Anàlisi del PIB: Càlcul, Limitacions i Impacte Econòmic

El PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts a l’interior d’un país durant un període de temps determinat, generalment un any.

Càlcul del PIB

En una economia de mercat, les empreses ajusten la producció a allò que els agents econòmics estan disposats a pagar. D’aquí sorgeix que el PIB, que mesura el valor de tots els béns i serveis produïts o adquirits pels agents econòmics d’un país, és un indicador significatiu de la marxa de l’economia.

El PIB pot calcular-se de tres maneres alternatives:

• Mètode de la despesa: és la suma d’allò consumit per les famílies, allò invertit per les empreses i allò gastat per l’Administració pública.
• Mètode de la renda: és la suma de les rendes (salaris, beneficis, lloguers i interessos percebuts per famílies i empreses a causa de la producció de béns i serveis).
• Mètode del valor afegit: s’obté sumant el valor que afegeix cada empresa a la producció de béns i serveis.

Càlcul del PIB pel mètode de la despesa

Mètode de la despesa: PIB = C + I + G + (X - M) : pm : a preus de mercat

C: consum, I: inversió, G: despesa pública, X: exportacions, M: importacions.

Què significa quan diem PIB “a preu de mercat”?

Aquesta expressió ens indica que les compres de béns i serveis incloses al PIB contenen, entre d’altres, totes les despeses que aquestes impliquen (fins i tot l’IVA i altres impostos).

Què significa quan diem PIB “a cost de factors”?

El PIB a cost de factors és el valor d’allò produït per les empreses sense tenir en compte els impostos indirectes que es cobren al consumidor final i les subvencions que han rebut de les administracions públiques.

Diferència entre PIB nominal i real

El PIB nominal és el resultat de multiplicar la quantitat de béns i serveis finals pels preus que van tenir l’any en qüestió. Però al comparar la variació del PIB entre dos períodes diferents, pot haver variat la quantitat produïda, el preu o tots dos. Si la quantitat no varia i els preus augmenten, creix el PIB, però això no vol dir que hagi augmentat el valor de la producció de béns i serveis. En realitat, el que ha passat és que el PIB ha pujat a causa de l’increment dels preus, no perquè hagi augmentat el valor de la producció.

Limitacions del PIB

1. El PIB no comptabilitza tots els béns i serveis finals produïts en una economia.
2. El PIB tampoc mesura el valor de les activitats en les quals no s’intercanvien béns i serveis per diners.
3. El PIB, igual que altres indicadors econòmics, no informa de les externalitats.
4. El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.
5. El PIB no mesura la qualitat dels béns i serveis produïts.

L’economia en conjunt

Les forces del mercat estan determinades pel comportament dels agents econòmics en un país, i s’expressen amb el lliure joc d’oferta i demanda agregades. La realitat econòmica inclou pertorbacions externes, forces internes del mercat i intervenció del sector públic. Variables crítiques: Producció (PIB), Ocupació (taxes d’ocupació, feina, atur), Preus (IPC), Preu del diner (tipus d’interès).

Resultats/Objectius: major o menor creixement econòmic, major o menor atur, major o menor inflació, major o menor tipus d’interès. L’oferta i la demanda agregades expliquen com funciona el conjunt de mercats d’una economia, i es tracta de l’oferta i la demanda microeconòmica de béns i serveis en general, sumant les quantitats individualment ofertes o demandades pels agents econòmics.

El nivell mitjà de preus és la mitjana ponderada dels preus del conjunt de béns i serveis d’una economia.

La demanda agregada

La despesa total que, per a un nivell mitjà de preus determinat, realitzaran en una economia les famílies, les empreses i el sector públic, tenint present, a més, el saldo net d’exportacions.

DA = C + I + G + (X - M)

L’oferta agregada

L’oferta agregada descriu la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses a un nivell de preus i uns costos de producció determinats.

Factors que influeixen:

• El nivell mitjà de preus.
• Els costos de producció.
• Les expectatives empresarials.

