El mirall trencat de Mercè Rodoreda: anàlisi, personatges i estructura

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.^[1]

Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,^[2] tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües.

Justificació del Títol: El Mirall com a Símbol

Pel que fa al mirall, simbolitza el pas del temps, la solitud i reflecteix la imatge dels personatges en la joventut i la decadència. El mirall actua com a símbol central i la novel·la mateixa esdevé un mirall. Autors com Stendhal i Rodoreda passegen un mirall al llarg de la vida subjectiva, una vida sotmesa al temps.

El mirall reflecteix la veritat, la sinceritat, el cor i la consciència, però també aspectes d'il·lusió i de mentida. És allò que permet llegir el passat, el present i el futur, amb unes clares característiques màgiques. El mirall ha estat un tema recurrent en la història de la literatura, sobretot entre els simbolistes.

El mirall arriba al seu màxim nivell simbòlic quan es trenca, quan ja no hi ha manera possible de reflectir la realitat —ni passada, ni present, ni futura—, quan no hi ha ni veritats ni mentides perquè tot s'ha enfonsat. És el moment en què el mirall ha perdut la seva funció. La novel·la es tanca amb la mort, i per tant, el símbol que assenyala el pas del temps és destruït. Ara, es converteix en la representació del buit, en l'absència de vida.

El mirall trencat li permet el comiat de tots els morts que se li apareixen entre somnis boirosos. Armanda, damunt d'un tros de mirall, hi veu calaveres que van formant els noms il·luminats dels morts de la família, i brinda per ells.

Temps i Època Històrica

El temps històric de la novel·la s'inicia a principis del segle XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. L'època es pot entreveure pels fets històrics que de tant en tant se citen, com ara l'esclat de la insurrecció, el canvi de carretes de cavalls a automòbils, l'aparició dels tramvies i la proclamació de la República el 1931, que en són exemples clars.

Estructura de l'Obra i Narració per Parts

L’obra s’estructura en tres parts d’extensió desigual:

• 1a part: Presentació (18 capítols)
• 2a part: Tragèdia (21 capítols)
• 3a part: Descomposició (13 capítols)

Presenta una estructura clàssica i lineal, amb la introducció de flashbacks dels personatges que, amb el seu record, van oferint les claus de la història.

Personatges Principals i Secundaris

Amadeu Riera

És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, una relació que recordarà per sempre. Té una relació molt estreta amb la família Valldaura.

Armanda

És el personatge més destacat del servei (la cuinera) dels Valldaura. Té un estret lligam amb la família i una relació amb l'Eladi, el qual li va regalar unes arracades. Ha passat d'estar sota les ordres de Teresa a les de Sofia i descobreix alguns secrets de la família.

Bàrbara

És una violinista que Salvador Valldaura coneix a Viena. No suporta els miralls i li agrada molt el color violeta. Per això, en Salvador li regala unes violetes amb les quals se suïcida tirant-se a un canal.

Nicolau Rovira

El primer marit de la Teresa. Gràcies a ell, ella puja de nivell social, ja que posseeix una gran fortuna. Regala una joia a la Teresa, i aquesta la revèn per ajudar el fill de la relació amb el fanaler.

Salvador Valldaura

Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Mantindrà una estreta relació amb la seva filla Sofia.

Teresa

Té una aventura amb un fanaler de la qual en neix un fill. Després es casa amb en Nicolau sense que aquest sàpiga la "relliscada" de l'altre fill, amb l'objectiu de pujar de nivell social.

Espai de l'Acció

• Exterior: Barcelona i París.
• Interior: Joieria, casa de Nicolau i Teresa, casa de la tia Adela.

Altres Elements Simbòlics

• La Torre: Símbol de l'ascens social.
• Les Joies: Símbol de classe social alta i estatus.

Tècnica Narrativa i Estil

La novel·la alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona.