Política Monetària: Definició, Tipus i Instruments
La Política Monetària
La política monetària és el conjunt de mesures adoptades per l’autoritat monetària per assolir els objectius perseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació i altera el preu del diner.
Política Monetària Única
Variables per assolir els objectius econòmics:
- Tipus de política macroeconòmica: política monetària.
- Variables d’actuació: quantitat de diner en circulació i preu del diner.
- Objectius macroeconòmics: creixement econòmic, control de la inflació i plena ocupació.
Tipus de Política Monetària i Instruments
Instruments Monetaris
- Les reserves mínimes incrementen o redueixen la liquiditat del sistema bancari, ja que les entitats de crèdit han de mantenir un coeficient de caixa al banc central o en efectiu.
- Les operacions de mercat obert exerceixen un paper fonamental en la política monetària de l’Eurosistema a efectes de controlar el preu del diner i a l’hora de gestionar la quantitat del diner en circulació.
- Les facilitats permanents són facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials del banc central del seu país mitjançant operacions de concessió de crèdits o d’absorció de dipòsits.
Efectes sobre l’Economia
- Expansiva: és quan s’augmenta la quantitat de diner en circulació o s’abaixa el preu del diner. Això provoca que els interessos disminueixin i la gent tingui una renda disponible major i, per tant, augmenta alhora el consum i les inversions per part de les famílies i inversionistes. La demanda agregada augmenta, per tant, i tot això incitarà a les empreses a produir més.
- Restrictiva: és quan es disminueix la quantitat de diner en circulació o s’apuja el preu del diner. Això provoca que els tipus d’interessos augmentin, llavors les famílies consumiran menys ja que tindran una renda disponible més baixa, per tant disminuirà la demanda agregada degut a la disminució de les rendes i, per tant, les empreses produiran menys i alhora hi haurà menys ocupació.
Finançament de les Empreses
- Finançament propi: els recursos propis són els més estables de què disposa l’empresa ja que no els ha de tornar, per la qual cosa no estan subjectes a interessos.
- Aportacions dels propietaris: els accionistes aporten recursos a l’empresa per a finançar les seves activitats i poden participar en la gestió empresarial i en el repartiment de beneficis.
- Reserves: l’emissió d’accions per a captar recursos només és a l’abast de les grans empreses i per moltes, l’única manera és autofinançant-se.
- Finançament aliè: les empreses necessiten més recursos que els que proporciona el finançament propi i acudeixen al crèdit comercial, emprèstits, préstecs i fons espontanis.
- Crèdit comercial: és el finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
- Emprèstits: quan les empreses necessiten molts diners i els préstecs no són rentables, demanen préstecs a particulars amb uns títols de crèdit.
- Préstecs i crèdits: quantitats de diners que el client sol·licita als intermediaris bancaris per finançar els projectes d’inversió i els ha de tornar amb un interès.
- Fons espontanis: recursos de què l’empresa disposa perquè encara no els ha utilitzat per a un fi.