La història i les característiques dels diners

Què són els diners?

El diner és un acord comunitari per utilitzar alguna cosa com a mitjà de canvi o de cobrament-pagament. Al llarg de la història el diner ha tingut formes diferents segons les circumstàncies i els llocs: sal, joies, metalls preciosos, ramat, conques marines, etc. Béns com sucre, cafè, cigarretes també s'han emprat com a moneda de canvi en situacions de guerra o de gran crisi econòmica. Aquest és l'anomenat diner-mercaderia, perquè el bé que s'utilitza com a mitjà d'intercanvi té valor en si mateix: el cafè es pot beure, les cigarretes es poden fumar…

Diner fiduciari

Es basa en la confiança que tenen les persones per utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom. (El diner té valor perquè nosaltres li donem valor)

Característiques dels diners

• Acceptabilitat
• Durabilitat
• Transferibilitat
• Divisibilitat
• Homogeneïtat
• Dificultat per produir-lo
• Estabilitat
• Liquiditat

Les funcions dels diners

Els diners han de servir per facilitar intercanvis, acumular riquesa i mesurar el valor. A més d'utilitzar el diner com a mitjà de canvi, també es pot utilitzar com a dipòsit de valor i unitat de compte comú.

Mitjà de canvi

A mesura que la divisió del treball i l'especialització creix i prospera, en aquesta especialització creix també la necessitat d'intercanviar, de manera que es fa necessari un mitjà de canvi acceptat por tothom que s'ajusti a les diverses ofertes i demandes.

Dipòsit de valor

És important que els diners puguin ser estalviats, ja que el diner és un bé imperible que permet a les persones emmagatzemar la seva riquesa per tal de poder utilitzar-la, comprant béns i serveis, en el futur.

Mesura de valor

Per comerciar és necessari poder comparar el valor dels béns i serveis, per tant, utilitzem els diners com a unitat de compte, és a dir, com a mesura de valor.

Historia dels diners

a) El diner-mercaderia

El primer que es va utilitzar com a mitjà d'intercanvi van ser béns que tenien valor per si mateixos com a mercaderies: l'or i la plata per excel·lència i de forma generalitzada. La història demostra que l'or i la plata van complir millor que altres béns les característiques d'uns bons diners i que, després d'un procés de selecció, es va adoptar com a moneda. En general, l'or s'utilitzava per a transaccions majors i la plata per a transaccions menors. Aquest bimetalisme va mantenir durant molt temps una relació de 16:1, fet que implica que per cada gram d'or s'havien de lliurar 16 grams de plata. També es van utilitzar com a diners el coure a Egipte, el bestiar a Grècia, els cigarrets en els camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial, la sal a l'antiga Roma, el sucre al Carib, les sedes a Perse, el cacau entre els maies...

b) El paper-moneda o diner-crèdit

Aquest tipus de diners sorgeixen del costum dels orfebres de la baixa edat mitjana de custodiar l'or i objectes de valor dels ciutadans, a canvi d'una quantitat de diners. En una època en què els assalts eren habituals, els orfebres (primers banquers de la història) estenien un rebut per l'or i metalls preciosos dipositats al seu càrrec. Això és, el propietari de l'or, fiant-se de l'orfebre, li diposita el metall preciós a canvi d'un rebut certificat. Aquest rebut de paper, molt més lleuger i manejable que l'or, era utilitzat com a mitjà d'intercanvi. L'orfebre havia de restituir l'or dipositat quan algú li presentava el rebut. Per tant, el paper-moneda atorgava al portador el dret a retirar l'or. A mesura que s'estenia el seu ús, la gent va començar a emprar el paper-moneda en els seus intercanvis comercials en lloc de l'or.