Evolució Humana i Funcionament del Cervell: De l'Hominització al Pensament
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,64 KB
L'Hominització: L'Evolució Cap a l'Ésser Humà
Hi ha tres canvis fonamentals en els homínids que condueixen a l'ésser humà modern:
1. La Posició Erecta (Bipedisme)
Aquesta adaptació va implicar diversos canvis anatòmics significatius:
- Peus no prènsils.
- Canvis en la curvatura de la columna vertebral.
- Enfortiment muscular del coll.
- Pelvis ampla i horitzontal.
- Tíbia i peroné més rectes.
- Bonys sota els peus per a l'amortiment.
El bipedisme va permetre una millor observació de l'entorn i, crucialment, l'alliberament de les extremitats superiors.
2. L'Alliberament de les Extremitats Superiors
Amb les mans ja no necessàries per al desplaçament, es van especialitzar en diverses funcions:
- Manipulació d'objectes.
- Cacera i defensa.
- Construcció d'eines i refugis.
Les mans van substituir la boca com a arma i eina principal. La fabricació d'objectes va requerir un cervell desenvolupat. Entre l'Australopithecus afarensis i l'Homo sapiens sapiens, la mida del cervell es va triplicar i va esdevenir més complex. Aquesta relació és bidireccional: les mans van estimular el desenvolupament cerebral i viceversa, en un procés complex i interdependent.
3. El Desenvolupament Cerebral i l'Autoconsciència
Amb el desenvolupament cerebral va aparèixer l'autoconsciència, una peculiaritat humana que ens permet conèixer la nostra pròpia existència i individualitat. L'ésser humà es percep com a independent i diferent de la natura i dels altres. Tot i que el seu origen exacte és incert, l'home primitiu ja mostrava un caràcter col·lectiu, pertanyent a un grup essencial per a la supervivència.
Altres capacitats derivades del desenvolupament cerebral inclouen:
- Enterrament dels morts: Suggerint una creença en el més enllà i la percepció de la mort com un esdeveniment individual, amb la possibilitat de supervivència en una altra dimensió.
- Capacitat tècnica: Fabricació d'instruments que modifiquen l'entorn.
- Capacitat simbòlica: Habilitat per crear i expressar-se mitjançant símbols.
La Capacitat Simbòlica
Els símbols són signes que apareixen en lloc d'una realitat a la qual substitueixen o representen. Aquesta realitat pot ser material (edificis, animals, plantes) o immaterial (normes, valoracions). Els símbols poden ser imatges, paraules, gestos, sons, entre molts d'altres, que representen mentalment la realitat substituïda.
Poden no tenir cap semblança amb aquesta realitat (per exemple, un semàfor), però són convencionals. Això significa que són producte d'un acord en una comunitat, han de ser entesos per tothom, han de permetre la comunicació i expressen realitats determinades.
Un símbol té tres elements:
- El significant
- La part del símbol que podem percebre (la forma, el so, la imatge).
- El significat
- La idea o concepte associat al significant.
- La relació
- La relació entre significant i significat és convencional, no natural.
Vivim envoltats de símbols: lingüístics (orals i escrits), visuals i auditius. Els símbols compleixen funcions molt importants:
- Permeten comunicar-nos.
- Anomenar realitats no presents.
- Expressar sentiments i opinions (com en l'art).
Sense el coneixement dels símbols, no podríem parlar, llegir, escriure, conduir, etc.
El Sistema Nerviós Central i el Cervell
El Sistema Nerviós Central (SNC)
El Sistema Nerviós Central està format principalment per l'encèfal i la medul·la espinal.
L'Encèfal
L'encèfal es troba dins del crani i es compon de diverses parts essencials:
- El Cervell: És la part més important del SNC. Analitza gairebé tota la informació que rep de l'organisme, processa la resposta més convenient i és la base del pensament i del llenguatge.
- El Cerebel: Coordina els moviments que permeten l'equilibri del cos.
- El Tronc de l'Encèfal: Controla les funcions fisiològiques vitals, com el batec cardíac i la respiració.
La Medul·la Espinal
La medul·la espinal es troba dins de la columna vertebral i uneix l'encèfal amb la resta del cos. Actua com un canal per on circula la informació dels sentits cap a l'encèfal i d'aquest cap als músculs. A més, pot generar respostes sense la intervenció del cervell, conegudes com a actes reflexos.
El Cervell: Estructura i Funcions
El cervell és l'òrgan més important del sistema nerviós i de tot l'organisme. Pesa aproximadament 1200 grams i està dividit en dos hemisferis.
Està compost per tres capes principals:
- El Neocòrtex o Escorça Cerebral: És una capa prima però extensa de matèria grisa (centres neuronals) que envolta el cervell. Processa la informació i hi dona resposta, sent la seu del raonament. Està dividit en quatre lòbuls:
- Parietal
- Frontal
- Temporal
- Occipital
Té una notable capacitat d'autoregeneració i de plasticitat, permetent que una part assumeixi la funció d'una altra part lesionada.
- El Mesocòrtex o Sistema Límbic: És una estructura molt complexa que conté la vida emocional i les funcions afectives.
- El Paleocòrtex: És l'àrea més antiga del cervell i s'encarrega de les funcions primàries i instintives, com la gana, el son i la set.