Plató i Aristòtil: Comparativa de les Teories Filosòfiques Clau

Plató

Obres principals: La República, El Fedó i El Fedre.

Teoria Cosmològica i Metafísica

És l'esbós utòpic de la ciutat ideal que representa amb la Teoria de les Idees, que és el nucli del seu pensament. La seva teoria concilia materialisme amb espiritualisme, relativisme amb absolutisme i el canvi amb la permanència (tot i que no ho acaba d'explicar, fet que va provocar la crítica d'Aristòtil).

Defineix el cosmos com una entitat que es conforma per:

• Un món visible (o sensible): El de les coses, de les realitats sensibles, al qual accedim per mitjà dels ulls físics. Hi trobem els objectes engendrats i mutables que són una còpia d'altres realitats superiors.
• Un món intel·ligible: El de les idees i les autèntiques realitats. Hi trobem objectes no engendrats i immutables als quals accedim amb els ulls de la ment i són model d'altres realitats inferiors.

El Demiurg és qui ordena el cosmos.

Jerarquia d'Idees (de més a menys important)

1. Bellesa/Bé
2. Justícia
3. Ordre
4. Idees Matemàtiques
5. Idees subordinades

Teoria del Coneixement

És una teoria ontològica (estudia l'ésser) que s'explica amb el Mite de la Caverna. Amb aquesta al·legoria se'ns mostra com arribar a les realitats a partir de la contemplació de les idees.

Elements del Mite de la Caverna

• Presoners = ésser humà
• Caverna = món visible
• Ombres = coses del món sensible
• Camí de sortida = procés de coneixement
• Presoner alliberat = filòsof
• Objectes de l'exterior = idees
• Exterior o el Sol = Bé (màxima platònica)

Plató planteja així la reminiscència: "conèixer és recordar", segons la qual la nostra ànima té senyals de les idees, és a dir, està impregnada d'idees, i hem d'evocar i recordar per tal de desvetllar-les. Això comporta un optimisme epistemològic i l'innatisme.

Nivells de Coneixement (La Línia)

Plató també parla dels nivells de coneixement, que ens explica amb una línia que conté les dues formes de coneixement:

• Opinió (Doxa): Tracta de les imatges i la creença.
• Coneixement Vertader (Episteme): Tracta de les matemàtiques (raó discursiva) i de les idees (raó intuïtiva).

Teoria Antropològica

La teoria antropològica l'exemplifica en el diàleg del Fedre amb l'al·legoria del Mite del Carro Alat. És una teoria dualista (cos i ànima) i compara l'ànima amb un carro alat:

• L'àuriga: La part racional.
• El cavall blanc: La part irascible (tendències positives).
• El cavall negre: La part concupiscible (tendències negatives).

Si es controlen els dos cavalls, l'ànima s'enlairarà al món de les idees, però si no, caurà al món de les coses.

Teoria Ètica i Política

Plató veu l'ànima com un element amb tres parts, cadascuna associada a una virtut:

• Racional (el pensament): Virtut de la saviesa.
• Irascible: Virtut de la fortalesa.
• Concupiscible (els instints): Virtut de la temprança.

Aquestes tres virtuts en equilibri creen la Justícia.

Amb aquesta teoria, planteja la idea d'Estat, el qual creu que és ideal si hi ha justícia i felicitat. Per aconseguir-ho, l'Estat es divideix en classes socials, cadascuna amb la seva funció i virtut corresponent:

• Governants (filòsofs): Racionalitat (Saviesa).
• Militars (qui protegeixen): Fortalesa.
• Treballadors (artesans): Temprança.

Hi havia educació per a tots, però cada classe en tenia una d'especialitzada.

Aristòtil

Obra principal: Corpus Aristotelicum.

Crítica a Plató

Aristòtil critica Plató perquè creu que no hi ha idees perfectes només del que és negatiu i positiu. A més, creu que l'essència d'una cosa no pot estar separada de la pròpia cosa i que la teoria idealista de Plató no explica les raons de la causa i el moviment.

Teoria Cosmològica i Metafísica

La realitat és una substància que té una forma i una matèria. És una teoria Hilemorfista.

• La forma és el principi d'actualitat (acte).
• La matèria és el principi de potencialitat (potència).

Les Quatre Causes

Les causes que fan passar d'acte a potència són:

1. Material: Allò que el forma.
2. Formal: Qualitats essencials.
3. Eficient: Executor.
4. Final: Objectiu.

Teoria del Coneixement

El saber és múltiple i no únic (a diferència de Plató). No hi ha innatisme; la ment és una tabula rasa. Allò sensible i material ens porta al coneixement. Utilitza el sil·logisme i no la dialèctica. És inductiu i deductiu, i no només deductiu. Coincideix amb Plató en destacar que el màxim coneixement és la ciència i que tots dos són optimistes epistemològics.