepirineu: situat al sud del Pirineu axial i amb altitud inferior. Format per materials de l'era secundària i terciària: calcàries i margues argiloses. S'estructura en dues alineacions paral·leles al Pirineu axial. Compost per serres interiors adossades al Pirineu axial i per serres exteriors, paral·leles a les anteriors pel sud i de menor altura.

Depressió mitjana

Depressió mitjana: amb única direcció E–O; la resta del relleu és N–S, per on transcorren els rius que arriben a l'Ebre. Separa les serres interiors de les exteriors.

Muntanyes basques

Muntanyes basques: formades a l'era terciària. Es componen de materials mesozoics i constitueixen la prolongació del Prepirineu occidental. Formes de relleu: relleu suau i ondulat a causa de la relativa manca d'erosió. Cims més elevats: Gorbea i Aitxiar (càrstic).

Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana: d'origen terciari, amb una direcció paral·lela a la costa i s'estén des del Pirineu oriental fins a la vall de l'Ebre. Es pot distingir en dues grans zones i tres estructures:

• Materials: materials paleozoics al nord (granits i pissarres); materials mesozoics i calcàries al sud; paisatge càrstic.
• Formes de relleu: escassa alçària; la serralada prelitoral és més alta, amb cims com Montserrat i Montseny.

Estructura (tres zones):

• Serralada litoral o costera: paral·lela a la costa.
• Serralada prelitoral: més alta (Montserrat i Montseny).
• Depressió prelitoral: fossa tectònica entre les dues serralades amb materials terciaris i quaternaris.

Sistemes Bètics

Sistemes Bètics: és el complex muntanyenc més jove i un dels més llargs del relleu peninsular. Trobem en ell les zones de major altitud de la Península. S'estenen des de Cadis fins al Cap de la Nau, avancen sota la mar i tornen fins aflorar a l'arxipèlag balear.

Materials: primaris de l'antic massís bètic-rifeny, secundaris i terciaris dipositats a la fossa bètica (càrstic i granític).

Podem distingir 3 sectors:

Serralada Penibètica

Serralada Penibètica: voreja la costa; formada per materials paleozoics de l'antic massís bètic.

Serralada Subbètica

Serralada Subbètica: paral·lela a la serralada Penibètica i formada per materials secundaris.

Depressió intrabètica

Depressió intrabètica: situada entre ambdues serralades, fragmentada en diverses depressions menudes amb materials terciaris que donen lloc a un paisatge de badlands.

Arxipèlags i illes

Arxipèlag Canari

Arxipèlag Canari: situat a uns 100 km de la costa africana i a 4 graus al nord del Tròpic de Càncer. Es compon de diverses illes agrupades. Es van originar en l'era terciària, quan l'orogènia alpina va provocar fractures en el fons de l'Atlàntic i, a través d'aquestes fractures, van ascendir masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes. Cim més alt: el Teide, 3.718 m. Formes de relleu: calderes, cones volcàniques, malpaïs, barrancs i glacis.

Arxipèlag Balear

Arxipèlag Balear: format per tres illes principals: Mallorca, Menorca i Eivissa, i diverses menors: les Pitiüses, Formentera i Cabrera. Constitueixen una prolongació dels Sistemes Bètics, excepte Menorca, que està vinculada a la Serralada Litoral Catalana.