Generació Literària dels 70 i Maria-Mercè Marçal

Generació Literària dels 70

La Generació Literària dels 70 agrupa escriptors nascuts i formats a la postguerra i que donen a conèixer la seva obra en un moment en què el realisme històric havia entrat en crisi. Han d'afrontar la manca d'una tradició sòlida, d'uns referents, i el fet de no haver tingut una formació en la seva pròpia llengua.

Tres Fets Importants

• Crisi del realisme històric, corrent desenvolupat per autors nascuts entre 1925 i 1940.
• Publicació d'obres completes de diversos autors de la postguerra, generació 1910-1920: Carles Riba, Josep Carner, Estellés, Espriu, Foix.
• Aparició d'una nova generació poètica, diversa, però amb alguns punts de contacte.

Característiques de la Generació dels 70

• Reivindicació de la llengua com a eina indispensable d'investigació i estudi.
• Enriquiment d'imatges, usades des de la perspectiva clàssica, el simbolisme, el superrealisme, el vitalisme o el món beat dels anys 70.
• Exaltació de la llibertat individual, faran poesia de la persona, subjectiva, enfrontada a la poesia de la comunitat.
• Reivindiquen la ruptura dels límits, la transgressió, la recerca i l'experimentació, convertint la poesia en un mitjà per accedir al món de les idees individuals.
• Afirmen la llibertat del procés creador, convertint la poesia en un mitjà per poder assolir la pròpia individualitat.
• Participen en la creació d'infraestructura cultural, accedint al control i dirigint diversos projectes editorials.

Autors

Xavier Bru de Sala, Ramon Pinyol, Miquel Desclot, Gemma d'Ermengol, Montserrat Roig (Barcelona 1952 - Barcelona 1998). Poeta, novel·lista, traductora, assagista. Guanya el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Lluita política en les darreries del franquisme, vinculada al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) i participa en l'Assemblea de Catalunya (1971-1979).

Bruixa de Dol

Estructura (1977-1979)

Maria-Mercè Marçal. Recopilació dins Llengua Abolida.

Primera Part

• Divisa
• Foc de pales
• Tombant
• Foguera Joana
• Bruixa de dol

Segona Part

• Avui les fades i les bruixes s'estimen
• Els núvols duien confetti a les butxaques
• Sense llops ni destrals
• Vuit de març

Temes

Records d'infantesa, diferents reaccions sentimentals, amor, tendeix a la realització física.

Primera Part

Predomini de l'art menor, rima assonant, tornada, composicions lliures (versos). A Bruixa de dol predomina l'estructura de sonet.

• Divisa: sense dedicatòria. 1 poema. Títol: Divisa.
• Foc de pales: no dedicat. 5 poemes. 2 amb títol. Fa referència a la situació matrimonial.
• Tombant: dedicat: "Una dona sense home, és com un peix sense bicicleta". 12 poemes. Tristesa, solitud, consciència de la pròpia identitat.
• Foguera Joana: no dedicat. 9 poemes, el novè amb títol. Exaltació del foc amorós, importància del plaer, molts símbols, referències fàl·liques, amor sensual i fogoner.
• Bruixa de dol: no dedicat. 13 poemes i 1 amb títol. El tercer amb dedicatòria. Plaer, sensualitat. Format per sonets.

Segona Part

Identitat col·lectiva de les dones, ple de símbols relacionats amb la feminitat, reivindicacions feministes, rebuig a la identitat imposada.

• Avui les fades i les bruixes s'estimen: no dedicat. 1 poema.
• Els núvols duien confetti a les butxaques: no dedicat. 8 poemes. 1r, 3r, 4t, 6è, 7è, 8è dedicats a dones. 2n, 4t, 5è, 8è amb títol. Composicions variades, diferents tipus de versos.
• Sense llops ni destrals: no dedicat. 6 poemes. 4t, 6è amb títol. 2n, 3r, 4t, 5è, 6è dedicats.
• Vuit de març: 1 poema.

Temàtica

• Amor i desamor, també lèsbic.
• Compromís polític.
• Dolor, indefensió del cos davant la malaltia.
• Identitat de la dona, pròpia identitat, intimitat.
• Reivindicació política de caràcter general.
• Solitud: valor positiu per reflexionar.
• Reivindicació dels drets de les dones.
• Maternitat de la dona en general.
• Mort.