La moral

VOCABULARI. ànima ànima no és cap substància diferenciada del cos. En l’home hi ha una unitat antropològica, i les diferenciacions metafísiques no són més que falsificacions que posen de manifest la feblesa de l’home. La racionalitat abstracta no és la propietat que defineix l’home, al marge de l’instint, la vitalitat, la voluntat... llibertat és una ficció creada pel llenguatge i un arma dels dèbils per culpabilitzarels forts i convertir la pròpia feblesa en mèrit. «home noble» noble”, “distingit”, en el sentit corporatiu, era el concepte fonamental, a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo”«ressentiment» És el ressentiment allò que satisfà mentalment el desig de venjança no actuat, i considera pervers aquell qui abans era bo, i bo qui abans era dolent «aliena a la pròpia essència» no pertanyen a la seva propia moral«moral noble» és la moral d’un noble, que acepta la voluntat de poder: un home legislador, que crea les seves propies normes… Defensa els valors de la vida i sorgeix de l’autoafirmació triomfant.poble sacerdotal Els jueus són el poble sacerdotal per excel·lència. al poble que tenia la dèria més reaccionària de venjar-se sacerdotalment. bo “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, distingit o privilegiat

COMPARATIVES. La genealogia dels valors morals(NIEZSTCHE VS. MILL)Per una banda Mill intena fonamentar la moral occidental, en contraposició, Nietzsche el que fa es intentar desenmascarar els valors de la moral occidental tot mitjançant la genealogía de la moral.Mill defensa que la moral està vinculada a les accions desinteressades. Però Nieztsche diu que la moral esta vinculada als valors aristrocràtics (els homes nobles) i a la voluntat de poder, els qui són més forts.Mill ens diu que el profit de la majoria es degut a una felicitat general, per tant útil i bo. Però Mill afirma que bo i dolent no tenen només un únic sentit. També ens diu que  La consideració de bo com allò profitós per a la majoria esdevé la famosa revolta dels esclaus, que instaura la moral del ramat.Per una altra banda Mill  ens diu que es calificat d’altruisme allò que es sempre bo. I que l’egoisme, es tot el contrari: és calificat de dolent. Però Nietzsche que només la moral que potencia la vida es només la dels forts i els que es bo es conberteix en egoisme i altruisme, el que porta a l’odia i a la impotencia a la vida.  (compassió)Per últim Mill ens dius que la felicitat general equival al plaer i al benestar. I prioritza als intelectuals per sobre dels físics. Niezstche també diu que la felicitat comporta al plaer, però que entès com a una lliure manifestació de les passions amb les quals es domina. La concepció de la moralitat de Nietzsche (N VS P)Plató Intenta fonamentar la moral. En canvi Nietzsche Intenta desemmascarar els valors de la moral occidental, que comença amb Sòcrates-Plató i el cristianisme, mitjançant la genealogia./ Plató: Fonament ontològic de la moral: Món intel·ligible, presidit per la idea del bé, és el món de la veritat. Món sensible, canviant, és el món de l’aparença i la falsedat, poc fiable. N: La metafísica platònica és una transvaloració de les veritats: anomena vertader a un món inexistent i nega el món canviant, que és l’únic existent.•Amb això reflecteix l’odi a la vida i el desig de fugir-ne inventant altres mons.Plató: La bona acció depèn del coneixement, purament intel·lectual, de la idea del Bé (intel·lectualisme moral)N: L’intel·lectualisme moral és una moral pròpia dels dèbils per poder viure en un món canviant. La moral dels forts es demostra afrontant inconscientment, els perills d’aquest món terrenal i canviantPlató: Per accedir al coneixement de la idea del bé, cal alliberar-se del cos (purificació, ideal ascètic) N: L’ideal ascètic és propi dels sacerdots, incapacitats per a l’acció: prefereixen voler el no-res a no voler. És el narcòtic dels dèbils.Concepció de la llibertat que es desprèn d’aquest text amb una altra concepció de la llibertat( NvsM)Trobemque N ens diu que el lliure albir no es res més que unaficció creada pel llenguatge. També una arma dels més dèbils per culpabilitzar els forts i  d’aquesta manera convertir la pròpia feblesa en mèrit.Mill en canvi no es preocupa pel lliure albir, sinó que tracta la llibertat externaMill: Predomini de la llibertat externa negativa a fi de preservar un àmbit dins l’àmbit de