Cants de mort d'Ausiàs March: diàleg entre Bernat Metge i Joan I sobre la immortalitat de l'ànima

1

a) La mort
: al llarg de tot el text es parla de la mort. En les primeres línies del diàleg ja debaten sobre si Joan I ha mort o no: “Que no us vau morir l'altre dia?” (lín.
8).

b) La immortalitat de l'ànima
: des de “vós, senyor, em podeu dir el que us sembli” (lín. 21) fins a “l'esperit no mori per consegüent, no li és impossible parlar” (lín. 23).

c) La vida després de la mort
: al principi de la conversa, “Oh, Senyor! Com és que vós sou aquí? Que no us vau morir l'altre dia?” (lín. 8), fins a “Jo he pagat el meu deute amb la natura; i el meu esperit és aquest que parla amb tu” (lín. 19-20). És un tema relacionat amb la immortalitat de l'ànima. Hi ha vida anímica després de la mort.

d) Les aparences enganyoses
: al principi del fragment, Bernat Metge creu que Joan I és viu perquè    se li apareix i li parla. Com que, segons ell, els morts no ho poden fer, això d'aparèixer, la gent ha fet córrer el rumor que és mort (lín. 18).

e) Les falses creences
: segons Joan I, Metge s'equivoca en algunes de les seves creences i li ho demostra al llarg del fragment. Per exemple, Metge creu que l'esperit no surt del cos, sinó que mor amb ell: “–No em sembla –vaig dir jo– que l'esperit sigui res després de la mort” (lín. 25). Joan I el contradiu. També el corregeix, unes línies després, quan Bernat Metge es defensa dient “Crec en allò que veig” (lín. 40-41).

2.  Joan I defensa la immortalitat de l'ànima / esperit. Després de la mort, el cos i la carn moren i       se separen de l'ànima/esperit, que continuen vius. En canvi, Bernat Metge opina el contrari; creu que l'esperit/ànima formen part del cos, són la “la sang o la calor natural” (lín. 29) i, per tant, quan es mor     elcos, també mor l'ànima/esperit.

 Joan I defensa que els homes creuen en coses que no han vist. En canvi, Bernat Metge opina que només creiem allò que veiem.

3. Els raonaments més moderns i crítics del text són aquells que expressen l'Empirisme i l'escepticisme de Bernat Metge, qüestionant els dogmes de l'Església catòlica sobre la immortalitat de l'ànima: primer, Metge creu que també l'ànima mor, juntament amb el cos (la carn): “No puc creure que l'esperit sigui res ni pugui tenir altre camí sinó aquell que la carn té” (lín. 11-12) i conseqüentment no creu en l'aparició dels esperits; en segon lloc, no distingeix entre l'ànima de les persones i dels animals. Tots moren igual. Per altra banda, parteix de la hipòtesi de la comprovació empírica, de l'experimentació, per poder tenir alguna certesa: “Crec en allò que veig, i no em preocupo de res més”. Utilitza el raonament deductiu per explicar per què l'esperit no és immortal.

4. Conversacional i argumentativa: es tracta d'un diàleg entre dos personatges que expliquen les seves tesis i les defensen amb arguments per convèncer-se entre ells per les seves creences.

RELACIÓ

5

a) Pensament crític, Racionalisme: l'escepticisme del personatge de Bernat Metge (per exemple: “...Parlant amb vostra excel·lència, no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen”(lín.  21-22); “Que no us vau morir l'altre dia?”(lín. 8)); els dubtes que planteja sobre la immortalitat de l'ànima, qüestionant els dogmes de l'Església. Els exemples de raonament deductiu que fa servir per convèncer l'oponent (per exemple: si l'esperit o l'ànima formen part del cos (són “la sang o la calor natural”) aleshores si mor el cos també mor l'esperit o l'ànima).

b) To satíric, burlesc: la ironia que es desprèn del personatge de Bernat Metge, aparentment ingenu i descregut, deixant-se convèncer per Joan I. Per exemple: “–Vós, Senyor, em podeu dir el que us sembli” (lín. 21); “...No tinc per savis aquells que s'hi basen”(lín. 40) (fa referència aquells homes que creuen en moltes coses que no poden veure).

c) Culturalisme: influència de la tradició clàssica: més difícil de detectar perquè no hi ha al·lusions a autors llatins ni apareixen en aquest fragment. La citació “Crec en allò que veig”(lín. 40), que fa Bernat Metge, és de la Bíblia, dels Evangelis de sant Joan.

d) Prosa llatinitzada, amb sintaxi complexa: el paràgraf “No em sembla –vaig dir jo– que l'esperit...” (lín. 25-32) amb oracions subordinades.

COMENTARI DE TEXT

1. Bernat Metge; 2. Joan I; 3. Antitètiques; 4. Mort; 5. Escepticisme; 6. Humanista; 7. Crítics; 8. L'ànima;

9. Irònic; 10. Una sintaxi