Poesia Catalana Postguerra: Autors i Obres Clau

La Poesia Catalana Després de la Guerra Civil

La poesia occidental adopta dues tendències: la poesia postsimbolista, carregada de referències culturals, amb autors com T.S. Eliot; i la poesia més lligada a la problemàtica social, més col·loquial, amb autors com Bertolt Brecht. A Catalunya, després de la Guerra Civil, molts escriptors van haver de marxar a l'exili pel franquisme. Com que publicar estava prohibit, només va quedar la vida a la clandestinitat. D'aquí van sorgir les revistes clandestines: Poesia (dirigida per J. Palau i Fabre i escrita per molts escriptors) i Ariel (escrita per molts escriptors). Autors que escrivien en els anys 30 ho feien amb gran influència noucentista, però incorporant més elements europeus, com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Agustí Bartra, Josep Carner… A més de les revistes clandestines, la poesia es va donar a conèixer en sessions privades i reunions, obres que circulaven de mà en mà… El 1946, amb la publicació de Cementiri de Sinera (Salvador Espriu) i Càncer (Josep Palau i Fabre), la poesia deixa ja els camins del simbolisme per mostrar la situació personal i col·lectiva. La repercussió era baixa, ja que els camins de la difusió en llengua catalana estaven prohibits. Malgrat això, hi ha editorials com Selecta que van anar publicant, i també hi ha la col·lecció de poesia "Els llibres de l'Óssa Menor". A partir dels anys 50 hi ha diversos premis de poesia, on hi va haver una difusió d'obres. La llengua es transforma. L'any 1960 hi ha un canvi de la tradició poètica, ja que es van publicar obres com Vacances pagades de Pere Quart… Inauguren una nova manera de fer poesia que es qualifica de poesia social i de realisme històric. A partir del 60 aquest enfocament desapareix, cada poeta, com Espriu, ho fa de manera molt personal.

Josep Carner (1884-1970)

Va néixer a Barcelona l'any 1884 en el si d'una família menestral culta. Escriptor precoç, es va consagrar el 1906 amb una obra emblemàtica del noucentisme, Els fruits saborosos (on parla dels estats de la vida humana: la infantesa, la maduresa i la vellesa). Es va dedicar a la carrera diplomàtica i l'any 1921 va ser destinat a Gènova com a vicecònsol. En esclatar la guerra, es va mantenir lleial a la República i va haver d'exiliar-se primer a Mèxic i després a Brussel·les, on va morir l'any 1970. L'obra carneriana abraça la prosa, el periodisme, el teatre, les traduccions i la poesia, gènere en el qual va excel·lir pel seu prodigiós domini de la llengua i del llenguatge poètic, incloent-hi la mètrica i la retòrica. Altres obres: Auques i ventalls, La paraula en el vent, i Bella terra, bella gent.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Va néixer a Barcelona l'any 1894 en el si d'una família proletària. Als 12 anys es va incorporar al món laboral, va fer de droguer, en un taller d'escultura i de vigilant nocturn del port. Es va formar de manera autodidacta i, després d'uns articles polítics revolucionaris publicats en castellà amb el pseudònim de Gorkiano, va començar la seva obra en català. Va morir de tuberculosi als 30 anys. Com a divulgador de la primera avantguarda, va impulsar la revista Un enemic del poble. Les seves primeres obres són Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines. Altres obres: Óssa menor.

J.V. Foix (1893-1987)

Va néixer a Sarrià l'any 1893 en el si d'una família menestral dedicada a la pastisseria. Després d'abandonar els estudis de dret, es va dedicar de ple a la vida cultural en el sentit ampli. Tot i que la seva activitat principal va ser la literatura, va participar en política com a nacionalista. L'arrelament a la seva vila natal, el paisatge de Port de la Selva i la fidelitat a Catalunya i a la seva llengua són elements biogràfics que donen sentit a la seva obra. Va morir el 1987. L'obra inclou articles polítics, dedicats a la qüestió nacional catalana, i estètics, entre els quals destaquen els que representen una difusió de les poètiques avantguardistes com ara Algunes consideracions sobre la literatura d'avantguarda.

Proses poètiques

Havia planificat recollir-ne 365 en un volum titulat Diari, però només se'n conserven 208.

Poesia en vers

• Sol, i de dol: és un recull de 70 sonets, escrits majoritàriament abans de la Guerra Civil, en què Foix beu de la tradició literària clàssica d'Occitània, Catalunya i Itàlia i aborda temes filosòfics, amorosos i religiosos.
• Les irreals omegues: conté 13 extensos poemes de tema polític i cultural relacionats amb la biografia de l'autor i la història del país.
• Onze Nadals i un Cap d'Any: és un llibre centrat en el tema d'aquestes festivitats i de to més popularitzant.