l’esfera individual, per tal de rebutjar el control social. Ho fa per alertar del perill de l’intervencionisme polític i de l’intervencionisme social de la “majoria”.Però quan això afecta als altres l’estat o la societat pot intervenir i  censurar-les o prohibir-les. En canvi Nieztsche ens diu que es propi de la moral dels febles limitar la llibertat de l’individu si les seves accions afecten negativament als altres. I es propi d’una moral noble quan no hi ha cap límit a la llibertat, entesa com el desfogament dels impulsos inconscients al marge de les restriccions socials.Per últim Mill ens diu que la llibertat externa negativa porta a la llibertat externa positiva ( l’ autodesenvolupament). La Llibertat i felicitat s’identifiquen,ja que sene la llibertat i sense l’autogovern de l’individu no es pot assolir la felicitat, que fa de principal objectiu social, el que vol tothom.  Nietzsche dius que la llibertat i felicitat s’identifiquen, però en un altre sentit. I que la felicitat consisteix en l’absència de coaccions, impediments, al desfogament dels impulsos que permeten sentit l’alegria i d’aquesta manera vencer tots els obstàcles. Compareu la concepció de Nietzsche dels valors morals amb una altra concepció dels valors morals que es pugui trobar en la història del pensament. En la concepció de la moral de Nietzche, pensador dels s.XIX, difereix molt de l’anglès Stuart Mill del s.XVIII, encara que cal remarcar que tant Mill com Nietzche eren grans defensors de l’art per crear quelcom nou i tots dos coincideixen en que era necessària la igualtat per generar diferència, però el que no s’havia de fer era tallar les ales aquells que eren bons.Per a Mill la societat estava progressant i era optimista davant el progrés i gran defensor de la democràcia. En canvi Nietzche tenia una concepció ben diferent, per a ell la societat anava en declivi des de que es van cometre els  primers errors a l’època de Sòcrates i no era defensor de la democràcia. Ell no creia en la ciència, ja que la natura presentava un punt de misteri que mai podria ser descobert per cap ciència, i que amb l’ús d’aquesta l’únic que l’ésser humà estava aconseguint era destruir la natura, molt diferent de la concepció de Mill que creia en la ciència tan natural com moral.D’alta banda, Nietzsche es pregunta l’origen de la idea de bé, que és la idea més important en la moral, i també la de dolent i arriba a la conclusió que aquestes dues idees han anat evolucionant al llarg del temps i no sempre han volgut dir el mateix, així construeix una genealogia de la moral. Mill, en canvi, no es pregunta l’origen de bé, dóna per bones aquelles accions que per hàbit es van donar com a bones.Per a Mil una acció bona és aquella acció no egoista que dóna plaer al màxim nombre de persones, però Nietzsche considera que totes les accions tenen quelcom d’egoista ja sigui per part del que les rep o el que les fa.En conclusió, podem afirmar que encara que Mill i Nietzsche gaudeixin d’algun punt en comú són molts on la seva concepció de la moral es diferència. Nietzsche distingeix entre dos tipus de moral, la del senyor i la del esclau i Mill fomenta la moralitat en la recerca del plaer màxim, per al màxim nombre de persones.

TEXTOS. I, § 10. 1

) En aquest text,  Nietzche, ens diu que el ressentiment és el creador i generador de valors quan es dur a terme una rebel·lió dels esclaus. D’altra banda, Nietzche considera que els esclaus són recompensats per la venjança i diu que la moral noble esdevé de l’autoafirmació triomfant i, contràriament, la moral de l’esclau apareix de les coses externes i per tant, negar és el seu acte creador que, requereix, doncs, un món contrari i extern.I, § 13 Aquest text de Friedrich Nietzsche (1844-1900) conté resumida la seva teoria sobre l’origen dels valors morals. Segons l’autor, els valors morals, tal i com elsconeixem, sorgirien del ressentiment, d’un moviment de reacció per part delsfebles, dels qui són incapaços de crear veritables i propis valors morals (un “sí triomfant dit a si mateix”) i per comptes d’això es limiten a negar els valors dels altres (dels qui tenen una moral noble). El ressentiment, el “no”, la incapacitat de crear valors autèntics, doncs, estarien a l’origen del procés reactiu que dóna lloc a la moral dels esclaus. S’és esclau perquè, en definitiva, no hi ha capacitat (valor)per a ser creador.