L’equilibri macroeconòmic

Resulta de la interacció de les forces internes del mercat, polítiques macroeconòmiques del Govern i pertorbacions incontrolables i imprevisibles externes al mercat.

Es constaten dos aspectes: existeixen recursos ociosos i l’estabilitat aconseguida és temporal.

El consum

El consum privat acostuma a ser el major component de la demanda agregada en els països desenvolupats, on, en general, representa de mitjana dos terços sobre el total de la demanda agregada.

Categories de béns:

• Béns duradors: televisor, cotxe.
• Béns peribles: aliments, roba, medicaments.
• Serveis: transports, educació, comunicació, sanitat.

El consum fa referència a la despesa de les famílies/consumidors en béns finals que no seran utilitzats per a produir altres béns. Per exemple, la vostra despesa en un ordinador portàtil s’anota a consum (C), però l’ordinador portàtil d’una empresa s’utilitza indirectament per a produir altres béns, així que s’anota a inversió empresarial (I).

Factors que condicionen el consum

• La renda disponible de cada any: factor que més influeix en el consum d’un país; a més renda disponible, major consum i viceversa.
• La renda permanent: nivell de renda que percebria una llar una vegada eliminades les influències temporals o transitòries.
• La hipòtesi del cicle vital: suposa que les persones estalvien per uniformar la quantitat de consum al llarg de tota la vida.
• Efecte riquesa: és la circumstància que relaciona el consum i la riquesa.

La inversió

La inversió empresarial és l’altre gran component de la demanda agregada. Des del punt de vista de les empreses, invertir consisteix a adquirir béns (de capital) que satisfan indirectament necessitats humanes perquè contribueixen a la producció futura, és a dir, perquè serveixen per a produir altres béns.

La inversió empresarial exerceix dues funcions importants en qualsevol economia:

• «Atrau» la demanda: contribueix a augmentar-la quan les empreses adquireixen els béns d’inversió o capital d’altres empreses.
• Eleva la capacitat productiva: mitjançant l’acumulació de béns de capital (carreteres, maquinària, edificis, equips) i, per tant, fomenta el creixement econòmic a llarg termini.

Tipus d’inversió

• La inversió en planta i equip: destinada a adquirir béns duradors que contribueixen al desenvolupament de les activitats econòmiques de les empreses durant diversos anys.
• La construcció: és la suma d’allò invertit en béns i equips destinats específicament a la construcció, en habitatges i obra civil.
• La propietat intel·lectual: en general es tracta de les patents amb origen en els processos de R+D+I i dels drets d’autor.
• La variació d’existències: emmagatzemar la producció en lloc de vendre-la és una altra forma d’inversió, així les empreses s’asseguren la disponibilitat de productes llestos per a vendre o consumir en períodes posteriors al de la producció.

Factors que condicionen la inversió

• Ingressos associats al cicle: convé invertir sempre que es generen ingressos addicionals que ajuden l’empresa a vendre més, cosa que acostuma a estar lligada a la fase del cicle econòmic en la qual es troba el país.
• Els costos: el preu del diner; quan s’inverteix amb diner prestat cal plantejar-se quin és el preu del diner, és a dir, el tipus d’interès.
• Els impostos: són una despesa; els impostos redueixen el benefici empresarial.
• La capacitat productiva utilitzada: la capacitat d’una empresa està en funció de les instal·lacions productives de les quals disposa per a satisfer la demanda.
• Les expectatives futures: es tracta de la confiança, que és fonamental.

L’efecte multiplicador de la inversió

La inversió produeix un efecte multiplicador en la producció del país. Quan una empresa adquireix nous equips, la decisió desencadena un efecte dominó sobre l’economia en general: noves inversions suposen més producció, més renda disponible, més consum i noves inversions.

L’augment de la despesa i la producció estarà molt relacionada amb la propensió de treballadors i empresaris a consumir una major quantitat de béns i serveis quan disposen de més renda, els primers via salaris i els segons via beneficis.

La propensió marginal al consum (PMC) és la quantitat addicional dels béns i serveis que consumeixen les persones que disposen de més renda, i s’expressa en percentatge.

