Les Plantes: Característiques, Parts i Funcions Essencials

Les Plantes: Característiques Generals

Les plantes són organismes pluricel·lulars amb nutrició autòtrofa, característica que comparteixen amb les algues i alguns bacteris. La seva classificació sovint es basa en la presència o absència de teixits especialitzats i òrgans reproductors.

• Presència o absència de teixits d'un òrgan especialitzat en la reproducció: la flor.
• Presència o absència de teixits especialitzats que formen vasos conductors per on circula la saba.

Podem distingir:

• Plantes sense flor: hepàtiques, molses, falgueres.
• Plantes amb flor: gimnospermes, angiospermes.

Les plantes són organismes autòtrofs, és a dir, prenen matèria inorgànica del medi i la transformen en matèria orgànica gràcies a la fotosíntesi. Aquest procés és important perquè la matèria orgànica produïda en la fotosíntesi serveix d'aliment a les plantes, és a dir, els permet créixer, renovar les seves estructures i obtenir energia.

Les cèl·lules vegetals s'agrupen en teixits que tenen diverses funcions:

• Teixits clorofíl·lics
• Teixits de sosteniment
• Teixits protectors

En els espermatòfits distingim: arrel, tija, fulles i flors. Els òrgans vegetatius en els pteridòfits reben noms distints, encara que la seva funció és similar. Tenen arrels, una tija subterrània anomenada rizoma i fulles anomenades frondes. Els pteridòfits no tenen flors.

Les Parts de les Plantes

Els òrgans dels espermatòfits es poden classificar en vegetatius (arrel, tija i fulles) i reproductors (flors).

L'Arrel

L'arrel és la part de la planta que creix generalment a l'interior de la terra, en direcció oposada a la tija, i ancora la planta al sòl. L'arrel no contribueix a la fotosíntesi, ja que no li arriba la llum; per tant, no acumula clorofil·la en les seves cèl·lules i el seu color gairebé mai no és verd.

Les seves funcions són:

• Absorbir aigua i sals minerals
• Ancorar la planta al sòl
• Acumular substàncies de reserva

Morfologia de l'Arrel

L'arrel de les plantes té una estructura ramificada, amb una arrel principal de la qual parteixen diverses arrels secundàries. Les arrels presenten molts pèls absorbents fins, encarregats de captar l'aigua i les sals minerals del sòl. Al seu extrem trobem la zona de creixement, per la qual l'arrel s'allarga cap a llocs més profunds per buscar aigua i substàncies minerals. Al final d'aquesta zona hi ha la còfia, una estructura resistent que protegeix l'extrem de l'arrel quan creix. La part de l'arrel que es comunica amb la tija rep el nom de coll.

Tipus d'Arrel

Segons l'estructura, hi ha diversos tipus d'arrels:

• Axonomorfes: amb una arrel principal diferenciada de les secundàries.
• Fasciculades: en les quals no es diferencia l'arrel principal.
• Napiformes: amb una arrel principal engrossida.

La Tija

La tija és la part aèria de la planta i la manté dreta. De la tija sorgeixen les branques, que sostenen les fulles i les flors, si n'hi ha.

La tija té dues funcions principals:

• Conducció de substàncies
• Sosteniment de les fulles

De la mateixa manera que l'arrel, la tija sol presentar ramificacions, que sorgeixen d'uns brots anomenats gemmes.

Tipus de Gemmes

Hi ha dos tipus de gemmes:

• Les gemmes axil·lars
• La gemma terminal

Tipus de Tiges

Hi ha tres criteris principals per a classificar les tiges: el medi en què viuen, la seva consistència i la seva durada.

Segons el medi

Segons el medi en què es desenvolupen, les tiges poden ser:

• Aquàtiques
• Subterrànies
• Aèries

Segons la consistència

Segons la consistència, les tiges es divideixen en:

• Herbàcies
• Llenyoses

Segons la durada

Segons la durada, poden ser:

• Anuals
• Perennes

Les Fulles

Les fulles són els principals òrgans fotosintètics de les plantes, on es duu a terme també l'intercanvi de gasos amb l'atmosfera. Les fulles sorgeixen de les branques o directament de la tija principal de la planta. Presenten un teixit especialitzat a dur a terme la fotosíntesi: el parènquima clorofíl·lic.

Les funcions de les fulles són la fotosíntesi i la transpiració.

La Fotosíntesi

En les cèl·lules del parènquima clorofíl·lic abunden els cloroplasts, orgànuls que presenten un pigment de color verd anomenat clorofil·la. Aquest pigment absorbeix la llum solar per a utilitzar-ne l'energia i transformar la matèria inorgànica (saba bruta) en matèria orgànica (saba elaborada).

La reacció de la fotosíntesi es pot resumir com:

AIGUA + SALS MINERALS + CO2 + LLUM SOLAR → MATÈRIA ORGÀNICA + O2

L'aigua i les sals minerals penetren en la planta per l'arrel i arriben a les fulles a través del xilema. El diòxid de carboni (CO2) entra a la fulla a través dels estomes, que són uns orificis microscòpics que es localitzen principalment al revers de les fulles.

Va, va, que tu pots aprovar, loca!