Plató: Arkhé, Mite de la Caverna i Nivells de Coneixement

Teoria de l'Arkhé i la Influència Pitagòrica

En la seva teoria, Plató mostra una clara influència pitagòrica: explica la seva comprensió de la realitat material en termes d’estructures matemàtiques.

Plató assenyalarà com a arkhé no un únic principi, sinó diversos, i els vincularà amb l’existència dels cinc poliedres regulars (sòlids platònics):

• Foc: Li correspon el tetraedre, ja que és el més petit i pot penetrar més fàcilment en totes les coses.
• Terra: Li correspon el cub, ja que presenta més estabilitat.
• Aigua: Li correspon l’octaedre.
• Aire: Li correspon l’icosaedre.
• Cosmos: Li correspon el dodecaedre. S’associava amb una esfera; per tant, per a Plató, el cosmos és una esfera que gira de manera que les partícules no es poden escapar del seu embolcall.

El Cosmos com a Realitat Vivent

Hem de considerar que l’Univers total al qual es refereix Plató s’ha d’entendre com una realitat vivent. El cosmos posseeix una ànima que és responsable del seu moviment circular. Governa el món en virtut de la seva intel·ligència i saviesa. L’ànima còsmica va convertir el moviment atzarós en moviment harmònic.

El Mite de la Caverna: Al·legoria i Procés de Coneixement

El Mite de la Caverna (Llibre VII de La República) és una al·legoria de la Teoria de les Idees i, també, un retrat antropològic de la conflictiva situació humana. Descobrim les peces bàsiques del camí que traça Plató per tal d’accedir al coneixement.

Plató narra en aquest mite el dolorós i escarpat camí del coneixement. L’home encadenat a l’interior de la fosca simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada. El món de l’interior de la caverna és el món de les coses. El camí de sortida representa el procés de coneixement. Els dos mons del mite es corresponen als dos mons de la seva metafísica, i l’escarpat i costerut camí ens mostra el difícil accés al coneixement. Tal com podem comprovar, la teoria de les idees i la del coneixement estan estretament lligades.

Els Segments del Coneixement (Llibre VI de La República)

El coneixement per a Plató és un apropament a la realitat. On resideix aquesta veritat? La veritat es troba en el Món Ideal o Intel·ligible. Per això, el coneixement s’entén com un procés d’apropament i contemplació de les Idees.

En el llibre VI de La República, Plató exposa els diferents nivells de coneixement, és a dir, els diferents moments en el camí cap a la visió de les Idees. A aquests moments hi corresponen diferents nivells de realitat.

Nivells de Realitat i Operacions Mentals

Després de dividir el segment que representa el nivell visible de la realitat en l’àmbit de les imatges i l’àmbit dels objectes físics, el text platònic continua. El segment corresponent al món intel·ligible, també es divideix en dos àmbits: el dels objectes matemàtics i el de les idees.

A les quatre classes d’objectes, Plató els atribueix una operació mental o via de coneixement diferent:

I. Món Sensible (Doxa o Opinió)

L’opinió és el coneixement propi del món de les coses canviants: el món sensible. No és autèntic saber.

• 1. Imatges (Eikasia): Només en podem tenir suposicions o conjectures.
• 2. Objectes Físics (Pistis o Creença): Coneixement dels animals i de les coses, que són còpies o aparences de la veritable realitat.

Tant les suposicions com les creences no són res més que opinions, no autèntic coneixement.

II. Món Intel·ligible (Episteme o Ciència)

La ciència és l’autèntic saber, perquè és coneixement racional del món ideal o intel·ligible; només el posseeixen els més doctes i savis.

• 3. Objectes Matemàtics (Diànoia o Pensament Raonat): Es coneixen mitjançant la raó discursiva.
• 4. Les Idees (Noesi o Intel·ligència Pura): L’eina del coneixement més alt és, per a Plató, la intel·ligència pura o raó intuïtiva.