El multiplicador de la inversió és l’increment total de la renda que experimenta el conjunt de l’economia quan augmenta la inversió.

L’estalvi de les famílies

L'estalvi de les famílies és la part de renda disponible que no es consumeix, de tal manera que l'estalvi és igual a la renda disponible menys el consum.

Relació entre la renda disponible de les persones i la demanda agregada:

Les empreses aconsegueixen els diners que necessiten per a invertir a través de recursos aliens (1) o propis (2). Els beneficis obtinguts possibiliten noves inversions (2) així com tornar/pagar l'ús de recursos aliens (1).

Els països que són capaços de renunciar al consum present per estalviar i després invertir tendeixen a créixer ràpidament en producció i nivell de salaris, i són els que aconsegueixen els anomenats miracles econòmics.

Els països que estalvien poc, inverteixen poc en planta i equip, de manera que presenten taxes de productivitat i salaris molt més baixos que els que no ho fan.

El miracle econòmic és el nom amb el qual es coneixen els processos de creixement econòmic fora del que és normal.

Com que el que no es consumeix s'estalvia, la propensió marginal a l'estalvi (PME) serà la quantitat addicional que estalvien les persones quan disposen d'una unitat addicional de renda.

Economia submergida

1. Economia submergida: conjunt de totes aquelles activitats de tipus econòmic que no es declaren i escapen al control de l’administració de l’Estat.

Tipus:

• Els treballadors informals: qualsevol treball legal que es realitzi «en negre», on es rebi un pagament en efectiu i no s’informi a les autoritats fiscals.
• Les activitats il·legals: venda de productes falsificats, joc il·legal, tràfic de persones, tràfic de blanques o narcotràfic.

Causes

L’ocultació del benefici augmentarà si al mateix temps augmenten:

• La pressió fiscal, ja que els qui guanyen més diners entenen que estan aportant massa al sistema públic en relació amb el que reben.
• L’època de crisi, els treballadors en atur tenen més incentius per a acceptar ocupacions opaques i, al mateix temps, les persones en general interpreten que el sistema públic no proporciona suficient protecció social, de manera que troben justificació per defraudar-lo.

Característiques

• Irregularitats a petita escala però tan nombroses que acaben per constituir una gegantina bola de neu.
• Té caràcter universal, tot i que amb diferent pes segons els països. La intensitat és més gran als països de menor desenvolupament i, al seu torn, dins dels països, sol ser més intensa dins les regions menys desenvolupades.
• Tendeix a perpetuar-se en el temps, adquirint un caràcter permanent, i se n’observa un fort creixement.
• Pròpia de tots els sectors: s’ha anat estenent des dels anomenats sectors tradicionals al sector tèxtil i a sectors on la subcontractació ha anat guanyant pes o que fomenten l’autoocupació.
• Augmenta en èpoques de crisi econòmica. Com més gran és la taxa d’atur, major és la probabilitat que les persones participin en l’economia submergida, degut a la seva vulnerabilitat econòmica.

Conseqüències

1. Frau fiscal: no es tradueixen en pagament d’impostos associats a la producció i les vendes, ni en cotitzacions socials dels treballadors. No impedeix que s’aprofitin de les infraestructures i dels serveis públics existents, malgrat no haver contribuït al seu finançament.
2. Deteriorament de les condicions laborals: en tractar-se de treballadors que no estan protegits per la legislació laboral o social, no gaudeixen de la protecció que la regulació en matèria laboral concedeix als treballadors legals.
3. Distorsió de la competència: es produeix una competència deslleial entre les empreses que operen en l’àmbit de l’economia submergida i les que compleixen amb la normativa legal existent, degut a l’important estalvi en costos: impostos, cotitzacions socials, no limitacions o normatives que complir.
4. Dificultat per a mesurar l’activitat econòmica: és difícil de mesurar el que no es declara i, encara que part de l’activitat submergida aflora en les estadístiques oficials, una altra part roman oculta.