Guia completa sobre Tirant lo Blanc i Joanot Martorell

Tirant lo Blanc: La novel·la cabdal de la nostra literatura

Tirant lo Blanc és la novel·la més important de la nostra literatura. És una història creïble, sense intervencions màgiques, amb referències clares a la vida quotidiana, a una geografia real i coneguda, fets històrics coneguts i, de vegades, personatges presos de la realitat.

L'autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell va nàixer a la primera dècada del segle XV en una família de la petita noblesa de Gandia establerta a València, la situació econòmica de la qual no travessava el seu millor moment.

Estructura, tema i argument

Tirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller humil. L'estructura és la següent:

• 1. Aventures de Guillem de Varoic: Després d'alliberar Anglaterra dels moros de la Gran Canària.
• 2. Tirant a Anglaterra: Formació i cavalleries individuals cos a cos.
• 3. Tirant a Sicília i Rodes: Estratègia naval, preceptor reial i diplomàtic.
• 4. Tirant a l'Imperi Grec: General d'un gran exèrcit de terra, educació sentimental i tasca missional.

Característiques principals

1. Geografia coneguda i real: Anglaterra, Sicília, Rodes, Constantinoble.
2. Connexió amb la realitat històrica: Martorell dóna un final feliç a un fet històric del segle XV: la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.
3. Personatges basats en models reals: Com el cas de Tirant a Grècia.
4. Relacions amoroses creïbles: L'única connexió amb els tòpics de l'amor cortès és el vassallatge a una dama de rang superior; l'erotisme dóna una dimensió totalment realista i humana de l'amor.
5. Humor i ironia: Normalment relacionat amb l'amor i les escenes galants. També hi ha ironia darrere d'alguns noms simbòlics i còmics que semblen caracteritzar psicològicament els personatges.
6. Accions bèl·liques versemblants: El narrador s'esforça a justificar les victòries de Tirant des de la intel·ligència, el bon consell dels amics, la cultura llibresca, la resistència física i el sentit de l'estratègia.
7. Variació lingüística: La diversitat de registres segons qui parla, amb qui parla, quan parla i de què parla dóna realisme a l'obra.
8. Didactisme i moralisme: Martorell pretén reivindicar la cavalleria oferint-nos el perfil d'un cavaller prototípic, això sí, passat pel filtre d'una mentalitat més burgesa: la intel·ligència, l'audàcia i l'esforç.