 Expliqueu els dos conceptes de moral que es desprenen d'aquest text.En aquest text s’oposen clarament dos models morals que, en nomenclaturanietzschiana, podem anomenar la moral d’esclaus i la moral noble. La “moralnoble”, afirmativa, que “neix d'un sí triomfant dit a si mateix” s’oposa a laconcepció del món pròpia del nihilisme que, com diu el text, constitueix: “la moraldels esclaus [que] diu no, ja d'entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»”. La veritable moral, de fet, és la noble, la moral afirmativa, del sí, de l’acció, creadora de valors. Justament el que denuncia Nietzsche de l’altre model moral és la seva incapacitat per dictar-se la pròpia norma, per crear-se els propis models de conducta. L’esclau es limita a rebutjar el que fa el noble i de tot el seu rebuig en fa una norma moral.D’aquest mecanisme de rebuig en sorgiran, segons Nietzsche, els valors fonamentals de la moral que ha acabat triomfant al món occidental, i que podem identificar amb la moral socràtica, platònica i cristiana. Aquests codis moral s’han sobre l’apologia de la feblesa no pas perquè creguin que la feblesa és realment un bé sinó perquè la por a crear és la característica de qui defensa aquesta pauta de conducta moral. La contraposició entre els dos models morals serveix al filòsof alemany per detectar, en l’origen de la moral, en l’estadi noble de la moral, una identificació descriptiva entre la bondat i la força, d’una banda, i entre la maldat i la feblesa, de l’altra. El món no es divideix en “bons” i “dolents” des del punt de vista moral sinóentre els creadors, els que estimen la vida (bons”) i els nihilistes que la denigren i la volen subordinar a les idees. “Noble” és qui no té por i és capaç de dir si a la vida. O en altres paraules, la noblesa és un estadi en què la “moral” no és encara un concepte, ni encara menys una teoria. D’aquest estadi, on no es pot dir que existeixin encara judicis morals sinó meres descripcions de caràcter, s’hauria passat a una inversió (perversió) de les identitats (ara el bo seria dolent i el dolent bo) que hauria desembocat en la nostra concepció de la virtut associada a la feblesa i el pecat associat a l’exercici de la força. La moral que patim (repressora, incapaç de fer-nos feliços...) hauria nascut de la repressió de la vida.Per què diu Nietzsche que «la revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors»? Nietzche afirma que la revolta dels esclaus  en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i generador de nous valors, perquè la moral de l’esclau neix de la negació d’un món contrari i extern a partir de l’odi i la venjança.Nietzsche  afirmava que la societat occidental anava en declivi. Segons ell en l’ésser humà podem diferenciar dos tipus de moral, la del senyor i la de l’esclau. La moral del senyor sorgeix de l’autoafirmació triomfant on algú es mira a si mateix i pensa que és bo i mira a l’altre que és pitjor i sent indiferència i estima, en canvi, la moral dels esclaus és aquella que sorgeix de la negació d’un món contrari, d’observar el món exterior i autodefinir-se com a bo a partir de considerar a l’altre dolent.  Aquest odi i ressentiment fomenta el rancor del qual sorgeix la voluntat de crear uns valor totalment diferents als que hi havia.Per tant, aquest rancor  esdevé, en certa part, culpable de la transmutació de valors, que consisteix en crear valors nous destruint els que ja hi havia. Per a Nietzsche aquesta transmutació de va esdevenir per culpa de Sòcrates o Plató, però sobretot per culpa de Jesús, el primer gran predicador, que va acabar amb la moral del senyor imposant la moral de l’esclau i creant valors a través del ressentiment. També cal remarcar que la imposició d’aquest nous valor a dut a la societat occidental a la pèrdua dels ideals i per això Nietzsche pensa que la societat és nihilista, ja que ha perdut tots els seus valors i necessita d’un superhome capaç de crear nous valors que guiïn als éssers humans.En conclusió, podem dir que Nietzsche afirma que el ressentiment és creador de nous valors perquè la moral de l’esclau neix de la negació d’un món exterior, un odi i necessitat de venjança que fomenta el ressentiment de crear nous valors contraris als que existeixen.En aquest text s’oposen clarament dos models morals que, en nomenclatura nietzschiana, podem anomenar la moral