La Condició Humana: Elecció, Valors, Llibertat i Llei

Diferència entre humans i animals

L'ésser humà es diferencia dels animals perquè pot escollir i triar entre diferents coses a fer. Pot donar explicació de la seva elecció i no actuar instintivament. Pot també escollir entre fer o no fer una cosa.

Els animals, davant un estímul, solen actuar instintivament, sense plantejar-se res. En l'animal hi ha resposta directa i immediata davant l'estímul.

Tots els éssers humans desitgem preservar la vida i aconseguir la felicitat. Podríem dir que tot el nostre actuar com a éssers humans està determinat per aquests dos principis. Sobretot, decidim fer allò que ens fa feliços.

Els éssers humans, tal com hem dit, tenim la capacitat de donar explicació, donar raó de la nostra elecció i de la nostra actuació. Aquesta capacitat ens fa autènticament humans.

El procés de decidir

Contínuament estem decidint. Prenem decisions sense que ens n'adonem; per exemple, decidim gratar-nos quan tenim picor.

Hi ha decisions una mica més importants. Per dir-ho d'alguna manera, no tan automàtiques. Una sola d'aquestes decisions mostra com som o ens fa ser d'una manera determinada.

Hi ha un altre tipus de decisions que tenen molta més importància i poden afectar tota la vida. Hi ha realitats que no he pogut escollir i determinen del tot la meva vida. No puc escollir el lloc on he nascut, ni la família que tinc, ni la cultura que m'envolta. Però sí que puc acceptar o no aquest entorn meu. Fer-lo meu o no fer-lo meu.

Què són els valors?

Tot allò que ens ajuda a ser feliços i a preservar la vida ho valorem, hi donem importància. Del fet de donar importància a determinats fets, situacions, actituds, comportaments, en sorgeixen els valors.

Els valors són aquells fets, situacions, actituds, comportaments que utilitzem com a criteris, com a punts de referència per a realitzar les nostres eleccions i per explicar que actuem i ens comportem d'acord amb uns principis.

Davant qualsevol situació decidim el que ens sembla millor d'acord amb els nostres valors.

Tipus de valors

Valors descoberts

Són els valors que podem descobrir per nosaltres mateixos. No cal que ningú ens expliqui que l'amistat ens dona felicitat. És una experiència plenament personal.

Valors transmesos

Són els valors que rebem a través de l'educació que ens donen els nostres pares, les persones que ens estimen, i l'escola. La família i l'escola ens ensenyen a descobrir el valor del treball.

Valors imposats

Sovint la societat i els qui manen i tenen el poder volen que les persones siguin d'una determinada manera. Volen ciutadans i ciutadanes que treballin sense protestar, que pensin poc i siguin obedients en tot. Per obtenir-ho, intenten fer veure que la felicitat la donen uns determinats valors, que es proposen o s'imposen a través de la publicitat, el cinema, la televisió, els videojocs, internet...

Els contravalors

Molts valors tenen la seva cara negativa. Els orientals pensen que tot el que existeix en el món té el seu costat bo i el seu costat dolent. Tot el que existeix és una barreja de coses contràries. El fred es contraposa a la calor.

Podríem anomenar contravalors a la cara negativa dels valors. Així, al valor de la pau s'hi contraposa el contravalor de la guerra; a l'amor, l'odi; a la generositat, la grolleria.

Hi ha coses contràries en la naturalesa que no les podem modificar. Però els contravalors els podem modificar.

Hi ha persones que es deixen influenciar pels contravalors, de tal manera que per a elles són valors.

Jerarquia de valors

Hi ha valors que estan en el fons de les decisions més importants de la nostra vida. Són sempre presents en totes les edats i etapes. Són valors molt importants.

Hi ha altres valors que tenen menys importància, que no esdevenen decisius.

Aquesta realitat fa que, de manera més conscient o menys conscient, establim en la nostra vida una jerarquia de valors. És a dir: fem com una mena de llistat mental dels nostres valors i posem al capdamunt de la llista els que ens semblen més importants.

Dels valors a la llei

Hi ha valors que són majoritàriament acceptats.

Un grup humà pot posar-se d'acord en quins són els valors més importants i autoobligar-se a respectar aquests valors més importants.

Amb aquest fi s'estableixen i proclamen les lleis. Les lleis són normes escrites, que tenen com a fi obligar que les persones, amb la seva conducta, respectin uns determinats valors.

És molt important veure en qualsevol llei la seva connexió amb un valor important. Això fa veure que el compliment de la llei no és la submissió absurda al caprici de l'autoritat, sinó la contribució a la pervivència d'un valor.

Una llei justa és la que es correspon amb un valor.

No totes les lleis són justes. Una llei que no es correspongui amb cap valor pot ser injusta.

No tot el legal és ètic, ni tot l'ètic és legal.

Llibertat i llei: un conflicte?

A vegades pensem que el compliment de les lleis ens priva de la llibertat. Sembla haver-hi un conflicte entre llibertat i llei, però, segons quin sigui el concepte que tinguem de llibertat, hi haurà conflicte o no.

Hi ha un concepte de llibertat que entén que la llibertat és la independència respecte de qualsevol lligam. Una persona és lliure quan no està lligada a res. O bé, és més lliure quan menys lligams té.

Però la llibertat pot ser entesa d'una altra manera. Llibertat és quan assumeixo, faig meu, integro en el meu projecte de realització personal allò que decideixo fer. Faig quelcom perquè ho vull fer jo, independentment de si m'ho han manat o no. Faig allò que vull sense sentir-me obligat per res ni per ningú. Ho faig perquè crec que està bé i em fa feliç. No he pogut escollir els meus pares, però decideixo estimar-los. Els estimo perquè vull.