Plastidis i Cloroplasts: Funció, Tipus i Estructura Cel·lular

Els Plastidis: Definició i Característiques

Els plastidis són orgànuls citoplasmàtics de les cèl·lules vegetals, delimitats per una doble membrana, i que contenen DNA i ribosomes. En conseqüència, poden sintetitzar proteïnes pròpies. Es reprodueixen per fissió binària, independentment del cicle cel·lular. Contenen pigments i poden sintetitzar i acumular substàncies.

Formació i Diferenciació

Els plastidis es formen a partir de proplastidis, grànuls d’estructura i composició poc definida. Són presents al meristema vegetal. Els proplastidis es diferencien en un tipus concret de plastidi.

En determinades condicions, tanmateix, cada tipus específic pot convertir-se en d’altres. Una vegada diferenciats, els plastidis es poden classificar segons si són o no pigmentats:

Classificació dels Plastidis

• Plastidis Pigmentats:
  • Cloroplasts: Generalment de color verd. Hi predomina la clorofil·la.
  • Cromoplasts: Contenen pigments com la carotina (ataronjada), licopè (vermell) o la xantofil·la (groguenca). Es poden trobar en les cèl·lules de pètals, en fruits i en arrels (com la pastanaga).
• Plastidis No Pigmentats (Leucoplasts): Emmagatzemen substàncies incolores o poc acolorides. Es troben en les cèl·lules vegetals no exposades a la llum, com les arrels, els tubercles i les llavors.
  • Aleuroplasts: Contenen aleurona, una proteïna present als grans de tubercles i llavors madures de les plantes.
  • Leucoplasts: Constitueixen reservoris de midó (amiloplasts), lípids (eleoplasts) i proteïnes (proteïnoplasts).
  • Etioplasts: Són cloroplasts no exposats a la llum. Els etioplasts no tenen pigment actiu, sinó un precursor de la clorofil·la de color groc, i tècnicament es poden considerar leucoplasts. En presència de llum esdevenen cloroplasts.

Els Cloroplasts i la Fotosíntesi

Els cloroplasts són orgànuls típics de les cèl·lules vegetals. Contenen clorofil·la, gràcies a la qual poden dur a terme la fotosíntesi, procés en què l’energia lluminosa es transforma en química i se sintetitza matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

Estructura del Cloroplast

L’estructura del cloroplast està formada pels elements següents:

• Coberta Constituïda per una Doble Membrana: Cap de les dues membranes té clorofil·la, i entre els lípids, igual que passa en els mitocondris i en els bacteris, no hi ha colesterol.
  • Membrana plastidial externa: És molt permeable.
  • Membrana plastidial interna: És gairebé impermeable i, per això, presenta una gran quantitat de permeases, anomenades proteïnes translocadores.
• Estroma: És l’espai interior, que queda delimitat per la membrana plastidial interna. Conté un elevat nombre de components:
  • DNA plastidial: És circular i de doble hèlix, com el DNA dels bacteris.
  • Plastoribosomes.
  • Enzims: Destaquen els que transformen el CO₂ en matèria orgànica i els que permeten la transcripció, traducció i replicació del DNA.
  • Inclusions de grans de midó i inclusions lipídiques.
• Tilacoides o Lamel·les: Són sàculs aplanats immersos en l’estroma. Presenten una membrana, anomenada membrana tilacoïdal, que es caracteritza perquè conté pigments fotosintètics, i una cavitat interior que rep el nom de lumen o espai tilacoïdal. Els tilacoides poden ser:
  • Tilacoides d’estroma: Són allargats i es presenten estesos per l’estroma.
  • Tilacoides de grànuls: Són petits, en forma de disc, i es presenten apilats com si fossin monedes. Cada pila rep el nom de grànul.