d’esclaus i la moral noble. La “moral noble”, afirmativa, que “neix d'un sí triomfant dit a si mateix” s’oposa a la concepció del món pròpia del nihilisme que, com diu el text, constitueix: “la moral dels esclaus [que] diu no, ja d'entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»”. La veritable moral, de fet, és la noble, la moral afirmativa, del sí, de l’acció, creadora de valors. Justament el que denuncia Nietzsche de l’altre model moral és la seva incapacitat per dictar-se la pròpia norma, per crear-se els propis models de conducta. L’esclau es limita a rebutjar el que fa el noble i de tot el seu rebuig en fa una norma moral.D’aquest mecanisme de rebuig en sorgiran, segons Nietzsche, els valors fonamentals de la moral que ha acabat triomfant al món occidental, i que podem identificar amb la moral socràtica, platònica i cristiana. Aquests codis moral s’han sobre l’apologia de la feblesa no pas perquè creguin que la feblesa és realment un bé sinó perquè la por a crear és la característica de qui defensa aquesta pauta de conducta moral.La contraposició entre els dos models morals serveix al filòsof alemany per detectar, en l’origen de la moral, en l’estadi noble de la moral, una identificació descriptiva entre la bondat i la força, d’una banda, i entre la maldat i la feblesa, de l’altra. El món no es divideix en “bons” i “dolents” des del punt de vista moral sinó entre els creadors, els que estimen la vida (bons”) i els nihilistes que la denigren i la volen subordinar a les idees. “Noble” és qui no té por i és capaç de dir si a la vida. O en altres paraules, la noblesa és un estadi en què la “moral” no és encara un concepte, ni encara menys una teoria. D’aquest estadi, on no es pot dir que existeixin encara judicis morals sinó meres descripcions de caràcter, s’hauria passat a una inversió (perversió) de les identitats (ara el bo seria dolent i el dolent bo) que hauria desembocat en la nostra concepció de la virtut associada a la feblesa i el pecat associat a l’exercici de la força. La moral que patim (repressora, incapaç de fer-nos feliços...) hauria nascut de la repressió de la vida. Creieu que Nietzsche té raó quan defensa que la moral cristiana es basa en el ressentiment? Nietzsche afirma que la moral cristiana es basa en el ressentiment perquè considera que la moral cristiana a potenciat i fonamentat la imposició de la moral de l’esclau.La moral de l’esclau crea nous valors mitjançant el ressentiment fomentat en l’odi i la venjança a quelcom que considera dolent, i la moral cristiana és una moral de l’escalu.Encara que realment la moral cristiana des de els seus inicis amb Jesús de Nazaret consistia en anar a aquelles persones més desgraciades i fer-hi veure que la seva situació podia canviar si es rebel·laven i canviaven els valors establerts fins al moment, no podem afirmar que aquesta acció es basi només en el ressentiment, ja que estaríem dient que una acció que avui dia considerem bona es basi únicament en el ressentiment. No es pot acceptar que el que una acció d’intent d’ajudar a l’altre es fonamenti només en l’odi a allò que consideren dolent.Tanmateix Nietzche a l’afirmar que l’església, i per tant la moral cristiana, s’ha dedicat al llarg de la història a establir una sèrie d’accions com a dolentes o prohibides pel fet de causar plaer; no està pas equivocat. Però si portem aquesta qüestió a l’actualitat podem observar que aquestes persones que realment creuen i defensen la moral cristiana són unes de les persones més solidaries, ja que en la moral cristiana no només es troben una sèrie d’accions prohibides sinó que també hi ha una sèrie de valors com ajudar als altres  i ser solidaris que no poden radicar únicament en el ressentiment.Per tant, podem dir que encara que realment moltes prohibicions cristianes sorgeixin del ressentiment no podem fonamentar tota la moral en això.

ERA RACISTA? Como lo que te han comentado, Nietzsche no era nazi.
Quizas pudo parecerte por que los conceptos que maneja Nietzsche son muy complejos y los nazis los manipularon a fin de que parecer que sus bases filosoficas eran muy antiguas (llegaron a decir que los alemanes pertenecian a la raza Aria, que supuestamente vivio en la atlantida ).
Sin embargo el pensamiento de Nietzsche es por demas decir muy complejo y cada quien le puede encontrar un significado a sus conceptos