Política Fiscal: Expansiva i Restrictiva en l'Economia
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,08 KB
Política fiscal expansiva ACTUA→ | ↑ Despesa pública (les empreses incrementen la producció per respondre a la despesa del Govern i contracten + personal) ↓ Redueix els impostos PROVOCA: |
↑ Renda |
↑ Consum i inversió |
↑ Demanda agregada |
↑ Producció, ocupació i preus |
Política fiscal restrictiva ACTUA→ (en sentit contrari a l’altre) | ↓ Despesa pública ↑ Impostos |
↓ Renda |
↓ Consum i inversió |
↓ Demanda agregada | ↓ Producció, ocupació i preus |
Política fiscal → és l’actuació del sector públic mitjançant la recaptació i la redistribució posterior dels ingressos públics per a aconseguir els objectius perseguits per l’Estat.
SÓN LES GRANS VARIABLES de l’economia (producció, preu i ocupació), a través dels indicadors (PIB, IPC, preu del diner i taxes d’ocupació), les que determinen quant és possible ingressar i quines despeses són necessàries per aconseguir els objectius de l’Estat. També s’han de tenir en compte factors com la reacció de la població davant les decisions que es prenen o quines mesures contra el frau s’aplicaran.
Influeixen l’Estat espanyol, la implicació de les comunitats autònomes, els Ajuntaments i la Seguretat Social.
POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS: Són aquelles que aplica el Govern quan influeixen intencionadament sobre els ingressos o les despeses. Són activades per iniciativa pròpia de l’Estat.
Objectiu → mantenir el ritme de l’activitat econòmica, es tornen + importants en temps de crisi.
Ex: programes d’obres públiques, plans d’ocupació i formació i programes de transferències.
ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS: Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen alhora que els nivells de producció d’un país. Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les transicions entre les fases dels cicles econòmics d’expansió i recessió són + breus i - traumàtiques.
Impostos proporcionals | No varia a mesura que ho fa el nivell de renda perquè el tipus impositiu és sempre el mateix. Ex: IVA |
Impostos progressius | El tipus impositiu puja gradualment al mateix temps que augmenta el nivell de renda. Ex: IRPF |
Cotitzacions socials | Aportacions que fan els treballadors i les empreses a la Seguretat Social a canvi de la seva protecció. |
Subsidis d’atur | Ajuts econòmics que dona l’Estat per cobrir necessitats socials i econòmiques derivades d’un atur forçós. |
El més eficaç és el progressiu perquè augmenta segons ingressos.
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) → són les previsions de despeses i ingressos d’un país d’acord amb les actuacions, plans i fonts de finançament de l’Estat.
Hi ha altres criteris per classificar el PGE, però segurament el següent és el més senzill: els ingressos en funció de l’origen i les despeses en funció de com es gasta.
INGRESSOS | DESPESES |
Cotitzacions socials | Corrents |
Tributs |
|
| |
Altres ingressos | Inversió |
| Infraestructures |
Transferències i subvencions |
Descripció DESPESES PÚBLIQUES DE LA PGE | Exemples | |
Despeses corrents | Destinades a proporcionar a la societat serveis públics (sanitat, educació, etc.) | Salari de les persones amb funció pública. Compres de béns i serveis a empreses privades. |
Despeses d’inversió | Mantenir i ampliar la capacitat productiva del país (infraestructures) | Construcció de carreteres, hospitals, centres educatius, etc. |
Transferències i subvencions | L’estat obté recursos en forma d’impostos, | Transferències (pensions per jubilació, beques d’estudis, subsidis d’atur, etc.) Subvencions (per creació d’empreses, per inversions de béns de capital, etc.) |
IMPOSTOS | TAXES | |||||
Els impostos són pagaments exigits per les administracions, però no proporcionen un benefici immediat a qui els paga | Són pagaments a canvi de la utilització d’un servei públic o d’una activitat que proporciona benefici. | |||||
Directes | Indirectes | |||||
Recauen sobre el que es guanya o sobre el que es posseeix. (ingressos personals, beneficis empresarials i propietats) | Graven determinats actes, com la transmissió de béns o el consum, independentment de la situació econòmica de les persones. | |||||
IP | IRPF | IS | ITP / AJD | IVA | IE | |
Recau sobre les propietats de particulars | Recau sobre les rendes dels recursos productius | Recau sobre el benefici de les empreses | El paguen particulars que compren béns i serveis | Recaus sobre el consumidor final de béns i serveis | Recau sobre béns específics (alcohol, gasolina, tabac) | |
ELS INGRESSOS PÚBLICS DELS PGE
El sector públic necessita uns recursos, denominats ingressos públics, per a portar a terme les diverses funcions que té encomanades.
Cotitzacions socials: Són les quantitats que les persones afiliades a la Seguretat Social paguen perquè en situacions de necessitat, elles i les famílies tindran dret a cobertura (malaltia, invalidesa, jubilació, atur, etc.).
Tributs: Dins dels PGE, són els ingressos públics més importants, perquè suposen pràcticament la meitat del que es recapta. En funció de si els contribuents reben o no alguna cosa a canvi. Es pot classificar així:
FINANÇAMENT DE L’ESTAT DEL BENESTAR ESPANYOL
Mentre les despeses creixen, la capacitat per generar ingressos segueix en dubte a causa de:
Pressió fiscal relativament baixa.
L’economia submergida.
EL SALDO PRESSUPOSTARI
El dèficit públic sorgeix en gastar més del que s’ingressa i, en general, suposa l’increment de la quantitat de diners en circulació amb l’objectiu d’augmentar els nivells de producció i ocupació.
Dos tipus de dèficit:
Dèficit cíclic: es produeix quan sorgeixen les fases inevitables de recessió del cicle econòmic. Té un caràcter transitori, perquè dura el temps que l’Estat tarda a reactivar l’economia.
Dèficit estructural: És permanent i es manté fins i tot en situacions properes a la plena ocupació. És un llast per al desenvolupament econòmic a causa dels costos del deute que constantment ha d’assumir l’Estat.
Finançament del dèficit públic: 3 funcions: emetre deute públic, augmentar els impostos i augmentar el diner en circulació.